Gracias por fumar

Una de les coses que té el fet d’acabar una carrera és que et dóna temps per fer tot allò que al llarg de 2 inacabables trimestres tenies de deixar de banda. Un d’aquests plaers és el cinema (no el fumar! el títol és el de la pel·lícula!) i l’últim film en caure ha estat “Gracias por fumar”.

Aquesta pel·lícula, dirigida per Jaron Reitman, va sortir al 2006 fruit de l’adaptació de la novela que Christopher Buckley després que sorgís la campanya antitabac a EEUU.

Gracias por fumar ens situa en al ment de Nick Naylor, cap de relacions públiques de la indústria del tabac i, per tant, un dels homes més odiats de Nord-Amèrica.  Però el do de Nick és que sap parlar i que domina una de les coses que poques persones saben fer, el fer raonaments lògics. Nick s’autodenomina (en privat) juntament amb 2 companys amb feines igual de criticades que la seva “l’esquadró de la mort” i és conscient que la seva feina es denominada per l’opinió pública d’immoral. Però ell té clar que ell no és el que fa que la gent fumi, ell no és el que col·loca a la boca d’un nen el seu primer cigarret. Ell sols diu que la gent ha de tenir llibertat per a triar, i que si una persona llegeix en una caixa que el tabac pot matar, ella és lliure per dir si vol que el mati o no.

Una obra que rehivindica el dret a triar i el fet que el no fumar s’ha d’inculcar des de casa i no pretendre que una caixeta de tabac faci agafar por als joves. Són els pares els que han d’ensenyar als seus fills els perills del tabac o de qualsevol altre element nociu.

I després de lloar el fet que tothom és lliure de fumar o no, no us penseu que estigui contra les normes, jo, com la pel·lícula crec que s’ha de fer tot el possible perquè “no ens fumin” però considero que no és madur que les persones que han fumat, tot i que el tabac sigui adictiu, demanin a les tabacaleres una indemnització si es posen malaltes, el dret a decidir té això, que pots decidir malament i cagar-la…però ells ja sabien les conseqüències!


2 responses to “Gracias por fumar

  • Joel

    Crec que tan tu com la pel·lícula teniu raó en reivindicar el dret a escollir però caldria matisar que gran part de la població afectada que demanda les empreses tabacaleres forma part de l’època on no hi havia cap tipus d’informació sanitària, si més no provinent de la mateixa indústria però sí que existien ja els consell mèdics en contra del tabaquisme.
    Un petonet i després uns quants més!

  • Carles

    Bona pel.lícula independent que tracte un tema realment complexe. Com que és un producte legal ha de tenir els mateixos drets que qualsevol altre. Un cotxe també et pot matar, en molts casos dependrà de tu mateix i en d’altres malauradament dependrà d’un tercer, a més de la contamincació que provoca i a ningú se li passa pel cap prohibir-ne la venta. En el tabac passa el mateix. Estats Units no té tolerància i la seva tàctica és sempre crear por a la població enlloc de posar els cinc sentits en l’educació, segurament llavors podran escollir bé.
    Bons exemples d’això els podem trobar a bons documentals sobre Estats Units com “Jesus Camp”, “Supersizeme” o la coneguda “Bowling for Columbine”.
    salutacions!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: