Som uns pixapins

Sóc noia de ciutat però l’altre dia, escoltant al telenoticies com a un pagès l’obligaven a allunyar la seva granja del SEU poble perquè una dona de ciutat amb segona residència aprop seu es va queixar del soroll i mala olor que sentia, em vaig indignar. No sé si aquesta senyora quan es va comprar la caseta pel cap de setmana pensava que emulava a la Teresa de Ventdelpla i que la vida al poble era tan tranquila –pel que fa a feines del camp- com a la sèrie de TV3. Ja m’imagino la decepció de la pobra quan va veure que allà no havia ni veterinari buenorro, ni tothom es passava la vida al bar jugant a cartes. Però el que podia haver fet la “bona” dona és haver desistit de la seva aventura “mariaantonietana” per tornar a la ciutat, i no voler canviar una cosa que, li agradi o no, existeix i és totalment natural que existeixi. Ja ens poden dir pixapins i tots els mots despectius que els hi sembli els del poble. No és d’estranyar si els tractem així quan hi anem. Quina vergonya!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: