La hipocresia de la moda

Elena Miró,creus realment que aquesta dona està obesa?

La moda és per a talles petites. Sí, és així per més que volguem, i entenen que aquest “és” es refereix a que actualment està estipulat així. Si bé és cert que fa relativament pocs anys s’afalagaven les curves, avui en dia una model que complís els requisits de Marilyn Monroe i sortís juntament amb una altra noia que complís l’establert actualment, ens faría sentir una certa sensació de “això no és el que es vol en realitat”.

Elena Miró va obrir la seva desfilada amb la top Crystal Reen. Una noia de mides 96.5-76-106.5  amb la talla 42, i amb la qual, es diu, s’ha obert la porta per a que per la passarel·la apareguin les talles grans (quan es considera que una talla gran comença a partir de la 48).

Més enllà de comentar que la talla 42 no és precisament una talla gran “gran” potser cal que ens responem abans de fer lloança d’aquesta pràctica per què s’ha fet. Crystal Reen pot ser una dona “Dove” i Elena Miró molt “altruïsta” per “permetre” que les dones reals apareguin a la passarel·la, però l’operació de màrqueting que hi ha al darrera respon a interessos molt més econòmics que socials i ideològics.

No ens enganyem, Elena Miró opta per confeccionar peces de disseny per a talles més normals per aconseguir un target fins ara oblidat. Un target que, amb l’obssessió per la moda que patim actualment, demanava a crits que algú respongués a les seves necessitats. I és completament legítim que ho faci. De fet altres marques també ho estan fent: empreses com H&M, Mango o Zara ja han ampliat el seu repertori de talles, arribant fins a la 60 en alguns casos, i dissenyadors com Devota & Lomba o Adolfo Dómínguez tenen a les seves col·leccions prêt-à-porter dissenys que poden portar la majoria de la població.

D’aquí a pensar que el model de dona esquàlida, andrògina i allargassada serà substituït per un model molt més semblant al de la dona que veiem pel carrer hi ha un pas, i no precisament petit: Hoollywod ens ven el tipus de dona esquàlida (sense arribar a tant extrem com a la passarel·la), les revistes que ens presenten les millor vestides també ens venen la dona esquàlida (a les llistes no trobarem quasi mai talles per damunt de la 42, sols fa falta veure l’última de People) i la societat en general sent, degut a la pressió dels mitjans, les desfilades i l’imaginari establert, que una dona per sobre la 42 és en realitat un engany damunt una passarel·la, un engany que tandebò algun dia passi a ser la veritat, però que per ara, és una il·lusió de la que tots ens callarem el que pensem com uns hipòcrites.

I per il·lustrar una mica més aquest imaginari (que no m’agrada però que existeix) sobre les dones, compareu amb aquestes imatges publicitàries d’una marca de yogurt brasilenya: És actualment la nostra imatge de bellesa aquesta? ( i aprofitaré per dir una cosa més, pels de les revistes del cor, la Caritina Goyanes està obesa i no fa falta ser hipòcrita i amagar la seva obesitat, o és una cosa que s’ha d’amagar encara?)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: