Coldplay ha tornat!

El primer cop que vaig sentir Coldplay vaig dir que eren el meu grup preferit. Parachutes em va encantar des de la primera cançó fins la última i tot i les crítiques actuals que s’han sentit, que si era un grup molt comercial, jo el recordo com un grup que en els seus inicis no agradava a tothom, era de les cosetes rares que es podien sentir, cançons tranquiles, importància de la lletra, que tot i que diguin que és fluixeta, n’he vist de molt pitjors (eh, buleria buleria ). Potser era per l’edat, amb 18 anys, per la situació, no sé perquè, però em posava coldplay en repetició durant tota la tarda, i a vegades plorava sentint trouble, o easy to please, i altres cantava en veu baixa don’t panic o yellow. I ara, que han tornat, reconeixo que tot i que no he deixat de dir que coldplay era el meu grup preferit, van deixar de sortir a la meva ipod, i exceptuant cançons de culte com don’t panic, no es trobaven a la meva llista de preferits. I és que X&Y va ser una gran decepció, i tot i que em vaig aprendre gran part de cançons per anar al concert al Sant Jordi, amb el que més gaudia en el directe era amb les cançons antigues, i amb les cançons B que, oh quina curiositat, ningú sabia (perquè en els concerts sempre hi ha un munt de gent “guay” que en realitat li interessa un bledo la música del grup en qüestió?). I Ara, amb aquest nou disc, tenia por. Por que Coldplay tornés a allunyar-se del que a mi m’agradava. Que anés altre cop a la deriva buscant l’easy listening comercial que fins i tot em va dur a vergonya aliena (ho he dit!) amb swallowed in the sea o white shadows.

I Chris Martin m’ha sentit! em va espantar en sentir Violet Hill, la única que es trobava per la xarxa, ja que era un estil molt més estrany, amb connotacions a Arcade Fire i sense voler arribar tant a la (falsa) majestuositat. Life in Technicolor és per mi una obra mestra (estic trencant les normes del periodisme afirmant una cosa de forma molt heavy!) amb el seu estil oriental, la veu de martin més suau i allunyada del falset que va utilitzar a X&Y, i el piano que podrà ser un recurs fàcil però en Coldplay sempre funciona

Nota: 7/10

El millor: cada cop t’agrada més

El pitjor: l’has d’escoltar més d’un cop perquè t’agradi. Viva la vida és bastant llarga

T’agradarà si t’agrada: Travis, Arcade Fire (les cançons més light), experimentar amb la música

Et recomano: Lost! , Life in Technicolor,


3 responses to “Coldplay ha tornat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: