Pacte social contra l’anorèxia

vengaa.jpg

Després de les crítiques i lloances que va tenir la decisió de no permetre desfilar a models que no complíssin amb el mínim d’index de massa corporal a la passarela Cibeles, arriba per fi la redacció final del pacte social contra els transtorns d’alimentació, que es firmarà el pròxim 12 de febrer.

El pacte no afecta només a la Cibeles, a més regularà altres aspectes de la moda i la imatge tant o més perjudicials que el veure un noi/noia malalt desfilant: Així doncs es controlarà la venta i publicitat de productes dietètics, complements alimentícis o pastilles que asseguren ser milagrosos per a combatre la obesitat o simplement per a aconseguir un cos de top model. A més no es permetrà que les models de menys de 18 anys desfilin amb roba apropiada per a persones de més edat, com també que cap model amb un index de massa corporal menor a 18 pugui desfilar, fer fotos o anuncis de publicitat. Així es pretén que publicistes, dissenyadors de moda i mitjans de comunicació mostrin al seu públic un model corporal més saludable, i sobretot, més acord a la realitat.

Un pacte molt criticat per alguns dissenyadors i models que han deixat anar perles com ” no ens enganyem, a ningú li agrada veure a una persona grassa desfilar” o “la meva composició corporal és de menys de 18 però això no vol dir que estigui malalta”. Afirmacions que fan mal i que a més tenen poc de certes, ja que si sí que és veritat que potser no ens agradaria veure una persona amb obessitat que toca la malaltia desfilar, no ens desagradaria veure cossos més “plenets” si volen dir-los així als cossos amb formes femenines; volem veure moda, no estudiar anatomia òssia.

Una altra de les coses que s’està estudiant és la unificació de les talles de roba a la UE, i és que és molt graciós veure com en l’etiqueta de les calces pots comprovar com a França fas una 38 i aquí Espanya una 40. I no només això. La teva talla també canvia anant a comprar a la botiga del costat o a la de la cantonada. Això fa que l’armari de qualsevol de nosaltres estigui ple de talles 38,40,42, i que comparant-les totes tinguin el mateix patró. Això que pot semblar estúpid, pot ser una de les causes de molts i moltes joves per a voler-se aprimar. Primer de tot per culpa de tota la publicitat i l’exigència que la societat crea, segon, després d’assimilar que és triomfador qui fa una 36, qui és qui no sommia fer-la?


3 responses to “Pacte social contra l’anorèxia

  • Mr. Grey

    Visca Dove i les seves dones de debò!! Tot i que vaig llegir que des que fan servir models NORMALS (no ens enganyem, les dones son així :O) han baixat les seves vendes.. (qui entengui el món que el compri sencer!!)

  • luludopata

    doncs si, és molt fort, no ho sabia! doncs crec que una marca que ensenyi dones de debò amb la pell tersa i ferma té molta més credibilitat que una que mostra noies de 30 anys fent-se passar per dones de 50…no?

  • Mr. Grey

    I tant, a mi des del primer dia em va semblar una iniciativa impagable. El que no entenc és el per què del descens de ventes que potser realment ve associat a altres raons..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: