M’agrada molt el que fas


Ahir el Pol i jo vam anar a veure al Capitol “M’agrada molt el que fas”, una història d’amics, hipocresia i sinceritat.

4 personatges i el menjador d’una casa són l’únic necessari perquè l’obra ens mostri amb diàlegs súper divertits una de les coses de les que ningú ens escapem: la crítica despiadada dels nostres “amics” quan no els estem sentint (o es suposa que no els estem sentint).

Però és que qui no ho ha fet mai? qui no ha anat criticant pel carrer i s’ha girat per controlar que justament darrera no hi hagi la persona que està deixant verda? Qui no s’ha rigut de coses dels seus amics dient que “quina jeta tal” o “que cap***o qual” i després ha fet com si res i ha seguit parlant i rient i explicant coses a l’amic criticat com si el que estava fent fa unes hores (o minuts inclús!) no hagués passat mai?

Podré semblar molt hipòcrita davant vostre al reconèixer que faig això, però no podeu criticar-me perquè que tiri la primera pedra qui no ho ha fet, no? Però és que, en realitat, molts cops critiques per criticar i sovint allò que estas dient que ha fet el teu amic, que consideres una depravació o una barbaritat, al veure’l es dil·lueix en la seva personalitat i perd importància i segueix sent el teu amic i creus que, per res del món, encara que a vegades el critiquis, el voldries perdre.

L’obra és divertidíssima, els amics pijos estan clavats i les continues referències a les converses anteriors fan que valoris molt més el treball de diàleg que s’ha realitzat.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: