CRÒNICA DE LA MEVA CELEBRACIÓ D’ANIVERSARI

Ahir realment va ser un dia molt i molt especial. Després de dinar a la feina ens van dir que marxessim a casa i és que a Barcelona estava nevant molt! el terra en 30 minuts havia quedat enfarinat i des de la finestra tansols es veia caure cada cop més neu. Així que a les 5 van deixar-nos anar a buscar cotxes, trens, busos… el transport habitual per tornar a casa.

Vaig arribar a Sants i quan trobo un lloc on posar-me a l’andana, que estava plena de gent, anuncien que degut al temporal el transport de rodalies queda suprimit i que tansols funcionen els trens llançadera cap a l’aeroport i el tren cap a Vilanova i la Gelgrú. Ens esperem una mica, mentra l’andana va acumulant a persones que han baixat per la falta d’informació, a dalt ningú explicava res i els trens encara estaven anunciats. Quan porto 15 minuts esperant decideixo anar cap a FGC, al cap i a la fi vaig a Terrassa així que tinc alternatives. Agafo linia blava, 3 parades, arribo a Diagonal i corrents cap a Provença perquè hi ha anunciat un tren cap a Terrassa que surt en 7 minuts.

La parada de provença estava col·lapsada, una yaya ens fa anar super lents per les escales perquè no sap que s’ha de posar a la dreta i així la gent podem adelantar per l’esquerra. Ella allà fent un tap, amb el gorro, la bossa i tota panxa ocupant 3/4 d’escala mentre la gent perdia la paciència.

Agafo un lloc a l’andana on veig la pantalla que anuncia els trens. El de Terrassa ha perdut posicions, ara va darrera de 3 (abans era el segon). Ja ha passat un quart d’hora i no passa cap tren. Em giro a mirar la pantalla i de sobte desapareixen tots els trens anunciats! els hi dic als del costat “han desaparegut!” comencem a fer cares de resignació mentre intentem escoltar si algú ens explica alguna cosa. La gent intenta trucar a casa però molts mòbils no funcionen. Jo no tinc bateria en el meu.

Al cap d’una estona anuncien per megafonia que degut al temporal no funcionen les linies S55 direcció a UAB i, com no, S1 direcció Terrassa. Em quedo 20 minuts esperant fins que, ja cansada surto fora de l’estació i em trobo que encara està nevant, hi ha un munt de gent al carrer i una enorme filera de cotxes aturats.Intento trucar des d’una cabina i no funciona. Veig un noi fent-se un cigarro i m’hi acosto, em deixa trucar des del seu mòbil però no me l’agafa ningú. Miro endavant i hi ha una botiga Moviestar. Entro a veure si em deixen carregar el meu mòbil, en un dia com aquest han de ser caritatius, però no, resulta que el meu model no el tenen. Em compro un mòbil pre-pagament de 9 euros, amb 12 euros en trucades (flipa amb les promocions!) i truco a me mare, segueix sense agafar-me’l (on estan els pares quan els necessites ehh) truco al Pol i em diu que agafi un taxi que ell me’l demana. Mentres intento buscar a veure si en veig jo algún.

I…bingo! davant l’estació de provença un taxi acaba de deixar a dos persones, vaig corrent, mullant-me les sabates i els pantalons, ja que està tot ple de vassals. però tres persones se m’han avançat, quan arribo el taxista els està dient que només porta a gent a llocs que siguin plans perquè és perillos anar per pujades i baixades. Crido jo vaig a Terrassa!!! i ells diuen que van al Carrer París, els demano si els puc acompanyar fins a Paris i continuar i pujem els 4 al taxi, comentant la nevada que cau, que sembla Sibèria, i els dic que és el meu aniversari i per això vull arribar aviat a Terrassa. Em canten el cumpleaños feliz i el taxista em deixa triar l’emisora que vulgui escoltar! Truco al Pol i li dic que ja tinc taxi. Truco a me mare i li dic que ja tinc taxi.  i comencem a caminar cap a París. Anem lentissims! Deixem a les dues dones i l’home que han compartit amb mi el taxi i anem cap a Tunels de Vallvidriera perquè la C-58 està tancada, però avancem molt lents. Quan arribem just a Via Augusta em truca me tieta i em diu que els túnels estan tancats, que agafi un hotel.

El Pol m’ha demanat un hotel prop de Sants, així puc esperar fins l’últim moment a mirar si puc agafar els trens i tornar a casa. Així que tornem amb el taxi cap a l’estació. En total m’he gastat 20 euros per anar del carrer Paris a l’estació de Sants (són 3 minuts en cotxe i 13 caminant) però m’ha servit per veure que el facebook és super perjudicial: la novia del taxista aprofitava que ell no en tenia per posar fotos de les vacances -que feien junts- en les que tansols sortia ella i un amic del taxista va veure que en el facebook la novia posava que era soltera (conclusió: fes-te un facebook ni que sigui per controlar la teva parella).

Arribo a Sants i el caos no ha disminuït. No hi ha trens, són ja les 8 del vespre i ningú sap res del que passa. Em truca el meu pare i em diu que no agafi cap tren, que estàn descongelant les vies amb sopletes i que em quedaré tota la nit en el tren encallada i serà pitjor. Plena de rabia agafo i marxo a l’hotel, em truca el Pol i li dic que em quedo a Barcelona sola, vaig cap a l’hotel i passa un cotxe per damunt un vassal i em deixa xopa. Viscaaaa!! arribo a l’entrada de l’hotel i l’han precintat i li crido a la noia de l’entrada “weno això que és, una broma o que??” i em diu que és perquè rellisca molt i que entri per una cantonada. me’n vaig rient de la meva propia mala ostia -pobra dona- cap a la recepció i em donen una habitació.  Hi ha una cua enooorme. Després de 20 minuts esperant o més entro a l’habitació, em trec la roba i la tiro amb tota la rabia que puc. FA MOLTA RABIA SENTIR-TE IMPOTENT! i demano que em portin el sopar i una copa de vi.

Així que celebro el meu aniversari a l’habitació 808 de l’hotel TORRE CATALUNYA de Barcelona. Sort que avui sentint als companys i les seves odissees i veient les noticies he vist que la meva odissea no era res comparat amb d’altres, i encara que fos el meu cumple, així ho celebro avui també i encara fem més festa!


3 responses to “CRÒNICA DE LA MEVA CELEBRACIÓ D’ANIVERSARI

  • Arqueòleg Glamurós

    Felicitats doncs!
    Segur que no oblides ami aquesta nevada-aniversari!

  • madebymiki

    Demano un monument per en Pol, és el teu àngel de la guarda!.

    Vaja, conec l’hotel Torre Catalunya, vaig passar una nit sense dormir allà mateix, amb una història gairebé tant paranormal com la teva.

    Coses per recordar i explicar…

  • Lu

    si sii! sort del Pol que em trucavaa i així no estava sola =) wenoo i de me mare i me tieta que estaven pendents del que deia la tele i també m’informaven!😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: