Cap a un canvi radical?

Quasi set milions de votants són els que va tenir François Bayrou, candidat de l’Unió Democràtica Francesa (UDF), a la primera volta de les eleccions franceses. 6’8 milions de votants que tant Sarkozy com Royal, els dos candidats que han passat a la segona volta, intenten atraure al seu partit per a guanyar les eleccions.
Ambdós polítics són els més joves i dues cares noves que opten per a la presidència. Això reafirma doncs la voluntat dels francesos per a fer un canvi en la política que s’ha dut fins el moment, una política que la majoria d’ells volen oblidar.
Bayrou per la seva banda, ja ha donat les consignes polítiques al seu electorat. Sense aclarir si donarà suport a Royal, ha assegurat que no votarà a Sarkozy, ja que es “nega  a agreujar la ruptura del teixit social”. Tot i això, les coses no són tan clares pels que van votar l’UDF. Molts dels diputats del partit han donat el seu suport a Sarkozy, que segueix traient 4 punts d’avantatge a la candidata socialista a la majoria de les enquestes.
Tenint en compte aquesta avantatge, l’únic que Sarkozy pot fer és intentar passar desapercebut i no espantar amb la seva característica violència als possibles centristes que es decideixin per ell. I això és el que va fer el conservador durant el duel televisat Sarkozy-Royal.
El candidat de la Unió pel Moviment Popular (UMP) va restar impassible a la seva cadira mentre Sègolène Royal l’acusava d’immoralitat política i li retreia la seva mala gestió política amb un dit acusador. Sarkozy, fins i tot va utilitzar la duresa que Sègolène va mostrar durant les dues hores de debat per a recriminar-li que “un president ha de saber ser obert i tolerant i no perdre els nervis com vostè esta fent”.
Sègolène va actuar sabent que era la última oportunitat de convèncer a l’electorat perquè la votés. Una tàctica arriscada però usual en ella si tenim en compte que la seva estratègia electoral ha estat demostrar, per sobre de tot, la seva condició de mare i dona treballadora. Sègolène ha demostrat la seva capacitat política en nombroses ocasions. Des que va entrar al Partit Socialista ha hagut de lluitar per a que creure en ella. Al 1995 quan es va oferir com a possible presidenciable ningú va confiar que hi arribés. A dos dies dels comicis, Sègolène opta a ser la primera dona en seure a l’Elisi.
Caldrà veure si els francesos estan tant interessats en el canvi com van demostrar en la primera volta dels comicis. Si tenen en compte el suport que Chirac va donar a Sarkozy, possible senyal de continuïtat política malgrat que Sarkozy digui que no. Si escolten també el suport que Royal ha rebut de l’esquerra i del candidat de centre. I si França està de debò preparada per a tenir com a president a una dona, fet que sembla demostrar-ho la primera volta de les eleccions.


2 responses to “Cap a un canvi radical?

  • anouke

    Aquest Sarkozy té mala pinta… :^)

  • Goshi

    Sé que sóc poc constant (coses de la feina).. però, m’ho sembla a mi o cada cop que entro aquí has canviat el disseny del bloc? :O

    Per cert, un cop decidides les eleccions, Sarkozy ja s’ha tret la màscara (encara no ha jurat el càrrec i ja és el màxim centre de polèmica amb la seva retirada a meditar), quin creieu que és el futur del nostre país veï?

    A mi, personalment.. no em barrufa :S

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: