Sherlock Holmes


Sembla mentida que Artur Conan Doyle, el creador d’un dels personatges més racionals de la literatura detectivesca que ha existit mai,Sherlock Holmes, fos una persona que creia en la màgia i en l’espiritisme, però així és. I potser per això, per aquesta vessant seva més esotèrica, va aconseguir plasmar de forma brutal en el seu personatge tot el contrari a la seva personalitat.

Sherlock Holmes és un investigador cerebral que troba explicació a tot allò més surrealista. I ho fa basant-se en els petits detalls; en aquelles coses que cap altre ull humà pot veure. Però no acaba aquí la seva descripció: també és una persona molt irònica, amb moltes inquietuds intel·lectuals, que toca el violí (i li és igual si molesta al del costat), políticament incorrecte i drogadicte. No us recorda una mica al Dr. House? A que si? Això és perquè els guionistes de la serie es van basar en el detectiu per a crear al metge més polèmic de la pantalla, com també es van basar en Watson per crear al millor amic de House, el Dr. Wilson. Així doncs, aquells que sigueu fanàtics de la sèrie trobareu en Watson i Holmes els companys que trobeu cada setmana a la tele però en un altre segle i amb altres aventures per solucionar. Robert Downing Junior ha realitzat de Holmes el perfecte House: es fa estimar tot i que faci molta rabia i et donin unes ganes de fotre-li una hòstia de tant en quant… Mentre que Watson, interpretat per Jude Law, exerceix com la perfecta parella i amic, molt diferent al detectiu, el que complementa les seves mancances.

El film ha estat criticat per mostrar uns personatges molt diferents als que estem acostumats a veure a la resta de pel·lis basades en aquest personatge, però en això no hi puc entrar, és la primera pelicula de Sherlock Holmes que veig, i l’únic que puc dir és que Guy Ritchie els ha plasmat bastant com els imaginava i és que el Watson regordet i tranquil que pinten els altres films no té ni cap ni peus amb el plasmat en els llibres d’Artur Conan Doyle, o us podeu arribar a imaginar un home d’aquest estil vivint -i sobrevivint!- les peripècies en que es troba en cada cas Sherlock Holmes?

Altres coses a destacar del film són la seva fotografia: el Londres de l’època de Holmes, en plena efervescència industrial, està espectacularment ben aconseguit; Cal destacar l’ús que fa el film de la construcció del Tower Bridge (que quadra amb l’època en que va “viure” Holmes, ja que va ser acabat el 1894) i que pot arribar a representar el triomf de la raó i l’evolució científica per sobre la fe i l’irracional. També és interessant la forma de realitzar les baralles: la lluita esta planificada com tansols podria planificar una ment analítica i sintètica: amb avaluació de riscos inclosa, fet que li treu gratuïtat al tema.

El pitjor? per mi, l’ocell negre innecessari que apareix cada cop que hi ha Lord Blackwood pels voltants – ja és rizar el rizo, ho sé XD- i, potser, la part menys lògica de Holmes, quan es passa al cantó espiritista per obrir més la seva ment i entendre el que Lord Blackwood planeja.


One response to “Sherlock Holmes

  • Àlex

    Bones,
    m’agrada el teu bloc i hi he arribat buscant més ressenyes sobre la pel·li de Sherlock Holmes. És curiós que ens hagi agradat gairebé el mateix de la pel·lícula!
    I encara és més curiós que les dues tinguem linkat el Xavi Peytibi.
    Salutacions!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: