Crònica del viatge a Mallorca

Després de Menorca tocava Mallorca ( i no, aquest cap de setmana  no vaig a Eivissa! llàstima!), una illa més gran i amb moltes més possibilitats. Si Menorca és platja i broncejat, Mallorca és cultura: una illa molt més gran amb diverses opcions culturals que atrapen des de la prehistòria fins al modernisme.

A Mallorca i hem estat 4 dies i sen’s ha fet  mica curt i tot!

El primer dia, divendres, vam arribar cap a la tarda i després d’anar a buscar el cotxe de lloguer ens vam dirigir a la capital. Vam arribar justos per assistir al casament d’uns nuvis internacionals (anglesos? alemanys? per l’accent del capellà eren un de cada lloc perquè era anglès sec estil deutchland).

Després de donar una volta pel casc històric vam sopar prop de la catedral i vam anar a buscar l’hotel, a la Cala Santanyí, a una hora de Palma. Quina por!! tot era fosc i la carretera, sinuosa, caminava per entre els arbres, sense cap tipus d’il·luminació. Cada cop que hi havia una curva no podia evitar pensar “ara, ara ens trobem a la tipica noia amb el cabell llarguissim i vestit tot blanc” Deu meuu! a sobre arribem a un encreuament i veiem el cartell. Els llums del cotxe il·luminen el text i llegim “Cala Satan”. Però què és això!!! jo ja no podia més, sort que tenia la finestra tancada, m’estaven donant ganes d’apretar el tancament de totes les portes per si ens sortien vampirs i rodejaven el Clio en un moment.

Girem direcció a “satan” i seguim pujant entre els pins fins trobar una petita urbanització. L’hotel està allà! És antic però està molt ben situat. El recepcionista ens diu que tenim una de les millors habitacions. Pujem l’ascensor i arribem a la quarta planta. La porta de la nostra habitació està oberta… entrem, obro les llums del lavabo, miro darrera la cortina. oook! no hi ha ningú. Sortim a la Terrassa i ens envaeix el so de les onades… potser la cala no està tant maleïda, encara diria més, és un lloc súper relaxant! (com comprovarem al llevar-nos, aquestes són les vistes des de l’habitació)

Al dia següent ens dirigim a Palma per fer un viatge al segle passat: agafem el tren antic que va cap a Sóller, la vall de les taronges.

El viatge de Palma a Sóller dura una mica més de 40 minuts i és una bona excusa per poder gaudir de la geografia mallorquina, passant per la serra de tramuntana, les valls i els tarongers i oliveres.

Després des del port de Sóller es pot agafar un vaixell per anar a Sa Calobra, però nosaltres vam preferir quedar-nos al poble i veure el mercat, ple de bosses de vímet, barrets, sobrassada, olives…

Després de Sóller vam tornar a Palma per agafar el cotxe i dirigir-nos al mirador de ses ànimes, a Banyalbufar.Diu la llegenda que un dia el pirata Barba-roja va voler envair Palma, des de les torres de vigilància van veure com s’acostava el seu vaixell i van anar avisant amb senyals de fum torre per torre. L’última torre que quedava per avisar als ciutadans de Palma era la de  Banyalbúfar però el vigia no estava al seu lloc. Els habitants de Banyalbúfar al saber això van anar corrents a la torre per fer ells les senyals de fum i es van trobar que algú ja ho havia fet per ells…però a la torra no es veia cap presència humana. Des d’aleshores ha quedat el nom de mirador de ses ànimes. Jo d’ànimes no en vaig veure. Més aviat a gent fent el mico (Pol)

i unes vistes espectaculars:

Al dia següent vam posar direcció al Parc Natural de Mondragó. Són rutes curtes per fer al mig de la natura i en les que acabes amb una bona cala on prendre un bany. Llàstima d’haver posat el peu entre dues roques i fer-me un mini- esguinç que vaig notar al cap de 3 hores… però l’excursió va valdre molt la pena

Després de banyar-nos a la cala Mondragó va ser quan vaig notar que el meu peu no responia. Vam dinar (ja era tard) i vam fer ruta cap a un servei d’atenció mèdica. Després d’immobilitzar-me el peu vam decidir seguir veient la ciutat amb els cotxes de cavalls. El nostre conductor veia totes les coses de l’època de “loh romanoh” o “de loh capitalitah”, així que millor portar una guia i no refiar-se gaire…

A la nit vam veure UP en una pantalla a l’aire lliure just davant de la catedral, i després altre cop cap a la “cala Satan” a passar la nit.

I ja l’últim dia, més de relax, vam anar cap a la cova del Drach on vam poder veure i escoltar un petit concert de música clàssica a les barquetes il·luminades que travessen el llac. Després del concert vam dirigirnos a Al-cúdia per veure les ruines romanes de Pollentia i passejar per la muralla que fortifica la ciutat. Entre els carrerons vam trobar un restaurant, Satiricón on vam poder degustar un rèmol súper gustós i una cua de toro ( i cuasi bebem vi a morro per lapsus…segurament per culpa del medicament pel mal de peu!!)

En resum, Mallorca m’ha encantat! és una illa que et permet fer les vacances a mida: que vols platja? tens un munt de cales on triar, vols cultura? tens infinitat de rutes per fer! us la recomano!


2 responses to “Crònica del viatge a Mallorca

  • Albert

    Los hombres lobo moran en los boskes.
    Los vampiros en comodisimas suits de alto estanding o en las cloacas, pero en ciudad.
    De quien coño te alimentas en un boske?

  • madebymiki

    Vaja, un altre lloc on no he estat mai i que sembla sensacional… me’n alegro molt de que tot hagi anat tant be, venen ganes d’anar-se’n de vacancetes. Jo aquets any aniré cap a les profunditats del Montsià, ja en faré algun post.

    P.D.: Tinc un passat heavie, i lo de la “Cala Satán” m’ha impressionat molt, ja m’hi trobo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: