Frikades mil

(goodnight goodnight-Hot hot heat)

Maria Juana de los Angeles i Repulsion. Festival de Sitges, mal temps, trens de la renfe, música clàssica que no concorda amb el viatge, corredisses, menjar a l’estació de Sants perquè ja fem tard…i arribem al Casino Prado. Fem mitja hora tard i les nostres entrades les té un amic a dins. Ell ha sigut puntual. Què fem? preguntem: “perdona, que podem enviar un sms per a que el nostre amic que té les entrades surti a donarnos-les?” “passeu ja home” buah! Genial. Entrem. És tot fosc, xoco contra una columna…bé ningú ho ha vist, recomposem-nos i torna a buscar lloc a cegues. Seiem i comencem a posar-nos dins el fil argumental. Una monja poseida…què més us puc explicar sobre l’argument? bé doncs…mmm…doncs…em sembla que l’argument era aquest i sense cap més intenció…potser que passi a l’escenografia i els actors a veure si es pot explicar més cosa (ejem) . I doncs? doncs la pel·licula era polaca ergo…parlaven en polac, però podiem elegir: subtítols en anglès, o en castellà o en català, depèn del lloc de la pantalla on miréssis. També és cert que vam aprendre en el que va durar el film alguns mots en polac: nien ( no), dagh (si) d’entre d’altres, es pot dir que ja hi podem anar de turistes😛 .
Sobre possessions i aquestes coses extra-terrenals, no imagineu pas un tipus “el exorcista” no sé si pel pressupost que va tenir la peli o perquè en aquell temps que la van fer encara no havien creat els efectes especial, ara, també s’ha de dir que Sor Juana té una capacitat Jimcarreyana per a fer cares estranyes. El millor? veure les monges ballant i saltant rollu disco amb els seus hàbits blancs, ah! i la monja ligona…i és que o s’és monja o es vol lligar però les dues coses et poden dur a tocar el foc del pecat. Encara que…el millor de tot ha de ser la fotogràfia de les cares dels espectadors al acabar la pel·licula, una cara de…Què és aixo per favor! que millor que les instantànies que fan a port aventura.
Repulsion més o menys venia a ser més del mateix. ni possessions dimoníaques ni capellans que es tornen bojos. Aquest cop li tocava el torn a una noia, la qual té repulsió als homes. El cert és que la pel·licula no és que sigui genial, però l’actuació de la Catherine Deneuve ( molt jove, s’ha de dir) és impressionant. Sap clavar a la perfecció la paranoia d’una noia que vol saber el que és el sexe però que no pot saber-ho per la seva fòbia als homes. D’una noia que lluita contra la seva obssessió fins que aquesta se la menja i li fa fer coses que realment entren dins la bogeria.
En conclusió, dues pel·licules per a reflexionar i pensar…o eren més intel·ligents i crítics fa 60 anys o sóc un “cateto” acabat que no sap trobar el rerefons a la cosa…tot i així el fart de riure estúpid i fàcil que ens va agafar després de la jornada s’ho val XD)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: