Sobre la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaraç i els moralistes

El tema de l’avortament és un tema complicat, com tot aquell en el que es barregen moral, llibertats i drets personals. Personalment crec que no avortaria, però… en puc estar segura del tot? Cal trobar-se en una situació extrema per saber si prendries o no mesures dràstiques. Per això no entenc com alguna gent pot estar tant segura i defensar un “No” d’una forma tant contundent com la que en alguns mitjans hem vist. I si ens posem a la pell de l’altre? escolta abans de dir que la dona que avorta és una assassina.. Posa’t en la seva situació. Imagina: Sóc una noia a qui van violar. No puc oblidar el que va passar. Cada cop que tanco els ulls recordo uns fets que han marcat la meva forma de ser i de sentir per sempre més. Aquell home em va deixar embarassada. Vull oblidar i no podré. Quan el nen neixi veuré en la seva cara aquell dia en que em va canviar la vida. Sentiré allò que vaig sentir. No podré tirar endavant. Ara imagina’t això: Sóc una dona de mitjana edat. Buscava tenir un fill i em vaig quedar embarassada. Em van dir que podia tenir riscos, ja no sóc jove, però ho volia intentar. Ara el metge em diu que el bebè que porto dins té risc de malformacions. Que si neix malviurà i que fins i tot és possible que el seu promig de vida no passi dels 5 anys. No vull portar al món algú perquè pateixi. A més el seu risc també és un risc per a mi. Sóc ja gran i un part no és fàcil.

Les coses canvien oi? què penses ara? La llei 9/1985 d’interrupció voluntària de l’embaràs ja té 23 anys i despenalitza la pràctica de l’IVE en cas de violació, malformació del fetus i perill per la salut de la mare. Però encara queda molt per fer. Cal superar el debat moral. No es tracta d’arribar a l’extrem que dones amb 8 mesos de gestació avortin, ni que l’IVE es converteixi en un mètode anticonceptiu; això es pot corregir amb una bona educació sexual. Solsament es tracta d’afavorir que arribi a tothom aquest dret i que la ambiguetat del text es solucioni, perquè dones que han avortat per aquests motius puguin passar pàgina sense ser denunciades o patir un procés judicial.


2 responses to “Sobre la llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaraç i els moralistes

  • Theo

    És un tema complicat, el que planteges. Per a mi, les paraules són importants, i el terme ‘despenalitzar’ en comptes de ‘legalitzar’ ens parla de la profunditat moral de l’assumpte, que els propis legisladors veuen amb una forta dimensió moral. Perquè el debat està en quan s’esdevé persona; si el fetus ho és, es podria parlar d’homicidi; si no ho és, no caldria fer-ho. Però la mateixa legislació espanyola admet la personalitat jurídica del fetus (Alfons XIII no havia nascut quan heretà el tro de son pare, Alfons XII). Assenyales molt bé tres aspectes:
    1. El problema d’entendre l’avortament com un mètode anticonceptiu més per persones massa frívoles (crec que d’educació sexual ara n’hi ha prou, una altra cosa és que s’hagin vogut donar per assabentats.
    2. La necessitat de tenir una legislació clara i no d’aplicació arbitrària. A més a més, una legislació que no es faci a cop de sentiment.
    3. No oblidar el fort contingut emocional de la qüestió.

    Salutacions!

  • rafel

    Lu, jo crec que el quid de la qüestió no és si està bé o està malament sinó si cal empresonar a les dones que avorten i als metges que practiquen els avortaments.

    Pel que fa a les dones que avorten, jo sóc partidari de en cap cas posar-les a la garjola!

    Puc pensar que no és ètic avortar però vaja, per molt poc ètic que sigui, tinc clar que una pena de presó per a la dona que avorta és clarament exagerat!

    I pel que fa als metges, doncs la solució és posar un termini (crec que es parla de fins 3 mesos) per sota del qual els seria completament legal i legítim practicar avortaments evidentment amb les obligacions que comporta la llei, igual que un cirurgià plàstic també ha de tenir llicència per fer la seva activitat i ha d’estar col·legiat!

    Després està tot el debat moral, però penso que és secundari. Crec que molts dels que diuen “avortament no” no serien pas partidaris de ficar a totes les avortadores a la presó. Del que es tracta és que ara poden anar perfectament a la garjola per avortar si no és per un dels tres supòsits que hi ha! (altra cosa és que la llei no s’apliqui, perquè els jutges i la policia prou feina tenen!).

    En definitiva, centrem-nos en la despenalització, que és del que es tracta. Despenalitzar no vol dir incentivar o promoure!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: