Fer periodisme pot ser perillós depèn de qui et toqui

Ahir vaig anar a fer una entrevista a una dona molt estranya. Bé de fet no vaig anar sola, vaig anar amb el Roger, el Xevi i el Benji, tots 4 en cotxe cap a la garriga, residència de la nostra protagonista. Quan vam arribar el primer que vam veure va ser una casa una mica antiga però súper bonica, modernista, amb els sostres decorats amb flors de guix i…llastima, amb les parets pintades de verd pistatxo i lila. No quedava malament però la pintura que havia fet servir la dona era per a passar dos capes i no una…

A més d’això, la dona tenia un sofà ple de llibres i l’alfombra quasi ni es veia de fulls, llibretes i més llibres que l’envaien. Ens va dir que aquell era el seu lloc de treball. Tot molt guay si, no faltava com no podia faltar en aquella casa també el joc de cartes del tarot, més aviat 3 jocs de cartes del tarot, l’encens i que ens oferís tè per a fer l’entrevista, tot i que tots ens vam decantar pel cafè, amb llet de soja esclar, no n’hi havia de vaca. Abans d’això però, la nostra protagonista va aprofitar per a fer-nos una demostració tribal de com avivar la llar de foc de casa seva, bufant per una espècie de tub que feia que les espurnes anéssin petant cada cop més fort. Nosaltres mentres, anavem preparant les coses, el minidisc, les proves de veu, el micro, i les diferents preguntes que teniem de fer per a 10 minuts d’entrevista. De repen sentim un GROAAR GROAAR ( no Joel, no ets tú fent de lleó) es tractava d’una granota de fusta que tenia un pal que al rascar-lo amb la seva “pell” feia el típic soroll de granota. Encara no sé perquè va fer això la dona però mira…una anècdota.

Després de mitja hora per a preparar el cafè ( només teniem 30 minuts per a començar a fer una entrevisa) la dona va venir amb 5 gots per a cadascú. Nosaltres ja ens haviem descalçat i haviem segut al “seu lloc de treball” com ella ens havia dit, quan el roger, al deixar el seu got de cafè al terra veu com aquest peta, tota l’alfombra plena de cafè… de què va servir treuren’s les sabates😄. La sort és que per sort era llet de soja i crec que la llet de soja no és tan “pastosa” com la de vaca i vam poder diluir bastant la taca amb el color de l’estora, que va quedar d’un taronja amarronat que tampoc estava malament.

Total, 20 minuts per a fer una entrevista, una dona que parla durant hores i que li encanta, i nosaltres 4 amb fred, jo amb ganes d’estornudar i aguantant-me i el roger patint perquè no es treia del cap haver trencat un got.

El resultat, malgrat que no us ho pogueu creure, va quedar acceptable. La dona ens va parlar de l’espai i de com és d’important per a ella i per a les seves obres, ens va parlar del mètode alexander, que es veu que és com estirar-te i reconèixer el teu cos ( a mi em sona molt a yoga) i coses per l’estil. Una mica rara, la veritat, però…quina casa!


5 responses to “Fer periodisme pot ser perillós depèn de qui et toqui

  • Mu

    Lu… Està clar que hi ha moltes maneres de viure actualment que a nosaltres no ens resulten normals però si la dona és feliç i sinó fa mal a ningú no comentaré res més.. haha. Ho dic perque mentres anava llegint el teu escrit em venien molts adjectius al cap per classificar a aquesta persona i la seva manera de viure.. però després he pensat que sempre que faig alguna afirmació contundent i posteriorment conec la persona veig les coses des d’un altre punt de vista. També pot ser que no arribi a entendre mai aquesta filofia i aquesta admiració per certes coses “rares” .

    Bé, tot això per dir-te que conec un noi que fa aquest tipus de gimnastica “mètode alexander” i molts cops al tren m’explicava més o menys com funcionanva. És una cosa una mica cumplicada que representa que durant el curset, els que comencen, han d’anar percebent cada múscul del cos (espero no anar errada) per així poder-lo relaxar. T’ho dic per si has de fer un reportatge o alguna cosa.

    Et trobo a faltar (per això escric més sobint😛 per sentir-te més aprop).
    Ptonet!

  • luludopata

    oooh que monaa! jo també et trobo a faltar!! però ja queda poquet ehh! d’aquí res vens! Ah saps què? potser quan tornis no trobaràs a faltar Viena, avui hi ha avis de neu a Terrassa😄

  • anouke

    Quan faig el lleó sono com una granota? x_D

  • Josep Mª

    Lu: T’agraïria que no deixis d’usar pronoms febles quan calgui, penso que a una estudiant de periodisme se li pot exigir:

    “Bé de fet no (hi)vaig anar sola, (hi)vaig anar amb el Roger, el Xevi i el Benji, tots 4 en cotxe cap a la garriga, residència de la nostra protagonista. Quan (hi)vam arribar el primer que vam veure…”

  • Roger

    Aquella dona és la meva ídol! Jo també vull ser un astronauta i guanyar-me la vida fent el friki! (astronauta = qui explora l’espai) XDD

    Em va saber un greu, llençar el cafè… u_U’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: