Arxiu de la categoria: videoclips

Violet Hill vista per The Kooks

M’encanta Coldplay i m’encanta The Kooks, però a vegades mesclar dos coses bones no fan que el resultat sigui millor:

Quina us agrada més?


Paris for president

Tansols queda una setmana perquè el poble americà vagi a les urnes per elegir qui els governarà durant els pròxims anys. I Paris Hilton segueix amb la seva campanya habitual (potser ja es passa una mica) i ha llençat un nou videoclip amb la seva última cançó: Paris for president

Espero que sols hagi estat una cosa per divertir-se i el pròxim cd que està preparant no sigui una campanya electoral encoberta… més ara que té un nòvio músic i encara la pot ajudar a millorar la seva carrera musical!

Per cert…no us recorda una mica a la Sarah Palin?


Versus – Kings of Convenience

versus.jpg

Ja quan vaig sentir Misread em vaig enamorar de Kings of Convenience. Les notes que sorgien de les seves guitarres, la suavitat de la veu que acompanyava la música, els coros i els tocs electrònics, la tranquilitat que t’embolicava al posar el seu disc… Per això tant aviat com vaig poder em vaig comprar “Riot on an empty street”, on vaig descobrir que també em convencien amb cansons com “I’d rather dance with you” o “Know How”. Més tard vaig descobrir que abans d’aquest últim disc (que va sortir ja fa uns 5 anys) havien publicat “Quiet is the new loud” i (si sóc culpable que posin el cànon digital) me’l vaig baixar pel soulseek, i tampoc em va decepcionar.

I per això, al descobrir a l’fnac un CD d’ells “Versus” no vaig dubtar a comprar-me’l (a més valia 7 euros!!!!!!!) Versus és un remix que es va realitzar amb diferents col·laboradors sobre les cançons que Kings of Convenience habien realitzat en el seu primer disc.

Entre els grups musicals que fan barreges de cançons hi ha Röyksop (us sonarà pel famós remind me), Ladytron o Four Tet.

La veritat és que és un disc molt recomenable per aquella gent que li agradi la música armònica amb tocs electrònics. Els amants de l’indie pop amb pinzellades de bossa nova.

Us recomano:

I don’t know what I can save you from (remix de Röyksopp)

Toxic Girl (single al 2001)

The weight of my words (si mai has sentit el que posa el títol, aconsegueix que tornis a sentir aquesta sensació de “l’he cagat” )

Puntuació: 8/10

T’agradarà si t’agrada: Belle & Sebastian, Coldplay, Jack Johnson

El millor: et relaxa

El pitjor: alguns moments es fa pesat


Top 5 of the Week

1- Sun is Shinning- Finley Quaye

2- Seven Nation Army- The White Stripes

3-  Eagle-Eye Cherry- Save Tonight

4- Hey Ya- Outkast 

5- Read my Mind- The Killers 


The Boys vs The Girls

Doncs com ho sentiu, Calvin Harris ha aconseguit que el versionin Dragonette ja amb el seu primer disc! The Girls ha estat la cançó triada per aquestes noies per a versionar, un cover que es converteix així en unisex. Us deixo amb les dues verions:

Calvin Harris- The Girls

Dragonette- The Boys


Top 10 of the Week

1- You Gonna Want Me- Tiga

2- Sexy, No, no, no – Girls Aloud

3- Closer – Travis

4- 1,2,3,4 – Feist

5- Sweet nothings- Roisin Murphy 

6- Toni the Beat- The sounds 

7- The girls- Calvin Harris

8- Pure intuition – Shakira

9- Your love alone is not enough- Manic Street Preachers

10- How to save a life- The Fray


Way Back Into Love

Seré fifi o el que vulgueu però aquesta cançó és xula! la pel·li ( Tu la letra yo la musica) val la pena només per ella XD


Tiga – Sexor

sexor.jpg

Aquest és el nou descobriment que he fet gràcies al meu tiet i l’anunci de Mahou 5 estrellas. Es tracta de Tiga i el seu últim disc, presentat al 2006 i anomenat Sexor.
Sexor ens presenta cançons amb un toc de Mika i Depeche Mode (encara que Mika ha sortit després osigui que qui va ser primer??). Les seves cançons passen per l’electrònica però no arriben a sr el tipic so irreconeixible i repetitiu que en alguns casos s’acaba arribant.

Tiga és el nom del Dj i productor canadenc Tiga Sontag i entre el seu curriculum podem trobar perles tan brillants com el remix de Comfortably Numb de Scissor Sisters, la creació de la tenda més important de música de Canadà DNA records, i la creació de la seva pròpia linia de roba.

Tiga és un Da vinci actual, d’aquella gent que et preguntes “què és el que no ets?” i ens presenta en el seu disc Sexor un recopilatori de 14 cançons que ràpidament comencen a agradar-te.

Puntuació: 7/10

Recomanacions: Far from Home, You Gonna Want Me, Louder Than a Bomb

T’agradara si t’agrada: Roísín Murphy, Depeche Mode, Daft Punk

Escolta-ho: a Myspace


overpowered, el nou single de Roísín Murphy

La veritat és que ja feia potser un mes que havia sentit el nou single i cal dir que és genial. Torna la Roísín després d’un temps de relax al publicar el seu primer disc en solitari. I torna millor que en aquest primer disc. No podem dir que retorni a Moloko però si que retorna a una música enganxosa i a la vegada particular que vam poder escoltar a “the time is now! o “familiar feelings”.

Clica a la imatge i podràs veure el videoclip =) Ah! també està molt bé la de Sweet nothing


The Kooks

675187_cd_l_f.jpg

The Kooks són un grup que vé de Londres per portar l’indie- rock més enllà de les illles britàniques. Amb un estil semblant al d’Arctic Monkeys però potser molt menys fosc, amb veus més dolces però no per això menys potents. El grup va iniciar el seu debut oficial al 2006 amb Inside in/ Inside Out, disc que van presentar al Fib Heinekein de l’any passat ( si ho arribo a saber!) i que actualment està sonant a moltes discoteques amb la representació de cançons com Naive o Oh La. The kooks va guanyar en els passat premis MTV a millor grup britànic, passant per sobre de grups com Muse i Arctic Monkeys, i des d’aleshores segueixen a les llistes d’èxits de ventes del Regne Unit, però també a EEUU, París, Dublín, i a veure si aquest cop es veu si hi ha bona culturilla musical a Espanya (ya…¬¬)

La veritat és que aquests 4 joves de Brighton ja han venut més de milió i mig de còpies només a Anglaterra i apunten com els pròxims reis del rock, un estil que dominen a la perfecció.

The Kooks són:

Luke Pritchard- veu i guitarra rítmica

Hugh Harris- guitarra principal

Max Rafferty- Baix

Paul Garred- bateria i percussió

Disk 1

* 1.Seaside
* 2.See The World
* 3.Sofa Song
* 4.Eddie’s Gun
* 5.Ooh La
* 6.You Don’t Love Me
* 7.She Moves In Her Own Way
* 8.Matchbox
* 9.Naive
* 10.I Want You
* 11.If Only
* 12.Jackie Big Tits
* 13.Time Awaits
* 14.Got No Love



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.