Tristesa

Li agafes les mans, amb els dits de pedra, però calents, li acaricies el front i el sents respirar. Et quedes allà assegut, mirant-lo, acompanyant-lo amb cada respiració, a cada moviment de tòrax, i passen els segons, els minuts, les hores…i tot segueix igual, es para el temps…i els seus ulls segueixen closos. voldries abraçar-lo, apretar-te ben fort a ell i dir-li que te l’estimes moltissim i que ha sigut un avi genial i que pateixes veient-lo així, i que t’agradaria que pogués veure el seu voltant, que estaria feliç de veure a tota la familia al seu costat en aquests moments, i que tothom l’estima, i que l’Enric, el més petit, pregunta per ell, i diu que “l’avi ja ha tornat a casa en ambulància perquè li feia mal el peu”i que l’estima molt. Recordes coses, tens flaixos al menjador, amb els jocs dels nens, amb els quadres que pintava…i penses que de fet és millor, que ara no pateix, que està adormit i es va apagant de mica en mica, com una espelma, que és una mort dolça, i que de fet és la millor mort que pot tenir, a casa, amb els seus, i plores.


One response to “Tristesa

  • Jumper

    Lulu te felicito, has consegido que mi corazón latiera con cada palabra y que me hicieras recordar una esperiencia igual, me a entristecido, pero a la vez me ha hecho recordar momentos que yo tuve con mi abuelo.
    un saludo
    Fede–>

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: