Xina la fàbrica del món. EEUU l’alta tecnología, Europa, museus i turistes

Àsia, món enigmàtic per a molta gent, per la seva complexitat, grandesa, cultura, raça, religió…Una infinitat d’elements són els que caracteritzen aquest continent veí al nostre, amb una història que vé de segles i amb una filosofia i manera de fer que ha anat canviant al llarg del temps cap a millor ( o pitjor segons com es vegi).
Un continent així no podia quedar-se sense un cicle de conferències per a conèixe’l millor, i això és el que ha fet la UAB, que ha triat com a tema d’aquest curs l’Àsia oriental, i ha iniciat el cicle de xerrades sobre aquesta amb un ex-ambaixador a la Xina i Rússia: E. Bregolat.
Eugeni Bregolat va ser embaixador a la Xina dues vegades, del 1987 a 1991 i de 1999 al 2003, així doncs pot considerar-se un dels afortunats que ha contemplat l’avanç xinès cap a un canvi econòmic i social important, que porta generant-se ja fa un quart de segle.
I és que com diu Eugeni, ” hi ha prou en obrir un diari qualsevol dia per a veure noticies de la Xina que impacten a la societat”. Això 30 anys enrere no era així. De la Xina sols es podia destacar la misèria o les revolucions.
Les xifres ens mostren el gran canvi que en sols 27 anys la Xina ha patit.
“Fa 27 anys ningú podia imaginar que la Xina passaría de tenir un 25 % de pobres a ser el 5%.” Ningú podia imaginar que generaria una economía de mercat i que tindría més de 1500 empreses a la borsa. Que multiplicaría un 7% el seu PIB, sent el tipus més alt de creixement si excluïm el Japó i els tigres asiàtics en el seu moment d’esplendor. No es pensava que sols 1/3 de l’economía xinesa en el sector primari seria estatal, ni que hauría mig milió de graduats a l’any, quan Mao-Tse Tung havia tancat les universitats durant tota una dècada.
Però qui va ser el precursor de tot aquest canvi? En realitat no es pot adjudicar sols un autor de tot un procés com el que ha patit aquest país, però sí que es pot donar importància a gent que ha contribuït a fer-ho. Segons Bregolat, el personatge més important va ser Ten Chen Ping*.
Ten Chen Ping va arribar al poder als 73 anys. Això, segurament opinió compartida per vosaltres també, sols pot passar a la Xina, els creadors de la dita” L’home abans dels 60 no sap el que vol. ”
Segons Ten Chen, el comunisme es defineix com a donar a cadascú segons les seves necessitats. Per això fa falta un país molt ric. Aleshores com assolir el comunisme? desenvolupant les forces productives, en una fase inicial de socialisme que durarà almenys 100 anys ( La Xina mira en segles, té una visió a molt llarg plaç, fruit de la seva llarga història). El president va entendre que havia de mantenir el partit i fer-lo evolucionar per a limitar-se a la supervisió i planificació a llarg plaç de l’economia de mercat, no controlar-la. Va veure que s’havia d’arribar a un estat autoritari i no totalitari.
“La Xina ha fet en una generació el que la majoria de països els ha costat segles” va dir un representant del Banc Mundial, i la veritat és que un recorregut tan llarg i en tan poc temps només podia ser una cosa feta per xinesos, doncs segons l’ex-ambaixador, aquests són pragmàtics, sense una tradició metafísica i amb els peus a la terra. Això explica també que el comunisme de Mao no funcionés, ja que ell mateix era una excepció xinesa, un idealista, un contràri a tota la filosofia que la Xina representa.
Tots aquests canvis però han tingut un gran impacte social, polític i econòmic, com són l’emergència de noves clases socials, una emergent burgesia que té capital privat que escapa de l’estat, l’augment de la llibertat individual, la difusió de l’educació, i per tant una reducció també del poder de l’estat, que té cada cop menys capacitat per a fer el “rentat de cervell” del que es parlava fa 30 anys. Un dilema que l’estat xinès aguanta amb orgull, sabent que el desenvolupament econòmic ocasiona un país més obert, que a la vegada és la base a un sistema democràtic.
La reforma econòmica doncs, debilita el poder del partit i de l’estat que tot i així segueix donat suport a aquesta sabent que aquets canvis, tard o d’hora demanaràn també canvis polítics, i ells,segons Bregolat, els faràn.
(* llicència d’escriptura ( no sé xinès encara, sorry :$ )

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: