som quimica!

no et passa mai que a vegades necessites desfogar-te i no saps com fer-ho? o vols plorar perquè si en aquest moment et talléssin per la meitat saps que sortirien tot de llagrimes, però ho intentes i ni s’humiteja una miqueta el teu ull. O al contrari, no pots parar de riure i potser no és el millor moment per fer-ho. A vegades és incongruent la forma que el cos reacciona per expressar el teu interior. És com si es muntés una cuirassa i el “jo” que tens dins hagués de lluitar per poder sortir d’ell mateix, de la seva armadura.

Alguns cops penso en el meu interior com si es tractés d’un laboratòri. M’imagino tot de tubs i canyeries amb líquids de diferents colors; amb els imputs externs aquestes tuberies es mouen i s’acceleren, o canvien la seva posició, provocant que una part del líquid que passava per la tuberia caigui en algun altre lloc on es troba un altre producte químic i la unió dels dos explosiona i em fa reaccionar d’una forma o una altra. Depenent de la brusquetat del moviment  s’aconsegueixen mescles més o menys fortes i la meva reacció externa és proporcional a aquesta “fortor” del producte generat.

El problema és que la majoria de nosaltres no som químics i això ocasiona que, molt sovint, ens equivoquem amb les mescles que fem i per determinades motivacions exteriors utilitzem formúles més “heavys” de les que s’haurien de fer servir i l’explosió quimica es sobredimensiona.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: