111497839424955152

Dardo Gómez:

president delSindicat de Periodistes de Catalunya

“El problema més gran de tot periodista és la vocació”

L’atractiu de la nostra professió fa que els inicis de periodista siguin durs. Hi ha 33.000 estudiants de periodisme a Espanya i 700 o 800 llicenciats a l’any. Proporció que pel mercat és difícil d’absorvir i el criteri liberal que es segueix és el de l’oferta i demanda, cosa que no s’ha d’admetre de cap manera.

Quin serà doncs, el futur laboral dels universitaris?

Hi ha més sortides del que es pensa: gavinets de comunicació, premsa institucional, periodistes a la peça… El problema radica en admetre les propostes de les empreses de com més barat el treballador, millor. Per altra banda, els estudiants de periodisme tenen una mala iniciació professional: de becaris, en règim de pràctiques, no fan pràctiques, treballen gratuïtament. Això els indueix a que la precarietat sigui una manera habitual de treballar.

Qui té la culpa del desprestigi periodistic?

Les empreses, els treballadors al acceptar el que diuen aquestes, la universitat, que no dóna informació…. Tot està mal regulat, no sabem els nostres drets laborals!

I quins són?

El problema més gran de tot periodista és la vocació. Sembla que per començar a treballar hem d’acceptar qualsevol cosa i oblidem que quan un comença molt avall mai arriba molt amunt. Si un accepta treballar per un sou miserable o condicions que no el beneficien per a res professionalment, primer: no apren a treballar, i segon: baixa la seva pròpia apreciació del que fa.
Quan veig que a un estudiant el fan anar a recollir 10 dosiers de 10 rodes de premsa diferents en un matí veig com es desprestigia la nostra feina. Aquest noi no pot preguntar res ja que no ho ha pogut preparar! El màxim que pot fer és donar els dossiers a la redacció perquè triin el que surtirà al diari o donar un petit escrit seu. Si partim d’això, pot anar qualsevol persona a buscar un dossier! Acceptar aquestes condicions és una fórmula perquè d’aquí 10 anys no siguin necessàris els periodistes, ja que no es té capacitat per transmetre informació, i la nostra feina és el·laborar la informació, no repetir el que diu un senyor o senyora.

La qualitat no importa

Als empresaris. Hi ha una empresa al Japó que dóna noticies fetes per gent del carrer. Li diuen “periodisme participatiu”. Els periodistes que fem? anem, veiem, escoltem, comentem, el·laborem i, a partir d’això, informem. Si no fem això aleshores no és informació, és una noticia, no té qualitat. Saps el que és el comitè professional? Porta molts anys a dins de les redaccions de les empreses i està integrat per periodistes, que vetllen per la línia editorial del mitjà i per a respectar el codi deontològic i dret de la informació dels ciutadans. A Espanya això no és obligatori. Quin valor pot tenir un comité professional format per periodistes que tenen por a que els facin fora si diuen alguna cosa negativa del seu diari?

Cap.

L’estatut regula les relacions de treball dels periodistes, per això és necessari i potser, a finals d’any surt. Actualment està al congrés dels diputats ja que el 22 de novembre del 2004 va entrar en tràmit per primer cop a la història d’Espanya, i com és lògic, compta amb l’oposició de les empreses, que només miren pels diners., ja veurem fins on podrem batallar.

Per què els sous baixos?

No més baixos que a altres llocs. No pots comparar el periodisme amb qualsevol cosa, perquè és una professió que, a més de ser una feina, imposa uns deures. Si jo guanyés 300 euros al McDonalds o a la radio, prefereixo el McDonalds. Perquè si després d’estudiar sis anys, tots els meus coneixements valen això, m’he equivocat de carrera. Per això estem lluitant per aconseguir l’estatut de la condició periodística. Espanya és l’únic país europeu que no em té !
Treballem amb informació, i aquesta és un dret constitucional. Aquesta és la diferència amb la resta de professions: Els periodistes, tenim la llibertat d’informar i l’obligació de fer-ho. Som treballadors obligats al servei públic, i això no agrada a PRISA o altres empreses.

Aleshores, Espanya és un dels països amb més manipulació!

Manipulació consentida a més. Periodistes i empreses creuen que la informació és de la seva propietat. A ningu se li ocorre pensar que en un dret com la sanitat, un metge faci amb el malalt el que li doni en gana. Per què ningú es dóna compte que les empreses periodístiques no poden donar informació podrida?

Informació igual a entreteniment?

La tendència a convertir els missatges en entreteniment està a tot arreu. Es vol fer una publicació o programa que el pugui veure tothom i en consequència, és baixa el nivell. Per què ara cada cop que fan el temps abans t’expliquen que hi ha un

terratrèmol o un incendi a algun lloc que no saps ni on queda ? Que aporta això? Espectacle. Ves a un quiosc. Veuràs collars, sabatilles… més que publicacions. Hi ha gent que compra perquè volen els cupons que necessiten per tenir un regal i el diari el llencen. Cada cop mana més el director de màrqueting enlloc del director de la publicació, i el periodista no poden fer res per oposar-se a això perquè està en condicions que no els permet afrontar-se a la seva empresa.

Aquí és quan actua el sindicat?

Ara mateix està actuant, ja que el principal és informar a tot el vinculat a aquesta professió dels seus drets, deures i obligacions i a partir d’aquí lluitar pel dret laboral i el dret de la informació.
Em de lluitar pel poder de la informació.

Si però tothom pressiona als periodistes, i aquest l ‘únic que hauria de fer és complir amb informar. Algú ha llegit alguna crítica mesurada sobre els treballadors del Corte Inglés?

No

Clar. Quina empresa ho publica ? No interessa per la publicitat.

Com l’atemptat d’Hipercor, que no ho van relacionar amb Corte Inglés.

Les empreses amaguen informació si volen. El 70% de periodistes declaren que han rebut pressions, i hi ha companys que fan molt bé la seva feina, però d’altres, molt malament.

En part és lògic. No pots matar la teva gallina dels ous d’or!

Si pots, si els teus drets estàn bé.

Durant les eleccions, des d’adalt s’imposava el temps que duraven els blocs electorals

Si. “En base dels vots serà el temps que tindrem.” Una burrada que es reflexa en coses com que a la generalitat, TV3 va estar tres minuts emetent des d’una plaça buida on s’havia anulat l’acte de Ciu, però eren els tres minuts que els tocaven. Si aquest dia ERC té una bona informació, no li poden donar més d’un minut. És un menyspreu a la capacitat periodística.

Però ha hagut un canvi amb el govern actual, no?

Si. A l’última etapa del govern anterior haviem arribat a una intolerància informativa molt gran.

En què es traduïa?

La manipulació de la informació era bastant important. Que TVE fós condemnada per mentir i que el seu cap d’informatius continués en el seu càrrec va ser ridícul. El govern d’ara, s’ha de reconèixer però, que té intenció de canviar. Zapatero tres mesos abans de les eleccions es va compromètre a fer un estatut del periodista professional i una regulació laboral del periodisme que ara està en tràmit i de moment recull més o menys el que demanem.

Al sindicat quans afiliats sou?

Som 800 afiliats i ens basem en la creença que amb un estatut a la mà i la llei de regulació laboral es poden canviar moltes coses, encara que no hi ha una solució màgica. És una lluita cap a la resolució de problemes.


2 responses to “111497839424955152

  • Capità Jaume

    Coi coi, deixo d’entrar un parell de dies, i se’m ajunta una quantitat de feina…. buffffffff

    Les meves pregunte són, on van a parar els milers d’estudiants que entren a periodisme i no surten? teniu una aula que dona acces a un forat negre? és una màfia d’exportació de periodistes? els terrenys annexes de la UAB més val no ferhi obres? xDDD

    Molt curiós tb el fet que només hi hagi 800 afiliats al sindicat de peridistes. Els del tripiartit heu pensat de fer el tripisindicat?

    Moltes preguntes, poques respostes

    Un arquitecte infiltrat

  • Roger

    Capità Jaume,

    El Tripiartit, com a plataforma transversal que som, representem un sindicat, un partit, una coalició, un moviment, una entitat, un agrupament, una coalició, una associació, unes joventuts, un govern, una oposició, una religió, una filosofia, un pensament, un grup, un equip, una agrupació, un col·lectiu i una germanor, entre molts altres.

    Aquesta transversalitat té coses bones, però també de dolentes, per exemple, que tenim la hòstia de competència, com els del Sindicat de Periodistes.

    “Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a quedar suplents!” Tripiartit dixis (sic)–>

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: