Okupació

*still take you home- Arctic Monkeys*

Després de l’intent de desallotjament del centre social La Impremta alguns grups polítics s’han queixat de les actuacions de l’Ajuntament, mentre que d’altres han mostrat el seu suport o desacord amb el moviment ocupa, que va organitzar una concentració i barricades per a impedir el desallotjament de “casa seva”.

 

El moviment okupa té els seus orígens a Espanya en el País Basc. Allà els joves tenen el problema que es nega tot col·lectiu social: no es permeten els grups com pels que podem tenir nosaltres de castellers, bastoners o simplement grups d’amics, ja que es consideren un perill per a la política, ja que poden contenir caire reivindicatiu i de protesta que pot perjudicar el “benestar” de la societat.

 

Així doncs, al País Basc es trobaven que no tenien ni centres cívics ni cap lloc on els col·lectius poguessin formar-se i fer reunions. Va néixer aleshores una resposta social que es va desenvolupar en forma de casals okupes. Allà els joves reivindicaven poder passar-ho bé de més maneres que no anant de tapes o a la discoteca: tenint un centre social on poder fer tai-xi, música, reunions, conferències, passis de vídeo i moltes altres activitats. Les cases okupes pretenien ser cases de cultura i de col·lectivitat.

En canvi,el moviment okupa va néixer aquí com a resposta al problema de l’habitatge. Els okupes reivindicaven el dret a un habitatge digne i qüestionaven el sistema econòmic, polític i social dominant allotjant-se en cases on no havien de pagar un lloguer o una hipoteca. Això no vol dir que no s’usin també com a casal de cultura. Al contrari, la majoria de cases okupades reuneixen gran varietat d’activitats per a tot aquell que vulgui afegir-s’hi, sense tenir en compte ni edat ni sexe, però malgrat aquest bé ala col·lectivitat que els casals okupes poden oferir, crec que falta una cosa, i és el dret del propietàri a decidir si vol aquesta okupació.

 

La okupació podria arribar a ser legítima si es tingués en compte que la propietat on els okupes s’allotjen és d’algú que potser no la utilitza però que és seva i que per tant té els drets sobre ella i que pot decidir si deixar-la al col·lectiu o si utilitzar-la ell mateix (o no utilitzar-la). Potser aquí és on radica el problema. En el fet que es permet als propietaris tenir edificis buits quan es podrien rehabilitat de forma legal? S’ha de permetre que en la situació social actual pugui haver pisos deshabitats mentre va pujant el preu de l’habitatge?

 

És fàcil de pensar que en el País Basc fos més fàcil deixar una casa o casal per a construir un bé per a la comunitat, un lloc on hi pugui haver cultura i lleure per a joves i grans, un lloc que no dona l’Ajuntament i per tant ha de ser donat per algú altre. En canvi aquí aquest motiu perd el sentit: l’Ajuntament ofereix casals i centres cívics on tant joves com grans poden trobar actes de cultura i lleure, una reivindicació doncs que queda anul·lada, malgrat que els okupes expliquin que amb les seves okupacions pretenen fer un pas cap a un oci alternatiu, un oci que ja és donat per altres entitats i grups. Per què no fan servir aleshores els okupes aquestes entitats de lleure? Per què no tenen en compte aquestes alternatives?

 

D’altra banda, pel que fa al tema de l’habitatge, és molt comprensible que hi hagi una queixa degut als preus dels pisos, ja que l’increment de preus fa que molts joves no puguin permetre’s independitzar-se, però això no pot justificar mai el fet de treure una propietat a algú altre que no té la culpa d’aquest augment del preu dels pisos. El moviment okupa reivindica i intenta donar una alternativa als joves que busquen pis i que veuen injustos els preus, però és en realitat un ajut per a ells? quan aquests pisos són desallotjats, els joves han de buscar un altre lloc per a viure, i en aquest altre lloc possiblement hauran de pagar un lloguer o una hipoteca. S’ha de reivindicar aquest dret mitjançant la okupació? o es podrien aconseguir millores i ajuts per a joves d’altra manera? La costum d’haver viscut en un lloc on no havien de pagar pot haver fet que no s’hagin preocupat per a estalviar i poder-se permetre el fet d’independitzar-se, i poden fer que no s’hagin espavilat per a trobar un treball que els asseguri un futur on poder tenir el seu pis i el seu benestar. Es pot tractar d’un vici que més enllà d’oferir un ajut als joves, el que fa és fer-los perdre un temps que podrien utilitzar per a estalviar, treballar i trobar un bon lloc on viure, amb condicions d’higiene, electricitat etc, millors i legals.

 

Sóc conscient que el que estic expressant és una de les moltes opinions que es tenen al respecte, i que aquesta està fonamentada en el limitat coneixement de la causa que tinc. També sóc conscient que potser no tinc prou informació per a poder contrarestar aquestes opinions i fer-me una idea més aproximada del que significa l’okupació, per això m’agradaria contrastar aquesta opinió amb d’altres, tan si són a favor o en contra de la meva, per a poder arribar a una de les moltes possibles solucions de consens, o simplement acceptar aquesta realitat que es viu a Terrassa.

 


3 responses to “Okupació

  • = eva galsori =

    Wolaaa!!!
    Wooow! Feia molt que no entrava al teu blog… i ha canviat for’s’a (no tinc c trencada des d’aquest pc… jurs!) de ‘look’ des de llavors!
    El seguire molt mes que abans… El teu, el de la Kuri, el fotolog de l’Alan…
    Aixi us seguire el fil!

    Acomiado la connexio des de… Grenoble!
    Muuuak!

  • Mr. Grey

    Hola guapa! molt maco el nou blog, felicitats! Veig que li has fet un rentat de cara. M’agrada! Tot i que la costum pot amb mi i busco sempre els comentaris al final de l’article.

    Eps, i moltes gràcies per l’enllaç :O. M’ha sobtat quan ho he vist😉, Gràcies!

    D’altra banda.. sobre cases okupes. Em sembla que a Barcelona estaven fent o plantejant una llei que no et permetés a tenir una casa (o magatzem) buida durant cert temps..

    Ah! has dit castellers?? Terrassa?? ara digam que ets castellera i ja ls tindrem llesta…

  • Roger

    El moviment okupa és molt complex i no permet generalitzacions, doncs si es caracteritza per alguna cosa, aquesta és precisament la seva… heterogeneïtat. Així com a Euskadi tenen unes finalitats majoritàries i aquí aquestes són diferents, tampoc és cert que siguin iguals segons el
    lloc on hi ha moviment. Per exemple, al barri barceloní de Gràcia, fa poc hi havia vora 70 cases okupades (ara n’hi ha sobre la cinquantena), el que fa evident la diversitat de totes elles (per què se’n voldrien tantes, si les finalitats fossin les mateixes?). Hi ha cases okupes d’independentistes, de comunistes, de llibertaris, i fins i tot de feixistes i nazis. I, més enllà de la ideologia, els objectius de la casa són molt diferents d’una a l’altra. Així, en els seus inicis, als països de l’Europa Central i tal com va arribar al moviment al nostre país, les cases okupes eren (generalment) plena de gent sana, abstèmia, vegetariana, intel·lectual i reivindicativa. Tanmateix, i tot i que segueixen havent-hi d’aquest estil, la imatge que es vol vendre des dels mitjans de comunicació és que la majoria són okupes vandàlics, borratxos, fills de papà i incults. La veritat, però, és que n’hi ha de tots tipus i que no es pot generalitzar.
    El punt comú entre totes elles, però, és que no tindrien sentit sense la problemàtica actual de l’habitatge. El moviment okupa té sentit a partir del moment en què, a la vegada, hi ha cases sense persones i persones sense casa. El moviment okupa enfronta, per enèssima vegada, dues ideologies antagòniques: els valors del capitalisme contra els valors del socialisme. És l’eterna lluita de classes, els drets del capital contra els drets de les persones treballadores. I és que si un pis és buit, sense llogar ni sent ocupat, l’únic que pot explicar aquest fet és que el propietari està especulant amb ell, esperant que pugi de preu per vendre’l o donar-lo a fills o hereus. Tot i això, durant tot aquest temps, fins que això passa, hi ha molta gent que ha de viure a casa els pares i no pot emancipar-se per culpa, precisament, d’aquesta especulació. Així, s’enfronta el dret a la propietat privada (capitalisme) amb el dret a l’habitatge i l’emancipació (socialisme). La llei actual, com a aigua que raja de la societat capitalista, protegeix la propietat. Així, la propietat de pisos buits és un dret legal, però no legítim, al meu entendre (perquè nega els drets bàsics de la persona). Per altra banda, el dret a l’okupació és legítim (permet satisfer el dret a l’habitatge), però no legal (le llei no ho permet).
    Així doncs, entenent l’okupació no com una festa contínua, sinó com una forma responsable i conseqüent de lluita contra la societat del capital, aquesta esdevé legítima en sí mateixa i totalment defensable. La llei, però, mira cap a una altra banda, defensant els interessos dels rics i poderosos, en la forma, aquesta vegada, dels especuladors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: