Carinyo, és que tinc un curs…

Avui llegeixo a la Contra de la Vanguardia sobre Christine Delphy, fundadora de “Nouvelles Questions Feministes”. Aquesta senyora de 66 anys i defensora del feminime i de la igualtat de gènere, donava la resposta següent a la pregunta de Lluis Amiguet:

Más horas no significa más resultado. Para muchos directivos, sí. Es otro modo de perpetuar la dominación machista. También encontramos a los casados que a lo único que aspiran es a no irse pronto a casa.

¿”El casado ir a casa no quiere”?

Es otra realidad observada por los sociólogos: los eternos estudiantes ya maduros que buscan cualquier curso, “pero que empiece a las seis de la tarde”, porque saben que en casa les espera la obligación de compartir el cuidado de los niños y las tareas domésticas

I és la puta pure realitat. Quants pares que treballen aprop vostre coneixeu que aprofiten qualsevol excusa per quan la dona els truca dir-los: “ui és que estic molt enfeinat”..quan tu veus que fa hores que no està fent res de bo. Jo vaig tenir -i tinc- que em venia a buscar a la guarderia perquè me mare treballava fins tard. Encara recordo com els deia “merci!!” a les meves profes, ens banyava a me germana i a mi i després ens feia el centrifugat de cabell amb la tovallola. Era genial! només vull fer saber a aquells pares que es queden a casa pensant ” a veure si arribo quan la meva dona ja ho té tot fet” que aquestes vivències són inoblidables. I no només pels fills sinó per ells mateixos.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: