Sugar Blues – William Dufty

L’altre dia la meva cunyada em parlava del sucre i de com en pot ser de dolent per la nostra salut. Jo era una mica escèptica. Per què ha de ser dolent? està bonissim! i és un aliment com qualsevol altre, no? així que vaig posar-me a llegir el llibre del que la meva cunyada parlava: Sugar Blues, de William Dufty.

Sugar Blues va ser escrit el 1974 per denunciar la manipulació de les grans empreses alimentaries i farmacèutiques per amagar com de perjudicial el sucre pot ser pel nostre cos per així seguir guanyant diners.

A partir de diferents exemples, Dufty ens explica com la societat ha arribat a ser adicta a aquesta droga, com degut a la millonada de diners que mou no s’ha parlat dels seus afectes perjudicials per la salut i fins i tot s’ha generat tota una indústria farmacèutica gràcies a ella que encara fa més difícil eradicar el problema.

Però què és el Sugar Blues? el sugar blues es defineix com a múltiples patiments físics i mentals causats pel consum de sacarosa refinada, és a dir: sucre.

I per què aquests patiments? doncs segons Dufty perquè el sucre més enllà de endolcir-nos la vida, el que fa és acifificar el nostre organisme, debilitar el sistema inmunitari, permetent que així patim altres transtorns.

Dufty ens explica una nova versió per a la cura de la Diabetis i com una dieta sana ens pot fer estar bé fisicament i mentalment ja que el nostre benestar no es pot separar, com molt bé sap la medicina oriental, i la nostra medicina tradicional abans que hi hagués la cacera de bruixes i apareguéssin els metges que curaven el malestar físic i els capellans que curaven el malestar psicològic.

A mi m’ha canviat bastant la visió sobre l’alimentació i, malgrat que és molt difícil no menjar sucre, intentaré substituir-lo on pugui per altres productes més naturals, com per exemple l’estèvia. I és que et parlen de drogues que et fan alucinar, que et fan caure les dents, que són adictives,etc, i el sucre no t’ennegreix les dents, et provoca caries, acné, no et fa canviar l’estat d’ànim i et pot provocar enfermetats si en prens molt? estas segur que pots viure sense sucre? podries prescindir d’ell durant una setmana?

Us recomano llegir el llibre, perquè hi ha coses molt interessants! us podeu baixar el PDF de forma gratuïta en aquest enllaç

Sugar Blues – William Dufty

 

 

 

El sueño del Celta – Mario Vargas Llosa

A aquells que us agrada la història sobre l’independentisme a Irlanda, segurament haureu sentit a parlar de Roger Casement. Els qui esteu sensibilitzats amb el tema de la colonització i el patiment dels nadius, sobretot a l’Àfrica i a sud-amèrica també. I és que Roger Casement és una figura notable de la història i tot i això s’ha intentat en molts nivells, desprestigiar-lo i amagar-lo del coneixement de la gent. Per què? per la seva personalitat amb múltiples contrastos.

Roger Casement va ser un dels primers europeus en denunciar el maltracte que patien les tribus africanes i sudamericanes per culpa d’occident. Però, i degut en part a les seves vivències al Congo i al Putumayo, també va ser un dels més afèrrims defensors de la lluita violenta per aconseguir la llibertat d’una Irlanda que ell creia colonitzada per part d’Anglaterra sense maltracte físic però si psicològic i moral.

Mario Vargas Llosa ens va explicant, sota la veu del propi Casement, totes les seves vivències. Tancat a la presó i esperant el judici per saber si serà condemnat a mort o no, Roger, ens explica la seva inicial i innocent  il·lusió per portar la civilització al Congo, el desencís amb les polítiques del rei belga Leopold, la enorme repercusió que tindràn els seus informes,  i el seu camí cap al nacionalisme. Però també explica els seus pensaments eròtics amb persones del seu mateix sexe, les seves passions frustrades, la seva soledat. I ens parla d’uns diaris que van sortir a la llum amb aquest aspecte personal seu que va contribuir a desacreditar-lo en una societat profundament conservadora.

El sueño del Celta és un llibre molt interessant i que et demostra el poder que pot tenir una persona per a canviar el món. Tot i això té un problema i és que es fa llarg i en alguns moments pesat. Vargas Llosa es va informar ampliament per a l’elaboració del llibre i això es nota. Es nota fins el punt que molts passatges són la simple enumeració de fets que van passar, com si estiguéssim llegint un llibre d’història. Un altre critica seria el final, quan ens fa un resum de un capítol sobre els últims aconteixements. Sembla com si pensés que ja ha escrit prou pàgines i fa una redacció explicant tot el desenllaç de l’aventura independentista sense afegir-hi sentiment, sense que hi hagi elements de novela.

Sincerament, és el primer llibre que llegia de Vargas Llosa, tot un Premi Nobel, i me l’he acabat perquè m’interessava el tema que tractava  però no perquè m’hagi enganxat. M’esperava més d’un escriptor galardonat.

Això si, la simpatia per Roger Casement si que m’ha quedat gravada, com les  fotografies que va fer al Congo . La nostra forma de civilitzar els salvatges:

En el mar hay cocodrilos – Fabio Geda

No és que aquestes setmanes no estigui llegint, de fet porto uns quants llibres, i bastant interessants, però no tinc temps per fer les crítiques! Però avui faig una excepció i faré la crítica del llibre que em van regalar els meus companys de feina pel meu aniversari: “En el mar hay cocodrilos” de Fabio Geda.

Aquest escriptor italià ens presenta la història real d’Enaiatollah Akbari, un jove afganès que, al no pertanyer a la ètnia majoritària i degut a la presió dels talibans, es veu obligat a marxar del país amb 10 anys a la recerca d’una vida millor.

La història de com la mare l’enganya per marxar, les peripècies del seu viatge, la seva forma de subsistència, l’engany de les autoritats… tot això explica Enaiatollah a Geda, que ho escriu de forma senzilla, intercalant en alguns moments trossos de l’entrevista que considera importants per entendre el pensament del jove immigrant.

Per mi la redacció no és del tot acurada, massa centrada en ser una conversa informal i tampoc m’ha agradat del tot la introducció de fragments de converses per a fer-te reflexionar, però el que si que s’ha de valorar és com et posa dins la tragèdia. Et veus a dins d’un camió arraulit, sentint els resos i les queixes dels teus companys, sense aigua, amb sed i amb falta d’oxigen. També et veus atravessant les onades que separen Turquia de Grècia, patint pels cocodrils… sabent que potser no arribaràs a la terra promesa… és realment angoixant i un exercici que hauriem de fer tots, doncs què ens pensem? que no saben com patiran? que venen perquè si?

Sukkwan Island – David Vann

Vaig demanar Sukkwan Island a la biblioteca impulsada per les crítiques que havia llegit per internet. Èxit de vendes a França i Estats Units i guanyadora de diversos premis vaig voler llegir a aquest autor per mi desconegut, al que comparaven amb Cormac McCarthy,autor de “La carretera”.

No he llegit “La carretera”, l’està llegint el Pol, per això només he llegit trossets a l’avió mentre ell anava passant pàgines. I d’aquests trossets que he llegit si que puc dir que hi veig una forta similitud. Sukkwan Island va d’un pare que s’endú al seu fill a una illa solitària per a passar tot un any “d’aventura”. El problema és la personalitat del pare, Jim, molt inestable i dèbil.

Jim carrega tot el pes dels seus depresius pensaments en el Roy, que tansols té 13 anys, i això pot ser molt fort per un pre-adolescent. El que principalment es plantejava com un divertit any a la natura acaba convertint-se en una tortura en un lloc on no pots fugir dels teus pròpis fantasmes i en el que la introspecció és present durant la major part del dia. En certa manera, es podria comparar al protagonista amb els sentiments que et desperta el protagonista de “El Perfum”, una mena de llàstima però a la vegada rebuig i fàstic pel que fa.

Sukkwan Island és un llibre trist i contundent però a la vegada ràpid de llegir. No et farà treure cap somriure tansols sensació de impotència, de certa ràbia. És un llibre de sensacions i de sentiments. Que  en alguns moments et fa sentir un nus a la gola, en d’altres, et regira l’estómac, i et deixa amb una mena de sensació de buit, d’irracionalitat, en què no saps si s’ha fet o no s’ha fet justicia.

Jesús M’estima – David Safier

Després de l’èxit de “Maleït Karma”, David Safier va voler seguir la mateixa estela que havia creat amb un llibre sobre Jesús. El resultat va ser Jesús M’estima, una història que parla de l’arribada de Jesús a la terra per perpetrar el judici final anunciat a l’Apocalipsi. El problema és que Jesús torna a una terra molt diferent a la que ell coneixia, on la gent no para l’altra galta quan un enemic li dona un cop, i on hi ha un munt d’elements que fan que sigui més difícil jutjar si la gent és bona o dolenta. I no només això, a més coneix a Marie, una noia que sent compasió per ell. Compasió! una cosa que mai ningú havia sentit abans per la seva persona! Estar amb la Marie el fa estar a gust i content, i el fa començar a pensar en formar una familia…

Safier utilitza en aquest llibre la mateixa tècnica que en l’altre: una protagonista principal explica les seves reaccions i vivèndies amb, en aquest cas, Jesús. Mentre que un narrador secundari explica la visió externa -però subjectiva- del mateix. Així es dona dinamisme a la narració, però el resultat va ser més bo la primera vegada i “Jesús m’estima” no et remou tant com ho fa “Maleït Karma”, no és tant divertit i sembla més un llibre d’autoajuda en alguns moments. La Marie és una còpia de Bridget Jones i no és pas una dona amb qui pugui identificar-me: no m’agraden els llibres que fan per a dones de 30 anys en que el més important és trobar parella i tenir fills! (tot i que trobo curiós que justament sigui un home el que ha escrit aquest llibre per a dones de 30 anys!).

D’altra banda, veure a Jesús enamorat per mi no és cap sacrilegi – sóc bastant atea- però no em “cola” gaire que un personatge de les seves característiques es pugui enamorar – tot i que està bé per tocar el tema que tothom necessita l’amor per viure.

No ho sé… Potser és pel fet que jo de Budisme no en sé gaire però el cristianisme l’he mamat molt més i em sembla menys original tot el que llegeixo ( ja sé que Jesús va caminar per sobre l’aigua i que hi ha 10 manaments!) però em va fer molta més gràcia Maleït Karma. Tot i això és un llibre que es llegeix molt ràpid i que us recomano per passar unes bones horetes animat en el sofà de casa.

A gust amb la vida – Anna Gavalda

Llegir a Anna Gavalda és un cop d’aire fresc. Rapidesa, rapidesa, rapidesa, senzillesa i espontaneitat és el que et transment aquesta francesa quan t’explica la història de 4 germans que s’estan fent grans i volen viure els últims moments de la seva infantesa. Un llibre curt – 144 pàgines- però que transmet perfectament el que tots els germans sentim.

Jo potser sóc massa jove encara per poder valorar del tot el que explica l’Anna Gavalda: com acabes allunyan-te d’aquella personeta que ha estat amb tú durant tant de temps i com passa a ser una persona que veus el dia de nadal i que té una vida a part de la teva.

Però si que és cert que quan llegeixes “A gust amb la vida”, t’entren ganes de lluitar contra aquesta evidència i abraçar al teu germà i recordar tot el que heu fet junts i dir-li que mai, mai, vols que el seu camí s’allunyi tant del teu com per tansols veure’l en les festes contades.

El xal – Cynthia Ozick

El xal és un abans i un després. El passat i el present de la Rosa Lublin. Una història de 8 pàgines que t’enganxa fins a l’última frase i una altra més extensa en que la Rosa, una refugiada polonesa resident a Miami, passa a ser la protagonista principal més de 30 anys després del viscut en la primera narració.

El xal, que la Rosa adora com si una peça santificada es tractés, va pertànyer a la seva filla Magda. La va cobrir quan va néixer i la va acompanyar durant els seus curts anys de vida, fins que, per culpa de la seva cosina Stella, la va perdre al ser llançada per un nazi a l’enreixat electrificat del camp de concentració on estaven tancades. La mort de la Magda va arrebatar a la Rosa el seu motiu per viure, convertint-la en un ésser sense cap alegria i rumb fixe; amb l’únic destí de fer reviure a la Magda mentre li escriu cartes en el seu estimat  polonès i observa fastiguejada com d’estúpida és la vida dels humans que l’envolten a la seva residència de Miami.

Cynthia Ozick ens explica en aquestes dues narracions curtes la història d’una refugiada polonesa que va veure arrebatada tota la seva vida i que malgrat ser una “supervivent” -paraula que ella odia profundament – no li troba el sentit a seguir entre els vius.

Ozick però, ens ho explica sense entrar en detalls escabrosos com passa en altres llibres en que es vol relatar el terror nazi i això és un punt a favor per aquesta nova lectura dels fets. Però el problema radica en què el seu personatge, la Rosa, ha perdut el seny i això fa que els seus pensaments i les seves accions siguin de difícil seguiment i que, per tant, la lectura no sigui del tot fluida. Alguns cops et soprens llegint una pàgina en la que no saps d’on ha sortit tot el que t’estan explicant.

Segons les critiques: “Que no us enganyi el gruix d’aquest volum. El Xal és una gran història que es llegeix quasi sense respirar”. Si que és cert que la força de la lectura rau en que tens clar que el que li passa a la Rosa pot haver passat a milers de refugiats…potser és necessàri com en algunes pel·lícules, llegir-lo dues vegades per descobrir els entramats d’una història trista però enganxosa.

Maldito Karma – David Safier

Feia molt que un llibre no em feia riure com a molt lluny cada dues pàgines com ha fet Maldito Karma. No se si perquè la protagonista és periodista, com jo, o dona, o per les fues coses, però Kim Lange ha aconseguit que em posi dins la seva pell, ja sigui humana o formiga o conillet.
Maldito karma es tracta d’un llibre fresc, divertidissim, que es riu de la seva sombra. Els personatges son molt accessibles i Casanova és sublim! Amb el seu toc d´humor ocurrent i refinat tan ben trobat. Un llibre que et fa valorar allò que tens i tan sovint oblides; i t´ ensenya que l´ important és el que tens en el teu interior. Un avís per carnívors: si el llegiu veureu els vostres àpats amb ulls diferents!

Les millors lectures del 2010

Aquest any he tingut l’oportunitat de llegir molt al tren. D’alguns n’he fet ressenya, d’altres no ( a veure si tinc temps!)  però us en vull recomanar 5 que, encara que no són actuals, val la pena llegir si és que no ho heu fet ja. (i si us pot servir d’idea per reis, millor que millor!)

Per filòsofs i persones que cerquen la pau de l’ànima:  El velo pintado – William Somerset Maugham

Per amants de la història (d’arreu) i del feminisme: Criadas y Señoras – Kathryn Stockett

Per a qui es vol posar en la pell dels altres: El curiós incident del gos a mitjanit – Mark Haddon

Per Hedonistes – El Retrato de Dorian Gray – Oscar Wilde

Per anti-belicistes: Mil sols esplèndids – Khaled Hosseini

Al filo de la navaja – M. Somerset Maugham

Després de llegir “El velo pintado”, de M. Somerset Maugham, vaig quedar tan encantada de la història i l’ambientació que l’escriptor havia aconseguit que em vaig dirigir a la biblioteca a buscar més novel·les d’ell. Al filo de la navaja és una de les seves obres més destacades.Portada a la gran pantalla el 1946, es tracta d’una història que uneix filosofia, espiritualitat i societat de forma amena i amb molta naturalitat.

La historia es situa després de la Primera Guerra Mundial, quan Larry, un jove aviador de 17 anys torna traumatitzat de l’exèrcit i busca la forma de trobar el sentit de l’existència. Això el portarà a deixar enrere la seva promesa i amistats i marxar cap a Europa, concretament a París, on viurà allunyat de la seva classe social mentre estudia i apren filosofia, llengues i història. Al cap de 2 anys la seva promesa, Isabel, el va a buscar demanant-li que torni a Amèrica per dur una vida honesta i honorable, però ell li ofereix un altre projecte : marxar de viatge per poder trobar la felicitat interior. El culte a la riquesa fa que Isabel abandoni l’amor de la seva vida per casar-se amb un home ric i amb possibilitats de futur. Mentre que Larry tirarà endavant la seva aventura.

Maughan aconsegueix en aquest llibre que t’interessin temes que no hauria pensat mai que m’interessarien, i és que no parla del viatge que Larry realitza, que el portarà a Grècia, Alemanya i la India; sinó que explica la quotidianitat d’un home ric que viu per a les festes i la hipocresia de la burgesia; La seva neboda, acostumada a la riquesa i el glamour, que sacrifica el seu amor per la tranquilitat de seguir en l’alta societat, i les consequències que això tindrà en la seva vida; i les vivències d’artistes, escriptors, cantants i altres personatges que apareixen esporàdicament en la vida del narrador.

Aconseguirà Larry finalment trobar la felicitat? respondre les seves preguntes? això us ho deixo a vosaltres, si voleu llegir el llibre, segur que us farà pensar en com portem la nostra vida, si estem fent bé o no donant importància a temes que potser en realitat no ho són tant, etc.