Alatriste

L’altre dia vaig anar a veure Alatriste al cine. Hi anava amb poques ganes perquè m’havien dit que era massa llarga, aburrida i sense argument, i que Vigo Mortensen, Alatriste, era incomprensible, amb un accent neutre i la veu fluixa en xiuxiuejos. Esperava trobar-me una típica pel·lícula espanyola doncs, on es troben bromes estúpides i arguments irrelevants, i en canvi vaig sortir del cine amb bon gust de boca.
Suposo que la predisposició a trobar una merda va motivar la meva posterior sortida del cine: vaig pensar que havia passat una bona estona, sobretot disfrutant d’una gran ambientació: els vestits i decorats situaven exactament al segle XVII, com també l’ambient de la ciutat i les seva vida quotidiana: gent morint-se de gana i luxes que viuen dins d’aquest cercle però tot i així aïllats d’aquesta societat. Dins la pel·licula podem trobar el luxe i la bruticia, les condicions d’higiène barrejades amb la riquesa, com també una gran representació dels personatges històrics i de la novel·la de Reverte.
Un dels personatges que vaig trobar més ben buscats, és el del rei Felip IV, que va delegar les responsabilitats gubernamentals al Compte-duc d’Olivares, per així dedicar-se al mecenisme i a les festes de la cort.
Tot i així després de pensar bé en la pel·licula veus clarament la falta d’argument: s’enllacen escenes sense cap mena d’ordre ni interrelació i el resultat és una pel·licula d’acció però sense trasfons. A més la interpretació d’Alatriste per Vigo Mortensen sembla haver estat agafada més per la fama de tenir com a protagonista a un actor de Hollywood que no pels seus dots escènics, i no és que ho faci malament, el noi, al contràri, però el que guanya en presència ho perd al parlar, ja que li surt un fil de veu que més que semblar un típic caballer castellà sembla un home arapós amb afonía ( alguns espectadors s’han queixat que no se l’entenia).
Un vestuari magnífic i uns decorats molt realistes convinats amb l’acció del film fan però, que passis una bona estona (potser no recomanable pels que s’han llegit els llibres del famós capità, ja que trobaran un intent de condensar tots els llibres en una pel·licula) però unes dues hores agradables per a passar un diumenge.


4 responses to “Alatriste

  • la mami

    ni si ni no,ni carne ni pescado,querer y no poder,como guionistas mal quitan las ganas de leer los libros, aunque tienes razon en cuanto lo demas

  • El papi

    El problema de la peli és que no té fil argumental, és per això que no vaig sortir massa satisfet, no hi ha una historia…. un final…

  • xnem

    Ei lulu! que tal per Terrassa?
    En breu estaré uns díes trevallant per allí a la Biblioteca Vapor Universitari; una expo sobre “Paisatge a Catalunya”. Penso que inauguran el dimarts 3.
    No he vist la peli pero en tinc ganes.

  • LuLu

    hola Xnem, doncs per terrassa, ara que he tornat de Londres molt bé XD! l’has de veure la pel·li que sinó no es pot criticar ^^
    Que vagi molt bé al Vapor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: