Sarkozy i els Jocs Olímpics

Avui s’anunciaven tots els dispositius que el regim xinès està preparant amb l’objectiu que els jocs olímpics no tinguin cap incidència.

I mentre s’anuncia això és inevitable pensar en els fets que han passat al llarg dels últims mesos i, més concretament, des del passat mes de març, quan va haver la revolta de monjos budistes i població civil a Lhasa i la forta repressió que aquests van patir.

Els incidents del març han fet que augmenti la pressió internacional sobre la Xina i el Dalai Lama per a que reiniciin les negociacions que porten a terme des que, el 1959, el líder tibetà va veure’s obligat a exiliar-se a la Índia i que van finalitzar sense solució fa uns mesos. I enmig de tot aquest embolic internacional, sobta i decepciona la posició que ara ha adoptat Sarkozy. El president francès va anunciar el passat mes de març que, davant dels atemptats sobre els drets humans que el règim xinès perpetuava, realitzaria un boicot als Jocs Olímpics de Pequín. Segons Sarkozy, les seves condicions per assistir als jocs eren 3: el fi de la violència contra la població, l’alliberament dels presos polítics i que es fes llum sobre els esdeveniments tibetans i el diàleg sinotibetà. D’aquestes 3 condicions, cap s’ha complert de forma íntegra, però això no ha impedit que el president francès i actual president rotatori del consell de la UE anunciï la seva assistència a la inauguració dels jocs i que a més ho justifiqui dient: “No crec que humiliant a la Xina fem avançar la qüestió dels drets Humans, sinó que cal un diàleg franc i directe. No es pot boicotejar a un quart de la humanitat”.

On han quedat les seves 3 condicions? On ha quedat la defensa dels drets humans, que lluny d’avançar amb els jocs, s’ha vist encara més afectada, com denuncien Amnistia Internacional i Reporters Sense Fronteres, entre d’altres. Catherine Baber, directora d’Amnistia Internacional per la regió d’Asia-pacífic, va declarar en la presentació de l’últim informe sobre les olimpíades que els jocs “han actuat com a catalitzador per augmentar l’ús de la detenció sense judici”.

Beijin 2008 sembla ser una eina que el Partit Comunista xinès està disposat a utilitzar per a mostrar al món el seu poder i desenvolupament, però també com a propaganda per a validar la seva política.

Segurament és cert que el millor per a defensar els Drets Humans es mitjançant un diàleg franc i obert amb les autoritats xineses, però esperem que, un cop finalitzats els jocs, temes com el genocidi contra els tibetans i contra Falun Gonc, els presoners polítics, la pressió contra la minoria musulmana Uigur, no quedin oblidats, perquè potser “humiliant a la Xina no farem avançar la qüestió dels drets humans” com diu Sarkozy, però no per això hem d’humiliar a tota aquesta gent que ha vist atònita com es deixava de lluitar de la nit al dia per la seva causa.


One response to “Sarkozy i els Jocs Olímpics

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: