one of a kind

*song to say goodbye- placebo*
Hi ha dies en què et lleves i penses completament diferent i aleshores et plantejes quins són els teus límits. Què és el què coneixes de tú i què és el que no saps. O què és el que mostres als altres i la percepció que tens tú i ells de la teva persona. Veus que evoluciones o que coses que pensaves o que afirmaves amb força no són realitat, i que t’havies enganyat inconscientment potser, o potser no, potser és que alguna cosa t’ha fet canviar. Però quines coses són les que et fan canviar? fins i tot els somnis influèixen en les teves opinions…i veus que ets únic i que únic no és una connotació positiva sempre, però tampoc negativa, veus que tothom és únic i te n’adones de com és de complicat congeniar amb la gent, i com és de bestial la capacitat humana de relacinar-nos amb els altres tot i no saber ni qui som nosaltres mateixos. Veus que ets únic però que a la vegada ets molts, que cada dia ets únic, que cada dia et sorpren’s i que el que fas sovint alguns cops pot ser que t’agradi i d’altres no. Penses en la teva vida i el que t’ha fet patir ara ho vius amb un somriure, amb anyorança o potser amb orgull…penses en que tot és unic, no tú, la teva vida en sí. Estas orgullós de ser com ets, de viure el que has viscut, de patir totes les transformacions que t’han anat formant, totes les coses que t’han fet riure, t’han fet plorar, cridar, decepcionar-te, deprimir-te, perquè tot en sí és el que et fa viure ara, aquest moment, així de feliç, de forma única.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: