World Trade Center (versió ampliada pel terrassa.net) XD

*Henrietta- The Fratellis*

Divendres vaig anar a l’estrena de World Trade Center, un pel·licula basada en els fets de l’11 de setembre del 2001.

Oliver Stone, el director de la pel·licula, va aprofitar la morbositat que els fets de les torres bessones li oferien per a fer una pel·licula que lluny de ser un homenatge als milers de morts degut a l’atemptat terrorista, sembla ser una al·legoria a la religió i als marines americans .

Oliver Stone ha rebut ja moltes crítiques per considerar-se una pel·licula massa comercial i superficial, ja que centra els fets en tan sols dos supervivents i emfatitzant al màxim conviccions que sols pretenen augmentar el dramatisme, com la família o la religió.

El director, que va criticar pel·licules com “Black Hawk Down” de Ridley Scott o “Pearl Harbor”, de Michael Bay, pel seu dramatisme i heroísme, ens presenta una pel·licula que justament es fonamenta en aquests dos punts.

El retrat del patiment de la gent que es va quedar allà dins atrapada queda invisible degut a un tractament basat en el dramatisme, creat, no per la situació angustiosa del moment, sinó pels reiterats flash-back a la vida familiar dels dos policies atrapats a les runes.

D’altra banda escenes com les que surt Jesús portant una ampolla d’aigua pel policia atrapat i mort de set, són innecessàries. Veure a un Jesús tot il·luminat amb les tipiques vestimentes, i el so angelical, però això sí, sense rostre, i amb una ampolla de plàstic a la mà dreta, fa que et posis a riure (o que t’indignis). Com també altres escenes com la del Marine catòlic fervorós, que entre les frases que deixa anar com “ no us deixarem sols, som Marines”, i la cara de psicópata assassí que creu que Déu li ofereix amb aquest fet la prova de la seva fe, fan recordar com a millor semblança a Silas, el monge assassí de “El codi Da Vinci”.

La pel·licula, no aporta res de nou, potser perquè en aquesta societat de la informació estem sobrecarregats d’imatges de l’11S, no ho sé, però no transmet cap mena de sentiment. Et deixa buit i indiferent pel que fa al tema que vol tractar, però amb una mirada crítica a les conviccions que hi apareixen.

Algú em pot dir com un cristià es pot considerar cristià o catòlic amb els arguments utilitzats per aquest marine? Lluites, proves, i altres coses que perjudiquen a gran part de la població. En realitat el cristià o el catòlic és el que diu? Perquè aleshores em considero jo més cristiana, ja que al cap i a la fi segueixo el que Déu va dir, sense intentar fer mal a ningú i sense posar la meva religió per sobre de tot. Potser no crec en l’església ni en la religió però crec en el missatge que va deixar Jesús, i no crec que es reencarnés, crec simplement en el fet d’estimar-se uns als altres, d’ajudar-se, de compartir, de viure tranquil i amb respecte. Cal una religió per a tot això? o la religió només és el verí del poble que fa que tot això no existeixi?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: