Israel o Palestina?

Avui llegia a la Vanguardia un article d’Enric Juliana que parlava sobre “Espanya i Isrrael: l’antijudaísme catòlic”. Juliana es preguntava per què tan poca gent a Espanya defensava Isrrael i arribava a la conclusió que era perquè la península havia viscut de forma llunyana l’Holocaust: “Lo compartimos, pero con mayor distanciamiento. Nos sentimos menos aludidos. La prueba es que son pocas las ciudades españolas en las que algún tipo de placa o memorial recuerda aquella grandísima tragedia.”

Juliana també ho relaciona amb el catolicisme espanyol i en el fet que aquest no hagi reflexionat, com si ha fet Roma, sobre l’antijudaísme que hi ha en aquesta religió (els jueus van permetre que Jesús morís, etc).

Sobre aquestes afirmacions hi estic poc d’acord segurament per 2 coses: haver vist “de prop” el que va representar l’Holocaust, i no viure en un ambient catòlic. Per això no puc creure que a Espanya no estiguem conscienciats sobre el que ha representat l’Holocaust en la història jueva i de la humanitat (per què l’extermini  també va afectar a capellans, gitanos, etc). No ho puc creure perquè tots n’hem vist imatges, per què tots podem visitar camps de concentració com Dachau o Mathausen i veure el que va passar, s’han fet moltes pel·lícules del tema i sóm humans: veure el patiment d’un altre ésser humà ens fa estrémer (i a qui no, té un serios problema).

És cert que els jueus han estat històricament un poble perseguit, ja abans de Crist ho eren. I segurament el sentiment anti-semita que hi havia a Europa i amb el que es va nodrir Hitler es basava en gran part als prejudicis portats per la religió cristiana i a la riquesa dels jueus ( la religió catolica o musulmana  contempla com a obligació a la caritat i prohibeix la usura).

Però actualment la religió pinta tant com per què no estiguem a favor d’Israel perquè no van fer res perquè Jesús es salvés? Crec que, segurament, la resposta és més semblant a la de Rahola: la necessitat de sentir-nos progressistes. Amb això no vull dir que defensi els jueus. És un tema massa complicat per a poder prendre’n part, i si molts cops penso que sóc més pro-palestina, el cert és que Hamas no contribueix a la millora de les relacions amb Israel.  I hem de tenir en compte que cap dels dos bàndols vol deixar la seva terra: uns perquè ja hi eren quan els Israelís la van reclamar com seva (com podien haver reclamat Argentina, en un moment es va posar sobre la taula), els altres per què diuen que és el seu lloc legítim.  I si no es dialoga, i si no es volen fer sacrificis, això és el conte de mai acabar…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: