La hipocresia dels sopars generació 19xx

Avis: aquest post és bastant cruel i ha maxificat fets

Fa poc he rebut una invitació per anar a sopar amb aquells companys de l’escola que fa més de 10 anys que no veig. Perdó! he dit companys? de debò es poden dir companys tots aquells que miraven al tio que duia ulleres de la classe i cada cop que sortia al pati li fotien la traveta? Es poden dir companys aquells que a l’hora de gimnàs es reien dels que els hi costava saltar al potro? Com podem dir companys a tots els minicapullus que corrien per aquella classe i que Déu sap tant bé com t’has alegrat de deixar de veure?!

Ara que el Facebook és tan propens a aconseguir unir a gent que feia segles que no es veia, i per tant a aconseugir que hi hagi iluminats que vulguin fer sopars hipòcrites de classe, proposo crear un grup “no vull ni saber on sou! o “visc molt feliç ignorant-vos”. Per què desenganyem-nos, és la gran majoria la gent que s’ha apuntat al sopar forçada i que en realitat no té gens de ganes d’anar a aquesta convenció on els ja crescudets minicapullus voldràn comparar les seves vides amb les dels altres per seguir pensant que ells són millors.

I com fer-los veure que la realitat és el contrari…i que demostren la seva falta d’integritat i d’inteligència ja tant sols al fer un sopar i anar apostant qui aconsegueix portar al noi més friki dels que havien passat per l’escola. En el sopar dels idiotes senyors, l’idiota acabava sent el que es pensava intel·ligent.


3 responses to “La hipocresia dels sopars generació 19xx

  • Lali

    Ostres, justament això parlava l’altre dia amb la meva companya de pis… mai he anat a cap sopar d’aquests i sempre he pensat que si no m’interessava la seva vida quan els veia cada dia.. ara encara menys ^^

  • Xavier

    Ui!
    Jo 10 anys després d’acabar la fabulosa ESO encara fem dinars mensuals amb alguns companys. I tot s’ha de dir no erem els que més ens feiem en aquella època de vida però mira… Els camins ens ha unit ara i va per llarg …

  • Goshi

    Jejejeje la veritat es que la idea de fer un sopar és simplement aterradora. Els meus “companys” d’escola no ho han aconseguit mai (o no m’hi han convidat ;D), amb els de l’institut tampoc ho hem aconseguit i amb els de l’equip ho haviem intentat molts cops però res.. de les empreses on he treballat, només en aquesta darrera hem fet un sopar d’empresa (també és un màxim despropósit).

    Tot i així… el temps ha canviat a molts capullets del cole i ha torçat a gent que em semblava interessant. Fins i tot el temps m’ha dut a treballar amb un company d’institut a 40 Km d’on haviem estudiat.. així que la vida fa moltes voltes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: