La venjança de Chirac

A poques setmanes per les eleccions franceses, Nicolás Sarkozy, candidat conservador de la Unió Moviment Popular (UMP) lluita per treure’s de sobre el fantasma de ser la continuïtat del govern de Chirac

El suport que l’actual president de la república francesa va donar públicament a Sarkozy, ha fet que s’hagi vist disminuïda la seva popularitat en obrir la porta a una possible continuïtat d’un mandat que la majoria dels francesos volen oblidar.

La resposta dels altres candidats a les declaracions de suport no s’ha fet esperar, en la lluita cap a l’Elisèu. El candidat d’ultradreta, Phillipe de Villiers va qualificar a Sarkozy de “Chirac en miniatura”.

La realitat és que el suport de Chirac al candidat de l’UMP era previsible, i malgrat les reticències per a realitzar aquesta declaració del que ha estat president durant 12 anys, potser li arribarà a servir de venjança per a una persona a qui no té molt apreci.

És coneguda per tothom l’antipatia que els dos polítics s’expressen des de fa més d’una dècada. Sarkozy, íntim de la família Chirac i molt amic de la filla del president, va decidir, en un acte de “traïció”, donar suport a Eduard Balladour en les presidencials de 1995, menyspreant a Chirac amb frases tan contundents com “L’encefalograma Chiraquià està pla. Això no és l’hotel de la Villa (referint-se a l’Ajuntament), és l’avantcambra de la morgue. Chirac està mort, no li queden més que tres patades”. Sarkozy va triar malament a qui donar suport, ja que Chirac va guanyar les eleccions a la presidència i no ha perdonat mai les seves paraules, arraulint-se en els consells del seu íntim amic i conseller durant 10 anys, Dominique de Villepin.

Villepin, actual ministre d’interior, era a qui Chirac volia cedir la presidència. A qui hagués donat el seu suport en agraïment a la seva fidelitat. Però Villepin no ha pogut arribar a presentar-se a les presidencials. Les qüestions de violència als suburbis francesos i les manifestacions massives contra el contracte de treball al 2005 van enfonsar la seva popularitat.

I Sarkozy, veient el camí lliure cap a la presidència, va aconseguir anul·lar-lo completament com a contrincant amb una crítica constant a la seva actuació i aprofundint en el cas Clearstream, aconseguint, gràcies a la seva tossuderia, que a finals d’abril del 2006 Phillipe Rondot, General dels serveis d’intel·ligència, assegurés que Villepin , seguint les ordres de Chirac, li havia donat instruccions per investigar l’aparició de Sarkozy en una llista de titulars de comptes secrets que va resultar ser falsa.

Diverses vegades Sarkozy ha apunyalat per l’esquena a l’actual president. Ara toca que Chirac li jugui la última fitxa. Anunciar el seu suport a la candidatura pot ser la bala que faci que Sarkozy no arribi a ser president.


One response to “La venjança de Chirac

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: