Maria Antonieta. La última reina

paloma_mariaantonieta_260

Ahir vaig acabar de llegir la biografia que Antonia Fraser va fer de Maria Antonieta, aquella eixalabrada reina que pel seu esperit alegre i les seves bojeries va acabar amb el coll a la guillotina. O això és el que ens han volgut vendre molt sovint, posant en boca de la que un dia va ser delfina de frança frases com “si no poden menjar pa que mengin pastissos!”.

En realitat Maria Antonieta no va ser l’artifex d’aquesta frase, en realitat és una frase que ja va dir algú al segle XV, 200 anys abans que li posessin el seu nom.

Antonieta va ser una noia que van enviar amb 14 anys a un país ostil i que l’anomenava despectivament “l’austríaca”. A més va casar-se amb un rei que, tot i ser valent i amb alts valors morals, era indecís i cagadubtes, fet que el va marcar tota la vida i que no va contribuïr a evitar el seu fatal desenllaç.  És cert que li agradava molt l’art, les festes, el viure bé, però també era detractora de l’estil de vida excessivament fastuós de Versalles.  Tenint en compte la mentalitat que podia tenir una reina, Antonieta va intentar humanitzar la cort, va imposar la vestimenta més senzilla i va trencar en molts moments el protocol, fet que l’allunya de la concepció que molta gent té de reina insigne de l’antic règim.

A més, lluny de ser la maquinadora  austríaca que els seus enemics deien, va ser més una reina consort que es va ocupar solsament de criar els seus fills i va evitar en tot moment el paper de política (un paper al que estem acostumats nosaltres ja que els reis no tenen poder polític actualment, però que abans no era tan normal) deixant-lo en mans del seu marit tot el que va poder i fins no veure’s contra les cordes (ja en els últims anys, en els que la monarquia perillava).

Hi ha molts moments de la vida de Maria Antonieta que ens demostren que va ser una dona preocupada per la societat, que mostrava una gran pietat i es sentia sorpresa de rebre tot l’amor del poble quan “no hem fet res perquè ens estimin així”. Això demostra que connectava amb les persones, que no era una persona freda i que mai hagués dit la frase de la que hem parlat abans. Al contrari, va inculcar als seus fills el fer la bondat i ajudar al prògim.

Pel que fa a les històries sobre lesbianisme i bacanals, resulten bastant irreals, tot i que això no ha impedit que actualment la reina sigui una de les insignies del món homosexual. No hi ha res que demostri que mantenia una relació amb la seva amiga, Polignac, però en canvi si que se sap que va mantenir un llarg idili amb un conde suec, Fersen, que va intentar salvar-la de la mort sense, finalment, poder fer-hi res.

Una biografia que us recomano ja que, tot i que mostra una clara posició a favor de la reina, mostra una imatge més humana i un gran estudi de la humanitat i la crueltat dels seus actes. Acabo amb una frase que va dir una cronista de l’època de Maria Antonieta i Lluis XVI: “sembla mentida que estiguem al segle XVIII” i és que per molt que avancem, segle a segle seguim acometent les mateixes atrocitats.

Nota: 8/10

T’agradarà si t’agrada: les biografies, resoldre dubtes sobr personatges de la història

El millor: la crònica que fa de la societat de l’època. Com aconsegueix posar-te en l’ambient

El pitjor: no el comencis si no t’interessa el tema. Es pot fer llarg


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: