Il·lusió

soft revolution- the stars

plou! sóc al tren, arracerada de la pluja que genera un toctoctoc persistent a sobre el vagó. Miro el vidre, les gotes cauen, seguint un rierol…sembla estrany, però totes intenten anar a parar a aquest, donen zigazagues fins que aconsegueixen integrar-se en aquest. S’hi fusionen. Un nou dia està per venir, comença amb música. S’inicia amb pensaments que corrent saltant un rere l’altre per la meva ment, sense cap coherència. La metàfora de la caverna. Allò que ahir em va explicar el Sebas…hem de sortir a fora per a poder veure bé la bellesa de l’exterior. Els homes que queden dins viuen en la foscor, sense apreciar la realitat que els envolta! has d’elegir! estar còmode i abrigat o sortir a patir les inclemències del temps. Avui plou, però demà sortirà el sol, a més és bonic veure com es compenetren les gotes de pluja. Has de triar, elegir entre monotonía i pintar a la paret o l’acció d’estar a l’aguait, de descobrir coses noves. Has de prendre una decisió, pastilla vermella o la blava? quina és la que et farà anar per millor camí? bé…ja només el fet de triar-ne una és elegir un bon camí.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: