i tú? aniràs a la manifestació?

Avui ja he sentit aquesta pregunta diverses vegades i, per molta vergonya que em faci, la resposta és NO. I dic vergonya perquè sembla que siguis anti-català, que siguis dolent, perquè no vagis a una manifestació. També sembla que siguis dolent si penses que no vols la independència de Catalunya. No aniré a la manifestació per dos motius: perquè no és una manifestació del poble sinó dels partits polítics, i perquè no em sento identificada amb la problemàtica sobre l’Estatut.

És molt vergonyós l’espectacle que han ofert els polítics aquesta setmana. Si es vol anar a una manifestació i es vol demostrar la força i unitat del poble català…siusplau no ens barallem per un lema i una pancarteta!! que el lema és una mica independentista? tot l’independentista que la teva ment vulgui imaginar. Si vols pot significar “volem ser independents” però també pot voler dir “hem votat un estatut i ens l’heu de respectar i punt”.

Al final Montilla ha aconseguit no haver d’anar darrera de la pancarta amb la senyera. Sort per ell perquè era molt trist veure a un President de Catalunya en una altra fila tot solitari i la resta de polítics a la primera aguantant el lema de la manifestació.

Però no només el PSC ha estat donant voltes al tema de la mani, tots els partits s’han volgut apuntar al carro i els voltants de CiU pretenen envoltar al president amb estelades perquè la premsa pugui treure una bona foto independentista i es demostri la “súper unitat del poble català” (quina sort que els mateixos polítics es dediquin a crear les noticies a la premsa eh!). Així que ara tenim a una CiU súper independentista  que creu que Catalunya encara no està preparada per la independència però que embolcallarà al president per dir que no és independentista (cosa que trobo bé, perquè si és d’un partit federalista perquè ha de ser hipòcrita i dir ara que és independentista?). Després hi ha una ICV que també estarà a la mani sense saber què hi pinta i una ERC que veu que, malgrat s’hagi muntat tot aquest embolic i l’independentisme estigui cada cop més present a la societat catalana, els vots sel’s estan escapant a convergència.

Sobre la problemàtica de l’estatut… Jo la independència no és que no la vulgui, és que no me la plantejo seriosament. Toca masses temes que no domino. Si que em sento més catalana que espanyola, i si em pregunten dic que sóc de Catalunya i Europa i deixo més de banda Espanya, però no tinc gaire clar que sense la resta d’Espanya Catalunya funcionés millor. He sentit ja massa versions per saber quina és la bona. Si que segurament no tindriem tants problemes polítics, no ens expoliarien amb el tema de la solidaritat i milions de coses més, però crec que, segurament a canvi, tindriem una hostilitat per part dels nostres veins espanyols que es traduiria en el mercat en menys exportacions i més dificultats econòmiques (si més no, al principi de la independència, amb el temps tot va passant). D’altra banda, considero bastant estúpid anar contracorrent i voler una independència quan crec que  la millor tendència és el federalisme i que la unió (amb llibertat) fa la força. De fet per això es van unir els països europeus (malgrat que a la UE li falta una mica de força).


10 responses to “i tú? aniràs a la manifestació?

  • madebymiki

    Espero que la gent respecti la teva opció (que per cert compartim), políticament pensem diferent, però ningú et podrà acusar de no estar informada.

    No, no hi aniré i també he fet un post per expressar la meva opinió al respecte, sembla que ens sentim culpables, oi?

  • Jaume Cabré

    també és del poble la manifestació de demà!
    pensa k ki sta enfadat no son nomes els politics, i qui organitza la manifestació no és cap partit polític, sinó l’entitat òmnium cultural(que no està vinculada a cap partit polític)i que otorga el prestigiós premi de les lletres catalanes

  • Cristina

    La teva postura és molt respectable i no has de sentir cap vergonya. Si el que penses és el que has expressat més amunt, ets coherent i punt. Ningú ha de jutjar les decisions de ningú. Jo sí hi aniré i no sóc precisament persona de manifestar-se. Però ho faré, més enllà del que diguin els polítics o de qui vagi al davant o al darrere de la pancarta. Hi aniré per un motiu que has esmentat i que em sembla absolutament legítim: “Hem votat un estatut i s’ha de respectar”. Després, allà cadascú amb el seu grau d’independentisme. Però és que si no fem sentir la nostra opinió (el poble, els ciutadans de Catalunya, deixant a part els polítics, perquè aquests busquen sortir a la foto), la mateixa existència d’un govern català, d’unes institucions pròpies, perd tot sentit. Cada vegada que no els agradi el que decidim, recorriran al Constitucional, fixa’t que és ja pràctica habitual, i deslegitimaran qualsevol decisió que es prengui a Catalunya. El referèndum era legal i el resultat s’ha de respectar. Només perquè això es digui clar i ben alt, penso que demà si cal anar a la manifestació.

  • Roger

    No t’has de sentir malament per no anar a una manifestació. Jo no vaig a la majoria de manifestacions que es fan. En alguns casos, tinc coses millors a fer i, en d’altres, no estic d’acord amb l’objectiu de la protesta. En tot cas, però, no acabo d’entendre els teus motius. No anar a una mani perquè els partits es barallen abans? Normal, és la seva funció i, a més, la marxa era convocada per Òmnium. Si haguéssim d’anar a manis només quan tots els partits les secundessin sense fissures, no aniríem mai a cap, perquè és normal que cadascú tingui un projecte polític diferent… A més, no és que els partits es barallessin, sinó que el PSC es volia desmarcar i rebaixar el to. Ell i només ell volia condicionar tota la marxa i per una rebequeria va muntar tot aquest sidral. I també és normal que cada partit tingui les seves contradiccions, però, a banda dels partits, també donaven suport a la marxa unes 1.700 entitats, de tots colors i tipus, i podies ajuntar-te amb qualsevol d’elles, si ho volies!

    I rebutjar l’indpendentisme perquè “ens faran boicot” o “seran hostils” és una actitud molt mesell, no? Hem de deixar que el seu odi ens negui la llibertat? Així, mai cap esclau hauria esdevingut lliure. I, per altra banda, dos no es federen si un no vol, així que, si bé a mi també m’agradaria un estat federal, veig aquest molt més utòpic que un estat català lliure. Quants federalistes hi ha fora de Catalunya, a la resta d’Espanya, que es vulguin federar amb nosaltres? Un 5%? El federalisme, ara per ara, és impossible, així que, ni que sigui per pragmatisme, si volem una mica més d’autonomia i una mica menys d’espoli que ara, cal optar per la independència (i, si es vol, entrar a la UE directament), ja que el Constitucional ja ha deixat clars els límits de l’Estat espanyol…

  • Lu

    @Miki: si, sembla que ens sentim culpables… veient la mani per la tele tenia sentiments contraris, volia però no volia estar-hi!😄
    @Jaume cabré: si tens raó, també és una mani del poble però em fa rabia anar a una mani formada per un sector amb una hipocresia molt gran…encara que ja se sap, a totes les colles hi ha gent que no et cau bé…i no per això has de deixar de banda als que si que et cauen bé…
    @Cristina: Cristina tens raó, hem votat un estatut i s’ha de respectar. Estic molt d’acord amb això. El que passa que si tu votes l’estatut aleshores has d’assumir que el TC pot modificar-lo amb la constitució davant i la constitució és on no hi ha cabuda l’estatut. Per tant no és problema tant del TC (que sí, perquè ja s’ha vist com de polititzats estan…) sinó també de la constitució que no ens deixa anar cap allà on volem: l’autodeterminació. És aquí on queden dues solucions: Reformar la constitució o la independència. Aquí és el meu dilema, em sento catalanista però no sé si sóc independentista, potser perquè tinc familia espanyola i no m’agrada sentir que els espanyols són uns fills de puta, com tampoc que els catalans ho són. I no vull identificar-me amb gent radical. Hi ha independentistes que no ho són així ja ho sé, però tinc reticències per això suposo, i també pel que he dit, que no m’han deixat mai clar si seria millor per Catalunya o no, ser independents. I la manifestació, perquè vaig interpretar diferent a tú el seu motiu. Ara, ja et dic, arribo a llegir el diari al matí (no em va donar temps) i veig tot el que diuen…i hi vaig segur! molt indignant… el tema del català em va emprenyar força

  • Lu

    @ Roger és més fàcil una independència que arribar a un estat federal? aleshores quins són els passos per assolir la independència?

  • Arqueòleg Glamurós

    Estic MOLT indignat Lu! Has dit el mateix que jo i mentre al meu post m’han plogut trolls ultranacionalsites fins a deixar-me 65 comentaris, i a tú t’han tractat com una Reina! No es just!
    Segur que no vols que et passi algún troll? M’en sobren uns quants de debó!

    • Lu

      jajaja potser millor que es passin els que m’han comentat a mi pel teu bloc per equilibrar una mica els comentaris doncs!!!!

  • universcat

    Lu, entenc la teva postura i la respecto (ara l’Arqueòleg dirà que et tractem com una reina :)), tot i que no la comparteixo. Dius que per sobre dels límits que marca la constitució, no hi pot passar l’estatut. Jo diria més aviat que si som demòcrates, vol dir que creiem fermament que les decisions que vota el poble i que ratifica el parlament català i espanyol s’han de respectar. Els límits els ha posat el TC, la interpretació de la llei que han fet un seguit de magistrats que treballen al servei d’un partit. El PP no governa de dret, però darrerament governa de fet, perquè qualsevol cosa que es mogui en aquest país que a ells no els agradi, recorren al TC perquè l’aturi. Sí, està politizat i això no és un fet banal, és gravíssim. Així que, d’entrada, torno a dir que una de les coses que es demanava dissabte a la manifestació era que es respectés l’estatut que va votar el poble català. Però qui no creu en la democràcia, tant que se n’omple la boca, és el PP, que ara apareix com si la cosa no anés amb ells, mentre que és el responsable últim d’haver portat al país a una crisi institucional sense precedents, no sé si en som plenament conscients.

    Es parla de retallades de l’estatut “sense importància”. Potser dir que Catalunya no té cap tipus de dret històric no té importància? Els drets històrics catalans ens els dóna la constitució? O és que no existien abans del 1978? Abans no hi havia hagut govern català, Generalitat? I no vull fer ara exègesi històrica i remuntar-me molt més enllà. Fer-nos creure que existim com a poble i com a cultura d’ençà i gràcies a la constitució del 1978, i pretendre a sobre que ens ho creiem, ens insultar la nostra intel•ligència. Almenys, és com ho veig, puc estar equivocada. I no sé com de vegades la gent perdem la memòria amb tanta facilitat, però no podem obviar que bona part dels que ara defensen la constitució com si fossin les Taules de la Llei mosaiques, els que formaven part de l’antiga Alianza Popular, van fer campanya per al vot negatiu a la constitució.

    Altres retallades sense importància que s’han fet a l’estatut: tancar la porta a la descentralització del poder judicial, qüestionar el model lingüístic de l’escola (sembla mentida que jo, que sóc professora, hagi de sentir que la llengua que cal protegir a Catalunya sigui precisament el castellà), negar la possibilitat de canviar el sistema de finançament (que ja tenen els bascos i, que jo sàpiga, no han provocat una guerra civil), negativa a incrementar el dèficit en infraestructures que hem patit a Catalunya (no heu viatjat per Espanya i heu vist les autovies i les autopistes, gratuïtes, que tenen? O no creien que era més necessari per a la nostra economia un tren d’alta velocitat Madrid-Barcelona que no pas un Madrid-Sevilla?). A banda d’això, la sentència del TC blinda algunes demandes relacionades amb competències històricament demandades per Catalunya. O sigui, com l’Església Catòlica quan vol tancar la porta a les reformes: dicta un dogma i mai de la vida es podrà tornar a discutir el tema. Doncs això ha fet el TC: blinda determinats temes i ens deixa ben clar que no se’ns torni a passar pel cap parlar-ne mai més, perquè passem per sobre dels límits constitucionals. Creus de veritat que això beneficia els que treballem i vivim aquí? És bo per a tu, per a mi, per a qualsevol, independentment de la seva ideologia política?

    D’altres qüestions que emanen de la sentència del TC: no som una “nació” (nació= comunitat humana que té uns vincles comuns, una història, una llengua, una cultura compartides, independentment que posseeixi o no territori propi). Si no som una nació, ja em diràs què som. Però la sentència del TC fa afirmacions d’un tuf ultradretrà que espantem: “la Constitución no conoce otra que la Nación española”, indisoluble unidad de España” Doncs no sé, però si hi ha un conjunt de persones que no s’hi sent vinculada, els agradi o no, la que no existeix com a nació és l’espanyola, diria jo.

    Reclamar més autogovern no implica demanar l’autodeterminació, la independència, per entendre’ns. Realment, més enllà de les consignes independentistes, el que es respirava dissabte a la manifestació era indignació i sentiment d’haver estat estafats. Aquesta sentència tanca la via estatutària en aspectes que aquí ja es consideraven irrenunciables. Per això, una bona part de la societat catalana, si li tanquen portes, pensa que només queda oberta la de l’autodeterminació. És una opció, però no tothom pensa que sigui l’única.

    El va significar la manifestació del 10 de juliol penso que és un toc d’atenció per als polítics. Perquè els ciutadans ja hem fet el que podíem fer, dir d’una manera tranquil•la, que som una nació i que, més enllà de les consignes independentistes, ho podem ser sense fractures socials ni polítiques. Però ara és als polítics que els toca moure fitxa i traduir aquesta demanda en objectius. Els polítics poden pensar que, com l’eufòria mundialista, el ressò d’aquesta manifestació passarà. Però penso que s’equivoquen. El descontent, el sentiment d’humiliació (com aquella dita de “cornuts i, a sobre, pagar el beure”), històricament sempre s’ha traduït en canvis socials. I alguna cosa s’està movent a Catalunya. Cal que la classe política en sigui ben conscient.

    De veritat que tant se’m refot (i perdona l’expressió) que a partir de la manifestació, a Espanya se’ns odiï o se’ns faci boicot. I què? Se’ns odiarà igualment, fem el que fem, perquè el sentiment anticatalà ja està massa arrelat. Tant m’és que per Internet hi hagi gent amb tan poca dignitat i tan manipuladors que s’atreveixin a dir que els assistents a la manifestació no superàvem els 100.000. Ostres, jo hi era i sé el que vaig veure, què coi em volen explicar. Individus com l’Alicia Sánchez Camacho, que compara el nombre d’assistents a la celebració de l’èxit de la Roja amb els que van anar a la manifestació més aviat fan pena, perquè crec que deuen estar ben intranquils quan utilitzen estratègies d’un nivell propi d’un nano de Primària per minimitzar la importància del que va passar dissabte. Com he dit abans, ara toca moure fitxa a la classe política i, per què no, a la classe empresarial i econòmica catalanes. Caldrà molt de tacte polític i superar distàncies ideològiques, però no poden obviar el que sent una bona part de la societat catalana. Potser caldria que comencés el PSC, plantejant-se d’una vegada quina ha de ser la seva relació amb el PSOE, per exemple.

    Heu deixat clar que creieu que les manifestacions són simbòliques o que, directament, no serveixen per a res. Però penso que no és així: les manifestacions ciutadanes són rituals, és cert, però acaben tenint una traducció social i política. Jo no recordo la del 1977, era massa petita per tenir consciència del que estava succeint, però si la gent no hagués sortit al carrer aleshores, la Catalunya que coneixem seria ben diferent. I el mateix puc dir de manifestacions com la del NO a la guerra. No van servir per res? Penso que sí. Ara, evidentment, tothom és lliure de decidir si participar-hi o no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: