Discogràfiques

I said no no, no, you’re not the one for me *black horse and a Cherry tree-KT Tunstall*

UUUuuuh! uuUuuh! escoltant música mentre espero per a gravar la taula rodona sobre la música “ilegal”. Ilegal? de debò és ilegal escoltar art sense pagar? no hauria de ser el contràri? com pot ser l’art una forma de consumisme? Sense música no podria viure i pagar per ella significaria morir de gana potser (i arribem al mateix no? ) I no només amb la música. També passa amb els llibres, amb els museus, amb les obres de teatre, amb TOT. Tot és hipermega car i veus que l’art perd la seva gràcia quan la sola frase de “vaig al Liceu” ja no es relaciona amb estar interessat per l’òpera, sinó que es veu la imatge de ” és un pijo snoob”. La veritat, hem toca defensar les discogràfiques i no tinc cap mena d’argument solid per a empenyer-les a seguir actuant igual que ara. Discos que costen un euro es venen a 16 i fins i tot 24 si porten algun extra (bonus, imatges…que sols serveixen per a fer de la música més consumisme, per a que les nenes (i els nens) diguin oh! quin tio/ mes guapo/a! i comprin els posters, el karaoke i els videos que ensenyen a ballar com l’artista. Què volem? on arribem? l’art expressa sentiments o s’ha convertit en el que feia Andy Warhool: còpies, còpies, còpies i fama?
Potser arribarà el dia en que tota aquesta enorme bombolla exploti i anirà caient en trossos petits que ens impregnaràn el cos amb particules que hauràn sobreviscut a aquesta explosió i que de debò són el que han de ser: simplement música.
Dakota-Stereophonics
Brown eyed girl- Van Morrison
come as you are- Nirvana
We used to be friends- Dandy Warhools
Love will come throught- Travis
Pagan Poetry- Björk

One response to “Discogràfiques

  • Francesc

    Hola guapi,

    Tinc un dubte moral al respecte de la “ilegalitat” d’alguns dels cd’s que tinc “copiats”…

    Veiam, si jo tinc un disc de VINIL (si, si, que jo ja soc gran i quan tenia 15 anys només hi havia vinil o cassette…).

    Doncs això, el que et deia, imagina’t que tinc el disc de vinil ORIGINAL de Van Morrison (comprat fa 18 anys…) i que ara ja no toco els discos que tinc de vinil, així que he anat a la biblio i he agafat en prèstec el cd de Van Morrison i L’HE COPIAT!!!

    La pregunta és: fins a quin punt és “legal” (o “correcte” moralment parlant) que tingui el cd copiat (ilegalent) quan ja tinc el vinil del mateix cd, i pel qual ja vaig pagar en el seu moment uns “drets d’autor”???

    Sigui com sigui, puc dormir tranquilament… Tot i els anuncis “anti-pirateo” de la Sociedad General de Autores y Editores… (uix, quina por que fan, “-Nunca robarias un coche… nunca robarias un bolso… porque robas música???”)

    Tremolo de por.

    Bé guapa, et deixo la meva reflexió profunda del dia, jajaja.

    No cal que incloguis el meu comentari al teu blog si no vols, bàsicament anava dirigit a tu, però si et sembla prou interesant ets totalment lliure de fer-ho, ja ho saps.

    I lliure també d’editar-ho (i treure parrafades com aquesta mateix, jajaja).

    Sigues molt feliç!

    Un petonet músical.

    Francesc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: