El retrato de Dorian Gray – Oscar Wilde

He tardat molt de temps en agafar un d’aquells grans clàssics que hi ha a la majoria de biblioteques de totes les cases: El retrato de Dorian Gray. I he tardat molt perquè l’agafava i el tornava a deixar, em cansava la forma amb que estava escrit, i no entenia les voltes i voltes que donaven a un mateix tema. Però l’altre dia al cine vaig veure el trailer de la pel·lícula que faran de la novela que va escriure Oscar Wilde i em va venir de gust, tant de gust que fins i tot dinava sola per poder devorar el llibre sense que em “molestéssin” els meus companys de feina.

Oscar Wilde m’ha fascinat. I per molts motius. En primer lloc, perquè m’ha ensenyat a veure que un llibre et pot fascinar, que no és el mateix que agradar. Per fi he entès la sensació amb que em deixen algunes novel·les, que t’endinsen en el fons de la trama, et fan patir amb els seus protagonistes, però no t’aporten aquella serenor o tranquilitat en l’esperit que et dona allò que t’agrada. En segon lloc perquè l’he trobat una fàbula perfecta del comportament i la vilesa de l’ésser humà, com també un bon retrat del segle XIX. I en tercer lloc perquè crec que no dista tant de la realitat actual i de l’esclavitud per la bellesa que encara seguim vivint (i com de patètic és seguir vivint-hi).

He de reconèixer que Wilde utilitza una forma d’expressar-se que a vegades es fa ferregosa, i que és un llibre que has d’agafar amb ganes, però els seus pensaments fan que et plantegis cadascún dels temes dels que parla. Que reflexionis sobre l’art, l’hedonisme, la bellesa, la moralitat…

D’altra banda també m’ha impactat la forma tan oberta amb que tracta l’homosexualitat. El pintor, Hallward, expressa unes emocions i sentiments clarament homosexuals cap a la seva font d’inspiració, Dorian Gray, i malgrat que en cap moment es parli d’altra cosa que d’amistat, es pot interpretar clarament la realitat dels sentiments de Hallward, cosa important si no oblidem que estem al segle XIX, en una societat tancada i cruel com és la societat anglesa d’aquella època, segons la descriu el mateix Wilde (Encara té més gràcia si pensem que 5 anys després de publicar aquesta obra, l’autor va ser acusat de sodomita i obligat a fer dos anys de treballs forçats)

En part, sembla que “El retrato de Dorian Gray” sigui una mica la història de la seva vida: involucrat en escàndols per haver mantingut amistat amb Alfred Douglas, vividor de la bellesa i exclòs de la moralitat de la seva època pel fet de ser homosexual… Oscar Wilde et deixa amb una idea inquietant al cap i és que no saps si l’autor critica durament el viure la bellesa i allunyar-se del que és moral o fa al contràri. La seva vida era inmoral per la seva època, però això no vol dir que ell creiés que estava fent coses fora de la moralitat… Com en tot el seu llibre, Wilde aconsegueix que segueixis reflexionant sobre si la naturalesa de l’ésser humà és viure tansols la bellesa, en si ens hem imposat uns limits que no ens permeten ser qui som i si aquests límits ens fan pervertir la nostra ànima o fan el contrari.


4 responses to “El retrato de Dorian Gray – Oscar Wilde

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: