Erasmus

*leaving the city-Roisin Murphy*

Ahir vaig anar a sopar a casa la Idoia i el Marc. Ens van fer espaguètis amb salsa que no havia menjat mai però que estava boníssima! i vam estar parlant de l’erasmus i de la independència ( entre bromes i riures no sembla una congregació científica quan quedem).
He arribat a la conclusió que anar d’erasmus és el millor si marxes tú però després de saber el que explica el Marc de la gent que té parella, és el pitjor si marxa el teu novio. Es veu que els pobres s’han de quedar a casa perquè les novies volen parlar amb ells i es queden amb les ganes de prendre la cervesa o de sortir amb els amics. Els primers cops vale encara, però quan portes ja 5 mesos quedan-te a casa perquè la novia vol parlar amb tú…com la deus anomenar? ” em quedo a casa perque la pesaàah vol parlar amb mi”, “joder quina merda amb aquesta que sembla me mare” i blablabla. I clar és que ells estan vivint algu nou, estrany diferent, però i el que es queda aquí anyorat que? no veu que els amics ja els té vistos de dècades i que viu una vida monòtona i que ja es coneix des que va neixer? Som uns incompresos, els que marxen i els que ens quedem, per això jo em quedo, els viatges quan ja tingui la carrera i si pot ser que me’ls paguin els de la feina


One response to “Erasmus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: