musikes

*tittle & registration-death cab for cutie*

Pensava o feia que pensava mentre mirava en un punt indeterminat d’aquell bar. Tenia prou temps, dues hores per a arribar a casa, i el gastava fent un cafè allà, sola, al costat d’un noi també sol, que mirava una partitura músical i la retocava mentre tocava la guitarra. Vaig posar-me els auriculars per a aillar-me en el meu món. Potser és per això perquè m’agrada tan la música? per a no sentir res de l’exterior? és un acte molt típic…me germana posa música a la seva habitació…wonderwall…no la puc sentir…millor poso la meva…vull viure en una bombolla, m’aillo, i això vaig fer al bar. Sentia cançons que em porten records, que em transporten a altres temps, que són altres temps malgrat la meva joventut. Pensava en tú…en que els meus amics m’ho fan passar bé, en que sóc feliç, però en que vull trobar algú com tú. i en perquè no pots ser tú… però no hi ha plans per això…i sols puc quedar-me aquí, esperant a que alguna opinió canvii, en que alguna persona em vegi, en poder treure’m els cascos i entrar en una altra bombolla…vivint el moment, i esperant-ne un altre, que…ja arribarà


3 responses to “musikes

  • Mar

    Genial.Un dia no se ben be com vaig acabar pel teu blogg i ara m’he enganxat a llegir el que penges.jeje. m’encanta. Amés tb magrada molt la musica. Nomes dirtu, que suposo k als periodistes us agrada k us ho diguin!jeje.
    un peto

  • Roger

    La música ha estat des de sempre una fórmula d’evasió de la realitat i de viatge cap als somnis. És increïble la sensació que et transmet una música tranquil·la, quan tornes cap a casa a les 4 o les 5 de la matinada, després d’uns quants cubates, caminant per uns carrers solitaris. La música et fa volar, somiar i rememorar allò que mai has viscut. Ja ho deia el filòsof: “la música és la cova més profunda i solitària a la que mai podré amagar-me del món”. Tanmateix, algú altre, un temps més endavant va matisar que, amb la música, “no ens amaguem, sinó que ens allunyem, ens desconnectem i guanyem visions i punts de vista”. Qua cadascú cregui el que vulgui; però, en definitiva és el meu (i suposo que també el teu) millor mètode d’abstracció. Gaudeix-lo i aprofita’l.

    Pel que fa a l’altre tema, no creguis inassolible que aquell xicot del bar algun dia et toqui la cançó només per tu. No deixis de somiar, creure i lluitar i recorda que, com deia aquell altre, “l’optimisme és la millor arma”. Somriu i el món et somriurà! Les desgràcies venen soles, la sort s’ha d’anar a buscar. I tu, Luludopata, ets una noia tan increïble que, de ben segur, aquest noi acabarà algun dia seient a la mateixa taula que tu al bar, cedint-te la seva melodia i evitant que gastis massa les piles del teu discman, ja que ja et distraurà ell mateix. O ell o algú millor. Però no t’alteris ni t’esperis asseguda, no t’acceleris ni t’immobilitzis, doncs les coses ni es forcen ni ocorren per atzar. Finalment, i per acabar amb una frase del gran guru Titot: “que la paciència no ens faci traïdors i que la pressa no ens faci entrebancar!”.

  • LuLu

    mar! gràcies!!! =) clar que ens agrada, però tampoc que ho diguin gaire que no vull acabar com la campos amb un ego del mil u_u
    i…roger…merci burru! juuu no me digas esooo jaajajjaja gràcies per ser com ets =*

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: