Decepcions

Últimament m’he sentit una mica decepcionada i ja ho he parlat amb els que estan al meu costat, que al cap i a la fi són els que han patit els meus canvis d’humor o que de sobte em posés a plorar o estigués estressada, però tot i així mai està malament desfogar-se altre cop, no? M’he sentit decepcionada pels meus amics, per alguns amics, no tots! d’altres m’han demostrat que són molt més a prop meu del que hem pensava, però sempre fa mal veure que, els amics, els que tries perquè penses que tenen uns valors, unes maneres de fer, etc. en realitat no tenen aquests valors, ni fan allò que penses que s’hauria de fer. I és lògic, ni tot el que penso està bé ni tothom ha de tenir els mateixos valors o la mateixa escala de valors que tinc jo, ja que tots som diferents i aquí està la gràcia. Però hi ha coses que ratllen el que penso que és decent i aleshores em deprimeixo i em prenc les coses massa a pit i massa com si me les féssin a mi, quan en realitat a mi no m’afecta…però sí.

Això m’ha passat quan un amic meu, el qual pensava que ho era de debò, em va explicar que, tot i tenir novia, havia quedat amb una noia per follar. I aquí hi ha la maldat: no solsament  farà ( o ha fet) “cuernos” sinó que a més els farà de manera premeditada, amb tota la fredor que això suposa. No ha estat un error, una equivocació, un lapsus perquè “el cuerpo és débil” ha estat una cosa calculada i freda, un acte egoista i gens digne d’una persona que considera que els seus valors són sobretot socials, i que lluita per una igualtat i una millora del benestar de totes les persones. Si així és, com pot ser que li faci això a la seva nòvia, una noia que està enganyada, que no sap en realitat amb qui està. Una persona a qui ell s’ha venut amb uns valors morals que en realitat no té, i que espero que mai conegui, o que si els coneix sigui després d’haver-se desencantat d’aquest noi que no es mereix ni el seu mínim amor ni respecte.

És molt fort tenir “l’enemic a casa” i potser és perquè m’identifico molt amb aquesta pobra noia, que em sap tan greu el que ha fet el meu amic. No puc soportar pensar que aquesta noia pateix quan el seu novio no la truca, pensant que potser ja ha fet alguna cosa malament, es posa neguitosa si ell li diu que no pot quedar amb ella, perquè pensa que ja no se l’estima prou, i viu el seu primer amor, la primera parella, la que més et marca i la que pot deixar la ferida més profunda si et fa mal. Ella creu que ell és el seu princep blau i es veu amb ell en un futur, amb fills, amb nets i tot segurament, i saber que el que ella s’imagina, la vida que creu que portaran, en realitat ja és molt diferent sense que ella ho sàpiga em fa mal.

El pitjor de tot és sentir com es defensa el noi: la seva teoria sobre el sexe lliure (lliure tansols per ell, ja que prohibeix a la seva noia saber la veritat i així poder decidir si accepta que sigui lliure o no) i sobre que ningú l’entenem per les nostres convencions socials. També és molt trist sentir com diu que la seva novia no té perquè descobrir el que fa, i que pot viure sense dir-li…aleshores penses…l’amor de parella, la vida en parella no es basa en la veritat per damunt de tot? i les veritats poden fer mal però sempre són millors a viure enganyat i a sentir-les d’altres boques. Sentir dir que s’estima aquesta noia és sentir dir que s’estima molt més a ell, perquè el seu egocentrisme i egoisme fa que per damunt de tot i sigui ell abans que el fer mal a la seva parella, i això és pèssim, i compte! que no demano que sigui un superman per ella, però almenys que la respecti, com a ell, de ben segur, li agrada que el respectin ( i ho demana si no ho fas)

Aquest noi es justifica dient que la societat ens ha inculcat una manera de pensar i això fa que jo no pugui concebre el sexe com ell el concep: amb qui vols, lliurement. I s’equivoca, jo el que dic és que pot haver sexe lliure i pots fer-lo si no fas mal a ningú. No fer mal a ningú és fer sexe amb qui vulguis sense tenir parella, i si tens parella parlar-ho amb ella per veure que vol, i si ella no ho accepta triar. Perque tenir parella és a més de totes les coses bones, saber renunciar a d’altres que potser poden ser no tant bones. I a més, si no vols renunciar-hi, deixa la parella, però no li amaguis el que és bàsic per a una bona relació, la veritat. Per ell, el tema queda en tenir sexe lliurement i enganyar la parella per poder-ho fer si ella no ho accepta, i aquí és on jo veig el problema, no en que es folli a qui vulgui, que tant carca no sóc. Si tens parella acorda amb la parella el tipus de relació que voleu tenir, si no hi esteu d’acord, talleu, si hi esteu d’acord, com si ho voleu fer amb cabres, però el que no pot ser és la mentida.


5 responses to “Decepcions

  • Mr. Grey

    Totalment d’acord. Jo crec que pot existir sexe lliure, i tant! però sempre amb mutu consentiment. Qualsevol altre cosa és pur egoisme.

    De totes maneres el sexe lliure, sovint només porta maldecaps.

  • tata

    Totalmente de acuerdo: creo en la verdad, y, personalmente, en la fidelidad. Uno a uno, por favor, más de dos en una pareja son multitud.
    En cuanto a la decepción con tu amigo, te doy una opinión. Quédate también con lo “bueno” y acéptale lo “malo”, es decir, lo que no compartes con él, porque ¿quiénes somos nosotros para decir que un acto es malo? La amistad es otra forma de amor, de relación, se acoge al otro tal y como es, sin condiciones. Esto que ha hecho es, simplemente, su circunstancia y a ti no tiene que afectarte en cuanto a que no eres su pareja. Explícale , si quieres, tu opinión, pero no esperes que la acate. Vale la pena mantener su amistad y tu tranquilidad.

  • monegre

    Bé, aquí es plantegen diverses qüestions, algunes d’elles diferents. Per una banda hi ha la mentida (què ho és i què no), per l’altra el sexe lliure (què ho és i què no), i finalment la pròpia moral.

    No advertir a la teva parella d’un flirteig o una relació (puntual o no) amb una altra persona no ha de ser necessàriament dolent. No és la infidelitat el problema, sinó la lleieltat entre els dos membres de la parella. Jo puc ser infidel però lleial, així com puc ser una bèstia casta i no tenir gens de lleieltat per la persona del meu costat. Que el teu amic no vulgui confessar les seves aventures no em parla necessàriament malament d’ell, sino que em fa reflexionar sobre quin model de parella han construit i sobre la importància que tenen per a ell les persones amb qui se’n va al llit.

    Sexe lliure? Sovint anomenem sexe lliure allò que realment és sexe esclau o malalt. Promiscuitat no és sinònim de llibertat. El sexe lliure es practica entre iguals, i quan hi ha por per part d’algun dels participants a parlar obertament del tema, potser és que 1)pensa que allò que fa està malament i cal amagar-ho 2)no està en situació d’igualtat amb la seva parella i el consentiment no és recíproc 3)la relació de parella pateix una manca de comunicació 4)l’infidel no gaudeix lliurement del sexe sino que hi busca un refugi, etc.

    I la moral, què dir de la moral. Tots tenim la nostra, i sovint ens sembla tant malament el que fan els altres i tan correcte el que fem nosaltres, que costa distingir les opinions meditades de les escupides pel cor.

    Bueno, això és una opinió d’algú que ni coneix les persones en qüestió ni et conec a tu que fas el bloc. Però m’interessa molt el tema i no m’en podia estar de dir alguna coseta.

    L’amor serà lliure o no serà.

  • Lu

    Gràcies pel teu comentari Monegre, penso que tens raó en que no és problema de la fidelitat sinó de lleialtat. No hi trobaria problema si la noia en questió sapigués el que passa o pogués assumir-ho perquè potser hi estaria dacord, tothom pot fer el que vulgui! el problema és que ell ha construït un model de parella i ella un altre i són completament diferents.
    D’altra banda, estic també dacord amb en Goshi, la majoria de cops, les parelles lliberals acaben amb més mal de caps que amb beneficis, però això és com tot, sempre hi ha excepcions!

  • mario

    Qué tema más interesante… y a la vez complejo!

    Estoy de acuerdo en que la fidelidad y la verdad tienen que ser valores máximos de una relación… aunque tambien hay que saber que la verdad máxima sólo conduce al fracaso de una relación. Cuando le dices a la pareja que está guapa, cuando no lo está, o cuando le dices que tienes que ir a un encuentro familiar para no tener que comer con los suegros son algunas mentiras que, de no existir, la relación se podría deteriorar.

    De la misma manera, las aventuras en una pareja pueden servir para destruir el lazo de amor o para hacerlo más fuerte (tú misma lo has reconocido), pues puede ayudar a mantener unas ideas de libertad que se rompen al estar con otra persona y que, a la larga, podrían debilitar la relación.

    No quiero justificar la actitud de tu amigo, pues creo que hay lineas que no deberían cruzarse, sólo quiero desdramatizar la situación. Supongo que debería situarse todo en un contexto que desconozco: tu amigo ama realmente su pareja? sus aventuras son continuadas y siempre con la misma persona? estas aventuras perjudican su relación de pareja? presta menos atención y por ello hace menos feliz a su pareja por el hecho de estar con otras chicas? Depende de todo esto, la opinión sería muy diferente. Por encima de todo, creo que está el amor y la felicidad, detràs de ellos y subordinados la verdad y la fidelidad y, muy por detrás, el sexo (aunque tu amigo, en cierto modo, de una importancia excesiva al sexo, si jugando con él pone en peligro el amor…).

    Estoy muy de acuerdo con “tata” en que no termino de ver cómo puede afectar esta circunstancia en vuestra relación de amistad. Además, usas expresiones muy duras (“aquest noi que no es mereix ni el seu mínim amor ni respecte” o “és molt fort tenir “l’enemic a casa” “), que no sé si se corresponden con algo que te haya podido a hacer a ti. No creo que se pueda juzgar a la gente (si no se es magistrado), a lo sumo, tener nuestra opinión, pero sin que esto suponga una verdad universal, sobre todo si hablamos de valores y moral.

    Insisto en que tienes razón en lo que se refiere a la recicprocidad de derechos y me gusta mucho cómo se refiere a esto monegre, hablando de lealtad, pero, siempre atendiendo a un contexto que desconozco, creo que son cosas bastante relativas y que raramente pueden llevar a una decepción profunda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: