RaZzMaTaZz

Dissabte nit a razzmatazz: cues enormes, espera de mitja hora per a poder entrar, gent demanant les seves cançons preferides i tot d’estils barrejats: “gotics”,”strokes”,”retros” i “indies” dins un mateix edifici. Tot això configura la personalitat d’aquesta discoteca que, aquest cap de setmana ens ha obsequiat amb l’ajut dels seus dj’s residents d’un espectacle coronat per cançons que van fer vibrar la sala, com Where is my mind o Boys don’t cry.
La nit de Barcelona, com sempre, va estar plena de gent que omplia cada racó. Espais plens, i introsions al teu espai “vital” sense donar-hi importància. Els 12 euros de l’entrada no representen res per als fans de Razz, que omplen cada cap de setmana la sala per escoltar les millors cançons i veure els millors videoclips junt la resta de fans que els entenen i viuen la mateixa passió que ells per la música.
La gràcia de razz és veure com la identitat de la sala s’apodera dels seus fans, no és impossible reconèixer algú que sigui Razz, només donar un cop d’ull es pot veure en les persones més unides al club un caire retro o una passió diferent pel que li agrada escoltar. Aconsegueix endinsar-se a la vida de la persona com cap altre discoteca ha aconseguit fins ara. I això es nota. I això agrada. I això, la fa tant impressionant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: