Antoni Miró: activista social o oportunista?

foto_195930_cas.jpg

Antoni Miró ha volgut seguir amb el seu estil provocatiu, com ja va fer l’any passat amb la desfilada de presos a la Model de Barcelona, aquest cop fent desfilar a 8 africans sense papers en una passarela decorada únicament amb unes caixes de mercaderia i una pastera.
Val a dir que els models han agraït a Miró el fet d’haver-los permès exercir de models per un dia. Molts d’ells estàn encantats i reconèixen que si el dissenyador els tornés a cridar per a fer una desfilada dirien que sí sense pensar-ho, però no ha reaccionat així l’Associació de Residents Senegalesos a Catalunya (ARSC) l’ARSC, que inicialment va trobar molt bona la proposta, i que fins i tot va ajudar a Toni Miró a trobar als possibles models, ara s’ha manifestat en contra d’un acte que consideren frívol i que ha aprofundit poc en el tema que ells creien que es volia mostrar. Mawa Ndiaye, vicepresident de l’associació diu que lamenta “haver perdut una gran ocasió per parlar d’una cosa tan important com és el dolor i el sofriment que sent aquesta gent”. I és que s’ha frivolitzat amb un problema molt important com és el de les pasteres i de la gent que mor intentat trobar una vida millor.
Molts podran pensar que per aquests immigrants ha estat una sort que Toni Miró els hagi agafat per a treballar un dia (perquè recordem que tansols és un dia) i que els hagi pagat (només) 100 euros, a part de prometre’ls-hi una camisa ( fet que trobo encara de més mal gust). Hi ha gent que diu que a aquest sense papers, Toni Miró els ha dignificat. Dignificat? més aviat ha utilitzat el fet que siguin sense papers per pagar-los una quantitat mínima de diners, a part d’aprofitar-se del rebombòri mediàtic que la seva “transgressió” suposa.
És clar que els nois immigrants estan contents! Jo també estaria contenta si em paguen 100 euros per a desfilar, especialment si no tinc feina, però això no treu que una persona que em pagués tansols aquesta quantitat quan en realitat els sous són molt més elevats, s’estigui aprofitant de mi. Molt pitjor és la frase del dissenyador al respecte: “És l’únic que puc fer per ells”. Amb els diners que aquesta propaganda li ha suposat i les poques despeses que ha tingut gràcies als “sous” que els ha pagat, podria muntar una associació i ajudar-los de debò, no?
No, no em queixo perquè trobi que el que ha fet Miró estigui malament, molta gent podria donar oportunitats de feina als immigrants que arriben, sense tenir prejudicis ni pensar en que són d’una cultura o raça diferent, perquè al cap i a la fi, tots som persones amb unes creences o altres però per a treballar tots estem capacitats. Del que em queixo és que Miró presenti la seva desfilada com a una oportunitat per a ajudar als immigrants i fer saber el seu patiment quan si els hagués volgut ajudar de debò, els hagués pogut contractar durant uns mesos, els hagués pogut aconseguir feina, els hagués pogut pagar un sou digne, i hagués pogut fer una autèntica conscienciació del que significa voler marxar d’un lloc per a buscar una vida millor, el que vol dir anar amb pastera, sense frivolitzar amb un simbol de mort com poden ser els vaixells que es veien a la seva pasarela.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: