Llegint les portes dels lavabos

Sempre es diu que el loc més tranquil de la casa i on pots tenir més intimitat és el lavabo i la veritat és que no sé perquè però si et fixes en les portes dels lavabos de la facu i la biblioteca deu ser cert, almenys moments per a la reflexió sempre tens.
El bany sembla també el psicoanalista personal de tothom: qui té dubtes allà ho deixa plasmat i que la gent contesti el que cregui oportú. Que si estimo molt el meu novio però no em fa sentir especial, que si he d’estudiar per un exàmen que porto fatal i als meus pares els vaig dir a la primera convocatòria que havia aprovat, que si pensem que els gays poden casar-se….també dona lloc a reflexions: que tot té un motiu per ser. Que les coses passen per algun motiu en concret, que el destí està per que el canviem, que el que fa més mal que que no t’estimin és que t’estimin però no vulguin estimar-te…no sé…el lavabo, potser degut a la seva intimitat ens fa ser més pròxims a les persones…potser la solució de molts problemes internacionals radicaria en inventar un lavabo gegant on cadascú exposes la seva opinió i la deixés plasmada, sense necessitat de generar guerres,conflictes o malentesos…contribuim a la guerra dialectal no a la física!

One response to “Llegint les portes dels lavabos

  • Capit� Jaume

    Despres d’unes setmanes d’inactivitat, ara que ja he acabat tota la feina, si si, estic de vacens xDD, torno a passar-me per aquest blog, i hi deixo quatre ratlles.

    Tema lavabos, és curiosa l’expressivitat de al gent en auqests llocs, a arquitectura hi ha una frase bastant bona, diu “aqui el mas debil hace fuerza y el mas fuerte se caga”, un xic bèstia, prò sempre que hi vaig em fa gràcia xDD

    Els lavabos com a lloc artístic és quelcom que algu ha intentat estudiar, durant una epoca a l’escola d’arquitectura dos lavabos van estar amb les portes revestides de paper pq la gent hi escrigues o dibuixes i dsprs exposarho, la convocatoria no va tenir gaire èxit, jo crec que era pq a part d posar el paper, van canviar la il·luminació, i un lavabo era d color vermell (si si semblava un puticlub) i l’altre era de color blau, que donava un aspecte tètric que vaja… ningu hi anava alli.

    Enu sense més, dsprs d’una petita parrafada em despedixo, records a tothom!

    L’arquitecte boig, infiltrat i que ha tornat d la guerra dels exams i del projecte final d quadrimestre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: