Del Gegant econòmic al Gegant Social

Avui es publica a la revista Presència l’article que vaig presentar al II concurs de Treballs periodístics sobre la Unió Europea. Així que ja sabeu! tots a comprar El Punt, el Diari d’Andorra, el 9 nou, etc.

article_presencia

Del gegant econòmic al gegant social

El proper 7 de juny els ciutadans de la Unió Europea haurem d’ exercir el nostre dret a vot. Un vot que el 2004 vam demostrar no valorar gaire: la participació es va situar en un escàs 45’5%. Per què? potser creiem que aquest tema ens és distant? Res més lluny de la realitat: el que fa la UE ens afecta directament: qui no ha sentit a parlar del Mercat Únic o el Banc Central Europeu, d’entre altres? Tots ells són elements clau de la Unió. Serà perquè som euroescèptics? Potser veiem que Europa ha estat sempre un gegant econòmic i un nan polític. Però ara mateix, aquest gegant econòmic que feia d’Europa una dama forta, ha vist com una crisi l’amenaçava. Una crisi tant forta que està afectant a tot el món, i com a conseqüència també a la construcció d’Europa. Aquesta ferida al que feia del nostre continent un Gegant, pot suposar una empenta a que reforcem un altre punt: el social, pel que lluiten constantment alguns països i en recelen constantment d’altres.

La presidència de Sarkozy ha suposat un gran pas en la construcció de la “pàtria” comuna. Han estat 6 mesos que han donat una nova il·lusió a gent de moltes nacionalitats, i en els que s’han viscut grans avenços: l’adopció del paquet “Energia-Clima” per lluitar contra el canvi climàtic, el Pacte Europeu sobre Asil i Immigració, l’inici del debat sobre la PAC (Política Agrícola Comú) i el desenvolupament d’una estratègia comuna per a fer front la crisi mundial. Ara, començant el 2009, li toca el torn a la presidència Txeca, iniciada amb controvèrsia degut a les declaracions antieuropees del seu president, Václav Klaus, i que amb el lema “Europa sense barreres” s’ha fixat 2 objectius: Els Balcans occidentals i la col·laboració amb EUA.

I justament el nou any porta més canvis: L’elecció de Barack Obama com a president d’EEUU, que ha generat una relativa euroeufòria en l’ambient. La il·lusió del continent americà pel canvi s’ha traslladat als dirigents europeus, que tornen a pensar en una nova Europa. No l’Europa creada a Yalta el 1943. Aquella Europa que tenia por del comunisme i que patia una forta crisi econòmica i moral per no haver pogut sortir-se’n sola de la guerra; sinó una Europa que vol una nova Yalta per reintegrar totes les nacionalitats. Una Europa basada en la configuració de seguretat més àmplia existent, i incloent dins seu Rússia, EEUU, Canadà i els nous agents internacionals emergents.  En paraules de Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu: “S’obre una oportunitat única per encetar un nou capítol i comprometre’ns en una nova manera de pensar”.

Per endegar aquest nou capítol primer se n’han de tancar d’altres que no van acomiadar-se el 2008: La UE ha de resoldre la falta de força que va mostrar davant el conflicte de Gaza. També ha de trobar resposta a la crisi del gas entre Rússia i Ucraïna i, per extensió, solucionar  les seves relacions amb el gegant Rus. I és que tot i que la UE fa temps que busca aliats energètics, la solució real resideix en millorar el lligam amb el nostre poderós veï. D’altra banda cal solucionar el No que Irlanda va donar al Tractat de Lisboa.

Han passat 30 anys de les primeres eleccions al Parlament Europeu. Les eleccions del 79 en que es van triar 410 eurodiputats dels 9 països integrants de la Unió. El proper juny seran 27 els països que votaran qui els representarà. Les eleccions al PE han de donar un nou impuls a la construcció de l’Europa que tots desitgem. Es vol arribar a una UE que, amb l’aplicació del nou Tractat de Lisboa, a finals del 2009, tingui en el seu parlament uns eurodiputats amb molt més poder per a legislar i amb més  control executiu. Es vol aconseguir la creació d’un territori que pugui enorgullir-se de ser més que un gegant econòmic: Un gegant polític i social. I la decisió depèn de nosaltres. Si els ciutadans votem, donem a la UE la nostra confiança i la plena legitimitat per a construir, al llarg dels propers 5 anys, una millor Unió.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: