La imatge corporativa dels circs

Aquest mes a Terrassa es troba el Circ Wonderland i, com amb totes les arribades de circs a la ciutat, les faroles s’han omplert de cartells anunciant a l’home bala, a animals extraordinàris i a éssers meravellosos.

Però, personalment, a mi pensar en el circ em transporta a una certa decadència i a una tristor inherent en l’ambient. No sé si és perquè els pallasos no m’han agradat mai, més aviat em feien por (i pel que he anat descobrint, no sóc la única que ho pensa això) o potser per les estructures circences, bastant antigues i desfasades.

I mirant els cartells me n’adono que potser és això el que els circs volen potenciar, aquesta imatge de decadència, aquesta mena de pobresa per a tots els que treballen allà, potser per a despertar la compassió dels pares i de pas els seus records d’infantesa perquè duguin als seus fills a l’espectacle.

Si us fixeu, els cartells són usualment d’estil antic i preténen ser realitzats a mà, la tipo és digna de word art, i els espectacles que anuncien són de tot menys alucinants. Potser és que hem arribat en un punt on la televisió ens ho ha ensenyat tot, i veure un camell, una lama o un lleó no ens estranya gaire.

I amb l’aparició als 80’s del Cirque du Soleil, pensava que el circ donaría un gir cap a la modernització. Es deixaríen de banda les coses grolleres i es tendiría més cap a l’espectacle acrobàtic. I en certa part és així. Anar a veure aquest circ és anar a veure piruetes impossibles, però… per què els seus personatges són tant monstruosos? per què no allunyar-se d’aquest tel de “pàries” en el que es basa el circ (les deformitats, la morbositat, etc). Al final la imatge corporativa segueix sent la mateixa. Es pot dir que el circ el que ven és el morbo? per què el que fan al Cirque du Soleil també ho fan molt bé les companyies xineses a Port Aventura.


One response to “La imatge corporativa dels circs

  • Goshi

    No fa gaire vaig anar a veure el Cirque du Soleil. Potser tens raó en això de buscar el record dels pares.. però pensa que d’aquí poc, la nostra generació serà la de “pares” i a mi personalment no m’atrau GENS aquest circ arcaic i decadent.

    Precisament, un amic meu treballa al Cirque du Soleil i em comentava que el que hi pots trobar no és tant tant especial. Que els mateixos trucs els pots veure a molts altres lloc però el que canvïa és com es tracta l’escenari. Arreu on miris hi ha gent fent alguna cosa. Els detalls de llum estan curosament cuidat, l’escenografia és molt bona i a més s’hi afegeix un nou element que és la història que lliga un espectacle amb un altre.

    Si t’hi fixes, el Cirque du Soleil omple cada dia al 100% i a uns preus (per a la meva butxaca abusius) incomparables amb els del petit circ. En canvi els circs de carretera han de recòrrer a regalar entrades pels més menuts per poder asegurar-se un mínim aforament (millor guanyar el 50% que tenir el circ buit).

    Crec que moltes d’aquestes companyies o es renoven o tenen els dies comptats.

    (final del sant rotllo!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: