L’amor, un contracte de 3 anys?

Ja fa bastant de temps que vaig sentir per algun lloc que, veient el ritme en que la gent es divorciava, separava, desajuntava, etc, caldria fer un pensament i establir que el matrimoni fos un contracte de tansols 3 anys, això si, prorogable. Avui, a la vanguardia torna a sortir l’entrevista a Samir Zeki, el neurobiòleg que sosté aquesta tesi. Això és una cosa que sempre m’ha espantat. Per què en quin punt dominem nosaltres els nostres sentiments i en quin punt aquests són tansols reaccions químiques. Em puc creure, més aviat, em crec rotundament, que l’ésser humà i la vida, sorgíssin a partir de reaccions químiques: és igual que la dona tingui una costella més perquè a adam li van treure una per a fer la seva companya. És igual que hi hagi gent que cregui que som essers superiors i per això no venim del mono. Jo ho crec, crec que la quimica, la biologia, tota aquesta màgia, perquè en realitat és com una cosa màgica la vida, ens va fer existir i néixer en aquest planeta. Però fins a quin punt aquesta màgia, la quimica que hi ha a tot arreu, governa els nostres actes? Això em fa pensar en Cassandra’s dream. Què és el que fa que puguis matar o no matar al teu germà? la quimica o l’amor pel teu germà? i l’amor és química? i per què la quimica sorgeix en aquest precís moment i t’impedeix o et permet fer un assassinat? no puc concebre que les coses es redueixin a simples formules i elements. I em fa por. Em fa por pensar que ara puc estar súper bé, i que d’aquí 3 anys comenci el pronòstic del senyor Zeki. De fet ja em fa por la simple afirmació que l’amor siguin tansols reaccions químiques. Perquè són incontrolades, i perquè per tant no ens dónen la tranquilitat de tenir una seguretat o estabilitat, que crec necessària en tota relació.

La veritat és que prefereixo pensar en aquelles parelles que veus, molt poc, però veus, juntes ja de grans, felices, enamorades com el primer dia. Potser ets tú el que et crees aquesta il·lusió, potser són dos separats que es van conèixer fa 2 anys i mig i encara els queda una mica de quimica, però, no és millor pensar que quan siguis gran tindràs al costat aquell que ara està amb tú? millor viure pensant això que no pas pensant que d’aquí tres anys s’acaba. És el que diuen els pares, si penses en suspendre… suspendràs!


One response to “L’amor, un contracte de 3 anys?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: