Avui llegia a La Vanguardia la noticia següent:
“Un grup d’amants de sacerdots escriuen una carta al Papa“
A la carta es queixen que per a ser sacerdot s’hagi de complir el vot de castedat i demanen que es facin modificacions d’aquestes normes tan passades de moda. Però jo em pregunto: havent com hi ha tantes i tantes religions i volen-te dedicar a la teva religió perquè consideres que és allò que l’ésser humà ha de seguir, les normes bàsiques per viure amb harmonia i en pau… per què un sacerdot no pot evitar caure en la temptació d’anar-se’n al llit amb una dona? i no tansols això, sinó de mantenir una relació amb ella! perquè si fós un cop…el cos es dèbil, però més cops estàs trencant una norma que vols que l’altra gent acompleixi. És la hipocresia personificada! (ja ho sé que no estic descobrint Amèrica).
Clar que haver de complir els vots de castedat és anacrònic, però 1- si no fan això, aleshores jo també em faig monja! vius allà donant consells, si estas en un poblet petit ni et vigilen i per tant no has d’anar dient “No a l’abortament, No al preservatiu, No a tal i cual (o pots dir el que creus de debò Off the record)” i a sobre cobres! i 2- Aquestes dones no podrien pensar que si de debò les estiméssin aquests capellans haurien penjat els hàbits per iniciar una vida bona i basada en el que diu Déu però sense necessitat d’estar “xupant del bote” de l’església que ells mateixos estàn desprestigiant? Com diu a la pròpia noticia…és el de sempre: et prometen que deixaran a la dona i els fills i t’acaben deixant a tu…és tan fàcil posar la culpa als altres…

