Crònica del viatge a Menorca

Sona el despertador, a les 10.30 surt el nostre avió així que ens afanyem per arribar aviat a l’aeroport. Ens apropem al mostrador perquè ens validin els bitllets i ens diuen que el vol està cancelat degut a la vaga de controladors aeris francesos. Ens envien al mostrador d’informació de vueling. Allà estàn donant l’opció de canviar de vol i agafar el de les 15h. Ens expliquen que hi ha 3 vols a Menorca aquest dijous: a les 15h, a les 17h i a les 21h. mentalment ja em vaig despedint de veure el Jaleo però mantinc les il·lusions, tampoc hi ha tanta gent davant nostre, la majoria de passatgers de l’avió encara no han arribat i per tant potser tindrem places! Quan queden unes 5 persones davant nostre l’agent de vueling ens diu que a partir d’ara el canvi de bitllet es farà en un altre lloc, que ens dirigim a la finestreta de facturació 413. Ens indignem! la gent que ha arribat després que nosaltres ha estat avisada abans i ara tenim com unes 30 persones o més fent cua davant nostre i ocupant places que nosaltres hauriem d’haver ocupat abans que ells!!! Passa una estona: el vol de les 15h ja està ple.

L’agent que fa la facturació ens diu que, veient la cua que hi ha, no creu que entrem al vol de les 17h. Tot el dia a l’aeroport per res!! escoltem una conversa d’uns del costat: intentaran buscar bitllets a Spanair. Per què no fem el mateix? jo em quedo fent cua aquí i el Pol busca un vol a les 15h cap a Menorca amb Spanair. Dit i fet, mitja hora després truca el Pol per demanar-me el DNI, marxem a les 15.40h!!  Demanarem a vueling que ens torni els diners.

Un cop arribem a Menorca i deixem les coses a l’hotel (impressionats vistes de Cala Galdana) ens dirigim a Ciutadella. Les festes duren tota la setmana així que segur que encara hi ha ambient. Aparquem per posar els peus a tot de carrerons plens de sorra (suposo que perquè els cavalls caminin millor) i tot de gent amb gotets de plàstic plens de pomada. Anem a la vora del port allà hi ha un munt de gent cantant i jugant amb una pilota enorme, mentres esperen que els cavallers es facin lloc entre ells per arribar a l’ajuntament. Els cavalls comencen a passar entre la gentada, van adornats amb teles de color blau, verd, vermell… però sobretot daurat.

Un cop els cavallers han convidat a l’alcaldessa a “es pla” anem en manada cap a una plaça grandiosa que va omplint-se de gent a poc a poc. La banda segueix tocant la mateixa cançó sobre ciutadella, animant al personal. Els balcons, les terrasses cada cop semblen més petites de la gentada que està reunint-se per veure el Jaleo.

Arriben els caballers i fan les tres voltes reglamentaries, es presenten a tota la gent, fent salts, i saludant als que volen tocar de prop el cavall.

Un cop han fet les tres voltes, preparen les llances i un passadís pel que aniràn corrent cap a una diana a la que han d’encertar.

Ja són les 23.30 i a la plaça encara hi ha marxa, però nosaltres ens n’anem a sopar i a passejar una estona per la ciutat per després tornar a Cala Galdana i prepararnos per veure l’endemà les restes arqueològiques escampades per tota l’illa.

Divendres ens dirigim cap a Torretrencada, situada al vell mig d’un camp ple de vaques. Mentre una vaca ens observa, saltem una tanca de pedra per arribar a un pou d’aigua. Hi ha un munt de libel·lules horribles! i la calor fa que se senti el cant de les cigales.

Passem per Torrellafuda, amb un aire místic, sembla que et sortirà d’entre les pedres un druida en qualsevol moment.

Parem també a la Necròpolis de Cala Morell, per acabar descansant a la mateixa cala, d’aigues cristalines.

Dissabte ens posem les bambes per fer una excursió a la muntanya cap a la Macarella. Ens n’han parlat molt bé, tant d’aquesta cala com la seva germana petita, la Macarelleta. Per anar-hi s’ha de fer una passejada per un cami de cavalls al mig de la natura, fins a trobar-te amb unes escales que t’obren la porta a la següent imatge:

Quan arribes a peu de platja tot segueix sent així d’idílic, amb alguns passatges graciosos, com els ciclistes perduts que travessen la sorra de la platja cridant “cocos, sandia, donuts!” o el mestre del tai-chi que fa una demostració magistral a uns nens que el miren bocabadats

A la tornada de la cala ens trobem amb una imatge espectacular,vaixells que sembla que volin enlloc de flotar; sentim comentaris de gent que, mentre passeja, diu que aquest paisatge els recorda Tailàndia.

Ja és l’última tarda i decidim passar-la a la Cova de’n Xoroi, un possible supervivent d’un naufragi que va anar a parar a aquesta espectacular cova. Allà hi va viure amb la seva dona i fill fins que un dia, uns homes van veure que a la neu hi havia petjades que duien a la cova, hi van entrar i van trobar-se allà en Xoroi, que espantat es va llançar al mar, juntament amb el seu fill, sense que se’n tornés a saber res més. Ara la cova de’n Xoroi és una discoteca de nit i un esplèndid mirador a les tardes on prendre un bon mojito.

L’últim dia, diumenge, l’aprofitem visitant la naveta des tudons, prop de Ciutadella, per després tornar el cotxe i anar cap a l’aeroport. ara ja…el pròxim objectiu: Mallorca!!

Gràcies per les vostres recomanacions! i si en teniu de Mallorca, no dubteu en dir-nos-ho! =)


One response to “Crònica del viatge a Menorca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: