fent repas

*Bigmouth strikes again- The smiths*
Seguim amb el rotllu Morrisey però aquest cop amb el grup d’on va sorgir. Es veu que Smiths eren un grup de poetes o d’escriptors frustrats que van decidir recollir els seus escrits i posar-los-hi música. Però es pot dir que una persona està frustrada quan ha aconseguit que a sobre d’una lletra, ja difícil de fer de per sí, aconsegueix posar-li una música que la faci triomfar? Potser si, si comptem amb que potser van rebre molta publicitat per part del seu grup discogràfic, no ho sé. Però la veritat, Smiths encara té fans i encara s’escolta. Podriem dir que són uns mini rolling stones per la banda alternativa😄.
PD: em vull apuntar de crèdit de lliure elecció a història de la música. Estic fent repàs d’allò que sé amb vosaltres😄

E-pro-Beck
special needs-Placebo
I’m so sorry- smiths
Time is running out- Muse
Mulder & scully- catatonia
One i Love- Coldplay


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: