111953017090266464

D’aquells dies que la calor et mata. d’aquells dies que la sang et vull i no pot ni arribar quasi al cervell. Et sents tot bombolletes, perceps el teu cos com un remolí de sensacions, d’efectes, de pensaments incoherents que s’apleguen i ni tan sols tenen la voluntat d’anar un rere l’altre. Tot és un remolí, i tú ets l’ull de l’huracà. La gent passa pel voltant però no els veus, només veus línies que es mouen, i recordes la sensació d’estar en un tren, veient passar els arbres, que corren ràpidament, deixant a l’aire línies de colors marrons i verds. Et sents pilot de F1. El so t’envolta i el que fas son només reaccions. No penses. només actues. només vius el moment. i et sents perdut però a la vegada vas a algun punt en concret, sense saber que hi trobaràs allà. Les llagrimes pugen i se t’humitegen els ulls, saps que d’aquí res rodolarà una gota pel teu pòmul, i et resseguirà el nas i els llavis, mentre arriba al coll, on et farà sentir un calfred i el tacte de l’aire fresc al tocar la zona humida. Tanques els ulls i intentes captar tot aquest cúmul de fets. Mai li has donat importància, però ara en tenen. Ets tú. És el teu cos, sol, que pateix amb tú i ho mostra. que es fusiona amb la teva ànima. Que pot plorar i cridar, i dir paraules que només sonaràn gràcies a ell i que ningú més podrà dir-les com tú. Et sents únic. Penses en la quantitat de coses que tens dins el cap, que no saps com poden entrar dins una cosa tan petita com ets tú, que si es materialitzessin ocuparien tot el que tú conèixes i no deixarien espai per res més. i més idees s’acumulen, i és una roda viciosa, que no pot parar. Et tornes boig intentant entendre el perquè de tot plegat. Entendre que hi ha milers de milers de persones com tú aquí fora, i que segurament hauràn passat experiències similars a les teves, i tindràn els seus somnis, els seus pensaments, les seves idees, i t’adones que vius en un món màgic, que per a cadascú es fa diferent. que és com un conte de crea la teva pròpia aventura, i que les teves accions i fins i tot les teves no accions et duen cada cop a bandes diferents, a interaccionar amb altra gent, a formar part d’una vida, o a desaparèixer d’una altra…però tú seguiràs endavant, vivint el teu somni, sol, únic.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: