mal de queixal

Mal de queixal. La meva boca es pot obrir un centimetre. un centimetre per articular les paraules, un centimetre per a que entri el ganivet amb el tall de carn o de verdura o del que sigui…un centimetre per a poder aguantar el piti ( almenys en això va bé).
Com m’agradaria ser un bebé! almenys ells poden agafar qualsevol coseta i posar-se-la a la boca per a calmar el dolor. Veig els nens obrint la boca i posant-la tota a la barana del cotxet i els envejo. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaagh! estic a punt de sortir a l’escala i fer el mateix amb el posamans. Aix! pensaré que no sento res, no sento res, no sento res…el poder de la ment ho pot guarir tot. Pensa…pensa en un prat, tot verd, floretes, ocells, i…una abella…fiblada d’abella. Una, una altra, una més, i vinga seguim, i una altra, l’abella està acribillant el meu cantó esquerre de mandíbula, i segueix, altre cop, i més i un altra, més que abella és vespa perquè no mor…mmm…canviaré de lloc…el mar, un oceà enorme, la calma de les ones, la sorra calenta sota els peus, el frescor de la brisa, i una medusa, una picada enorme de medusa a tota la cara….aiiix! bé…potser millor que em posi al llit, agafi un llibre, no pensi més i oblidi, amb l’ajut d’un antiinflamatori…serà millor, si.


One response to “mal de queixal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: