Otello

Només una miqueta de verí. Res, un comentari, una frase, una cosa que et faci dubtar, o mirar les coses des d’un altre punt de vista i la confiança desapareix…perquè creure abans a una persona que no en té ni idea que a una persona amb qui et compenetres i et sents bé? potser perquè penses que…que no pot ser possible que ell estigui bé amb tú com tu ho estàs amb ell, i que malgrat les dificultats doncs intenti estar amb tú, o pensi en tú. i Veus que només parlar amb tú és tot efusivitat i penses, no pot ser. I aleshores algú vé i et diu…no…és impossible…està amb algú altre, t’està mentint, això és molt estrany…i tota aquella llum en que tú vivies s’apaga de sobte i et tanques en una foscor absoluta. Veus tots els errors, veus indicis que et fan sospitar…però tot és producte de la imaginació. Veus conspiracions per tot arreu, sentin-te en una pelicula de romans, “quando a Augusto lo traicionaron los de su misma sangre” i coses per l’estil. Només una picada de serp ja se sap que pot ser mortal…el que no sé és si té antidot…i espero…que existeixi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: