Cometas en el cielo – Khaled Hosseini

cometascielo.jpg

Segurament Cometas en el cielo és un dels llibres més valorats del 2007 i inicis del 2008. Primer de tot degut a la pel·licula (ja sabem tots que la gent més que llegir va al cinema) i segon, per la temàtica i per com Khaled Hosseini l’ha tractat.

Cometas en el cielo és un llibre que parla sobre l’Afganistan. Però no només sobre l’Afganistan del que ara tots sentim a parlar per les noticies, sinó de l’Afganistan dels anys 70. No l’Afganistan pobre, trist i derruït que hi ha a l’actualitat, sinó l’Afganistan que va haver fa un temps, i no tant com ens pensem molts de nosaltres.

Amb Cometas en el cielo Khaled Hosseini, aconsegueix endinsar-nos en la història contemporània d’aquest territori de manera senzilla i entenedora, tant per la precisió de les descripcions, com per la tria dels personatges, que representen punts característics de la cultura afgana de manera precisa i correcta.

Però per poder explicar de manera entenedora el que ens mostra aquest llibre sobre el món arabo-musulmà primer de tot hem de tenir en compte el món dins el que s’inscriu aquesta història, les guerres, les creences i la conjuntura mundial en que es trobava la humanitat en el moment en que Hosseini ens situa l’acció:

El 17 de Juliol de 1973 es va posar fi als 48 anys de monarquia de Sha Zahir. El seu cosí, Daoud Kan, aprofitant que el monarca es trobava de viatge, va realitzar un cop d’estat que va establir la república, amb ell com a president. A partir d’aquesta data la història de Kabul comença a moure’s entre guerrilles, batalles i faccions.

Al 1981 milers de refugiats marxen de Kabul, que estava ocupat pels Shorawi, els comunistes. D’entre aquests refugiats trobem a Amir, protagonista de la història, que marxarà amb el seu pare a Estats Units per a iniciar una nova vida lluny de la guerra afgano-soviètica que assolarà el seu país fins al 1989. Així doncs el que podem conèixer de Kabul per part d’Amir és tot l’anterior a la guerra afgano-soviètica: el Kabul de les tradicions, en les que encara es feien guerres d’estels, en que hi havia una diferència de classes, ètnies  i religions, els hazara els servents (Hassan, el seu millor amic ho és) i els pastún, que tenen la supremacia racial.

També trobem la irrupció de les idees occidentals: els films com Rio Bravo o Los siete magníficos podien veure’s a Kabul. Hi havia una introducció de la cultura occidental, com també una irrupció de les idees occidentals racistes, com el nazisme, que són caldo de cultiu per als radicals que creuen que els pastún són superiors.  Així doncs trobem ja una discriminació històrica entre ètnies, entre els hazaras, xiites, i els pastuns, sunites. Diferencies i lluites que seguien presents en la societat dels anys 70.

En la vida quotidiana dels 70, Hosseini ja ens presenta diferències en la forma de veure la religió i, sobretot, la interpretació del Coran i la Shari’a. Se’ns presenten ja als musulmans que podríem anomenar, “moderats” que són aquells musulmans que poden o no seguir la tradició, les oracions, etc. són creients però no fan cap interpretació radical de la Shari’a, i els musulmans “radicalitzats” els quals creuen en una supremacia ètnica dels pastun i en que cal una reeducació per a tornar a l’ordre establert pel profeta.

Així doncs, Amir marxa d’Afganistan i ens deixa d’explicar en primera persona el que viu el seu país, tot i que les conseqüències de totes les lluites i trifurques les trobarà anys més tard, quan torni a buscar al seu tiet Rahim Kan, i a Hassan. Tot i això, en el llibre ens podem trobar referències sobre el que va passant a Kabul. Fets importants per a entendre la història posterior que ens explicarà el protagonista.

La guerra afgano-soviètica va ser un conflicte armat en que les forces soviètiques van donar suport al govern marxista del Partit Democràtic Popular d’Afganistan en contra els fundamentalistes islàmics, els Muyahidins. Els muyahidins, nom que sentim molt a l’actualitat, eren les persones que feien la Yihad. Lluitaven contra el règim pro-soviètic. I en el context de la Guerra Freda, van trobar suport d’Estats Units, Aràbia Saudita, Pakistan i altres regions musulmanes. Estats Units veia en l’enemic soviètic un gran perill i va ajudar als Muyahidins a guanyar la guerra. En el llibre podem veure com fins i tot el pare d’Amir, Baba, com li diu ell, s’alegra quan el president d’Estats Units del moment, Ronald Reagan, qualifica els Sorawi com “l’imperi del mal”.

Al 1989 els russos (roussi) es van retirar d’Afganistan després de lluites infructuoses amb els Muyahidins, i entre el 1992 i el 1996 l’Aliança del Nord va assumir el comandament de Kabul. Kabul va veure’s dividida aleshores en diferents faccions: Massoud, Rabbani i Muyahidins. Aquestes faccions van fer que la vida a la ciutat fós un continu perill: per a anar d’un barri a l’altre t’arriscaves a que et caigués un míssil o t’apuntessin amb un Kalashnikov, i la gent fins i tot va excavar túnels subterranis per a desplaçar-se d’un barri a l’altre sense patir un accident.

Així va ser com quan, al 1996 els Talibans van expulsar l’Aliança del Nord, els afgans van creure que finalitzava la seva vida en perill. Creien que arribava una època de llibertat i el fi de la violència als carrers. La gent cansada de batalles, míssils i explosions, ballava i s’alegrava de l’arribada dels talibans, que restablirien la pau a la ciutat.
Però els Talibans comencen el seu regnat del terror: al prendre Kabul sorgeixen com una alternativa caracteritzada per la predominancia Pastún i el rigorisme religiós extrem. Tots aquells que creien que amb la seva arribada acabarien els abusos dels senyors de la guerra, van veure com els talibans es proposaven imposar la seva versió de la Shari’a, la llei islàmica, per aconseguir l’estat de pau. Imposaven la obligació de dur barba llarga fins al pit, que les dones portessin burka i la prohibició a que poguessin treballar;  els càstigs exemplaritzants, com les lapidacions, i els hazara com a poble secularment sotmès als pastun. Així al 1998 succeeix un dels fets que es relaten al llibre: la massacre dels Hazaras de Masar-i-Sharit.

L’any 2001 és quan Afganistan comença a ser conegut a causa de l’atemptat de les Torres Bessones. A partir d’aleshores, a Estats Units es comença a parlar de Kabul, dels Muyahidins, els talibans i d’Afganistan en general. Estats Units bombardeja Afganistan i l’Aliança del Nord puja al poder, fent que els talibans reculin. Tot i així, Afganistan segueix sumida en la misèria, els 20 anys de guerra continuada que han patit els civils i les poblacions es veu reflectida en els carrers i en la nova forma de vida dels habitants, com pot veure Amir al tornar al seu país. I és que 20 anys volen dir que la vida de molts nens ha estat sempre marcada per la violència, que molts joves han crescut tansols amb això, i que hi ha molta població que no coneix el que és la pau. 20 anys volen dir que les tradicions han quedat enterrades en moltes de les persones que han mort, que la forma de vida que es vivia als anys 70 ha donat pas a una altra forma de vida molt diferent a la que milers de persones havien viscut. I això és el que coneixem ara els occidentals. Després d’anys sense saber situar en un mapa Afganistan (com diu el mateix Baba) ara els occidentals ens trobem amb una regió destrossada, pobre, sense cap més història (que nosaltres coneguem) que la guerra i la pobresa.

En el llibre, fins i tot Amir, al tornar al seu país es sent com un estranger: veu davant seu un fanatisme religiós que abans no existia, la destrossa econòmica de la guerra i la gana i desgràcies que els Talibans no han eradicat, malgrat la fe que la gent tenia en això. Veu també la por amb la que viuen els seus compatriotes, abandonats a la seva sort per les potències internacionals. Aquests canvis entre pensaments i les formes de vida dels afgans es troben molt ben representats amb els personatges. 

Però el més destacat del llibre és el fet que presenta unes situacions i uns personatges amb els que et pots identificar: els sentiments i la vida dels personatges, les seves actituds a vegades contradictòries, d’altres covardes, l’antiheroi que hi ha en el mateix protagonista que fa que l’arribem a estimar és el que ens permet endinsar-nos dins la història, fet que aprofita l’autor per a donar-nos una classe magistral sobre diversos aspectes a tenir en compte al parlar dels musulmans.

Podem dir doncs, que Cometas en el cielo és un llibre escrit pensant molt en els occidentals i en com creiem nosaltres que és el món del protagonista. És un llibre que ens vol ajudar de manera amena i quasi sense adonar-nos-en, a treure’ns clixés i a tenir més empatía pels immigrants. Per entendre una part de la història que ens afecta a tots i que ha passat no de forma aïllada, sinó dins un context mundial i com a conseqüència de diferents actes, tant nacionals com internacionals. Però també és un llibre que ens parla d’amor i de fidelitat. De les debilitats humanes, i que ens reflexa el cantó més terrenal dels seus personatges. Malgrat parlar de cultures i religions, el llibre té dins seu l’ànima humana, els sentiments de les persones per sobre de tot, i l’amistat, que no coneix fronteres, ni religions, ni cultures.

Cometas en el cielo és un cant a l’amistat i a l’amor, a les misèries de l’home, però també a les seves grandeses, i per això és un llibre que cal llegir, per a veure que dins de totes les cultures, per més diferències que tinguem uns i altres, l’amor i l’amistat són universals.

 Puntuació: 8 /10

T’agradarà si t’agrada: conèixer una mica de què parlen els mitjans i una història que està molt relacionada amb Europa, tot i que no ho pensem

El millor: Que ens fa entendre coses i erradicar clixés

El pitjor: és una mica made in Hollywood


One response to “Cometas en el cielo – Khaled Hosseini

  • Joel

    Hem vist la peli junts (en espanyol i subtitulada en anglés, estrany eh?) i trobo que està ben feta, una bona història d’amistat, por, valentia i sacrifici. Però no sé si segueix bé del tot la trama del llibre, a part del que m’has anat comentant. El posaré a la llista de llibres per l’estiu! Un petonet!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: