una raó més per veure que l’estructura social que tenim no és la correcta

La setmana passada vaig començar a anar al gimnàs. No, no és per la operación bikini, més aviat és perquè arriba un moment entre les vacances de nadal i les d’estiu que la teva ment no pot més i necessites treure l’estrés d’alguna forma i,  la millor manera de relaxar-te és fent esport.

Doncs bé, ahir mentre estava a la bici pedalejant cap enlloc vaig començar a observar la resta de gent i…em va semblar tan absurd! passem hores al despatx, llevant-nos súper aviat per arribar a la feina, dinant de tupper perquè no podem tornar a casa (ja que no hem trobat feina de secretari, dependent, maquetador etc a la nostra ciutat encara que en el tren direcció a la nostra ciutat es dirigeixen secretaris, dependents, maquetadors… d’altres llocs amb iguals capacitats a les nostres) Corrent  per agafar el metro, el taxi, el bus i el tren per arribar i anar al gimnàs una hora, hora i mitja, canviar-nos i anar a casa, sopar i dormir. Al gimnàs ens enxufem a màquines per fer moure uns músculs que abans moviem sense necessitat de ferros i fem moviments continuats que poen no ser del tot sans per les nostres articulacions.

I què passaria si enlloc d’això tornessim a les arrels? què diria el pobre oficinista que es lleva al es 6 i que arriba a casa a les 10 de la nit si li oferissin canviar la seva feina per la de agricultor o pastor? si al cap i a la fi treballa el mateix, es cansa igual i no paga per moure els músculs que està movent estil robocop. Tindria el cos en perfectes condicions i mentalment segurament menys preocupacions…pero segurament diria que no…

Crec que ens ho hauriem de començar a plantejar perquè l’estil de vida que portem és el de viure per treballar i no el de treballar per viure però vivim en feines que a la majoria no ens motiven, deixem de banda interessos pensant que quan siguem grans ja els farem, vivim massa pensant en la jubilació i ens gastem els diners en desestressar-nos sense adonar-nos que potser treballant menys i cobrant menys tampoc gastariem tant en terapies per tranquilitzar-nos, gimnassos per estar en forma o pastilles per dormir. I si, ja sé que hi ha gent que cobra poc tot i treballar 40h setmanals i que tot el que cobra ho necessita per poder viure però en general crec que cal un canvi del sistema i no és que no m’agradi treballar, ni que sigui una snob, però si vam néixer va ser per disfrutar de la vida, no per pensar que quan tinguem 67 anys començarem a disfrutar-la

un quart de segle!!

Avui no tinc molta cosa interessant a dir, tansols volia deixar constància d’una cosa: faig 1/4 de segle!! i a sobre d’una manera súper especial! nevant!!! =)

Un break des d’Austria

No pensava que als campings que anés hi hauria internet i la veritat és que per ara, cada dia em puc conectar una miqueta i buidar el correu, que entre actualitzacions de facebook, brossa varia i mails personals al final hagués tingut infinitat de pàgines amb mails per llegir!

Avui hem estat a Hallstad, és un poblet petitó que ens hem trobat de camí entre Salzburg i Viena. Però no és un poblet qualsevol, és patrimoni de la Unesco i hi ha les mines de sal més antigues del món. I a veure les mines de sal és al que ens hem dedicat al llarg d’aquest matí. Ho he passat súper bé. Hem rigut moltíssim!! Primer de tot perquè ens han vestit amb una mena de mono bastant gran. El del meu pare era totalment diferent al dels altres, li hauran vist cara capataç i li han donat a ell el control XDD dins les mines hi havia diferents pisos i hem baixat a dos dells llançant-nos per un tobogan de fusta d’alguns metres d’alçada. En un d’ells ens han fet una foto i tot, estil Port Aventura, i han calculat la velocitat que hem agafat cadascún al llençar-nos! jo he arribat a 19’5 km/h el record de la familia si tenim en compte que el meu pare ha baixat per les escales i que me mare ha fet 8’9!!!

 

Aquí veieu els meus pares vestits per entrar a la mina (perdoneu, ja la posaré del dret quan estigui al meu ordinador!!). La ruta per l’interior de la mina de sal ha durat com més de dues hores, ja que per anar-hi s’havia de pujar amb teleferic a una muntanya on hi havia diverses rutes per fer a peu. Hem estat passejant una mica i contemplant el paisatge que sen’s obria als nostres peus…un espectacle impresionant!

Després de veure la panoràmica del poble hem tornat a baixar i hem anat a dinar al centre, el menú. Aquí sempre fan sopa de primer, i això que aquests dies fa una calor impressionant (i això si, sopa de primer però de postres gelat, combinació explosiva XD)

Ara estic al camping, prenent una cerveseta i aprofitant el wi-fi del bar. Aquí al costat un home està practicant amb el piano, es veu que a la nit hi haurà música en directe per sopar. Demà ja ens toca arribar a Viena! portaré als meus pares al centimeter, que la Montse ens hi va dur quan hi vam anar! i prendrem Sacher! si puc em conecto i us informo sobre com està anant tot per aquí!!

Podeu veure més fotos al meu flickr!!! (a l’apartat d’enllaços!)

Nou acord de finançament, parades informatives i vacances

Fa bastant que no actualitzo, no tinc gaire temps i últimament tampoc sé massa què explicar.

Ja farà dues setmanes que m’he mudat i va molt bé. No tinc problemes amb el meu company de pis i estic molt tranquileta. El pis és enorme i llevar-te i en una hora poder vestir-te, esmorzar, anar a buscar el diari i arribar a la feina en dos minuts no té preu.  Fa 2 dissabtes vam fer el sopar d’inauguració i a les amigues els va encantar! És genial acabar de sopar, estar a la terrassa i a la 1 o les 2 de la matinada dir: “vinga va, sortim una estona de festa” i baixar al carrer i tenir els locals a dues passes! Això m’ha fet plantejar que…i per què no? a partir d’ara puc anar amb taconets! total no hauré de patir la tornada a casa caminant 20 minuts amb els peus rebentats. Ara faré cambio de estilo i tot XDDD

Més coses, al final no vaig pdoer anar al FIB, sóc gafe pel que fa a aquest festival: fa tres anys que intento anar-hi i he comprat les entrades 2 cops: la primera el Joel es va posar malalt i no era plan de fer-lo patir fins l’infinit i anar 3 dies de desgaste total, i la segona, aquest any, que ha hagut el finançament i el partit ha sortit al carrer a fer punts informatius  justament aquest cap de setmana! Així que bye bye FIB, Hello paradeta informativa a Terrassa… tot i que, pel que han dit a les noticies tampoc mhe perdut gaire i l’entrada l’he pogut vendre així que he recuperat els 114 euros que em va costar.

I sobre el finançament… la veritat és que tinc un  follón al cap. Escolto la radio i les noticies i l’únic que sento és a uns dir que compleix plenament amb l’estatut, que és més bilateral que mai, que s’actualitzarà tenint en compte criteris de població i la immigració, i els altres a tot això hi posen un “no” davant. Però que algú m’expliqui per què es fan afirmacions tan fàcils. No podrien explicar perquè compleix o no compleix l’estatut, perquè té en compte o no a la immigració, etc? Pel que he vist a internet i als diaris, molta gent està contenta, crec que si no és el millor acord del món ( a la vida tot sempre pot ser millor, no?) , és un bon acord: patronal i sindicats li donen el vist-i-plau.

El nou model de finançament constarà de 4 fons:

Fons de Garantia de Serveis públics Fonamentals: és de nova creació i servirà per atendre als serveis públics fonamentals, la sanitat, educació i serveis socials.

Fons de suficiència global: per garantir el finançament de la resta de competències transferides

Fons de convergència autonòmica: de nova creació, es tracta de dos fons que es dotaran amb recursos addicionals que aportarà l’estat. Són el Fons de competitivitat, per reduïr les diferencies de finançament per càpita entre les CCAA i el fons de Cooperació, per afavorir la convergència en els nivells de vida dels ciutadans.

Així que pel que sembla, el nou sistema de finançament és més just i continua sent solidari. Us deixo algun enllaç d’opinió interessant sobre el tema:

Visca el Govern de Catalunya

Montilla no és Obama

Veus crítiques amb el finançament

Enseñanzas del debate sobre la financiación autonómica

Però el més important de tot són les vacances! ja sé el que faré i, certament, es presenta un agost immillorable! Marxarem el  dia 15 d’agost i tornarem el 3 de setembre realitzant una ruta que passarà, com a llocs més representatius,  per Salzburg, Mauthausen, Melk, Viena (Austria) , Brno, Praga (República Txeca), Munich, Ausburg i Ulm. A Viena i Salzburg ja hi he estat però la resta són llocs totalment nous per mi i realment estic encantada!

panoramica de Brno, a la República Txeca

Vista de Praga

Monastir de Melk

Hofbraühaus, a Munich

Em fa especial il·lusió anar a Munich i entrar a Hofbraühaus, la cerveseria on Hitler feia els seus famosos discursos. Però també vull tornar a visitar Viena, la teulada de la seva catedral em va marcar molt. Pel que fa a Praga… tothom que hi ha anat a tornat enamorat, així que no puc negar que també em fa gràcia anar-hi!. Quan torni ja cauran algunes fotografies!

Beggin

Aquest juliol l’he començat amb moltíssimes novetats i totes molt bones. Vaig per passos:

Primer de tot m’ha arribat una carta de la UAB en la que em diuen que ja tenen el meu títol! si si, el rei ja ha firmat ( o l’estampador de la firma del rei ja ha posat el seu segell) el meu títol com a llicenciada en periodisme. Ara ja es pot dir que sóc 100% periodista!

Segon, aquesta setmana hem començat a fer el trasllat al pis. El Xavi ja hi ha anat  a viure i jo suposo que demà ja hi aniré a dormir. Hem queden mobles per portar i he al·lucinat amb la quantitat de roba que tinc! he dut 6 caixes de roba i una de llibres i encara em queda mitja habitació! (però les caixes amb llibres les deixo pels homes que jo no sóc superwoman XD)

I en temes més personals i familiars…doncs no em puc queixar: el Juli, el meu cunyat, ha trobat feina i està contentíssim i molt més tranquil; La Laura ha aprovat tots els examens que ha fet fins el moment i ha començat les pràctiques a la Creu Roja, on aprendrà un munt i, el més important s’hi sent a gust;  i jo vaig fent moltes cosetes, ahir per exemple, anar-me a banyar a la platja a les 12 de la nit, buaa una “experiencia religiosa” que us recomano XDDD

Amb aquesta felicitat no és d’estranyar que últimament no pari d’escoltar cançons més animades, us deixo amb algunes d’elles:

La que serà (o ja és) cançó de l’estiu:

The man does nothing-Alesha dixon

Begin- Madcon

Hot & cold- Katy Perry

I una de les que més escolto: you’re my star- Stereophonics

You fly with angel’s wings
You’ve got my blood in your veins
And your eyes see everything
And they shine like diamond rings

You’re my Sunday, Make my Monday come alive
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

Sometimes, I cave right in (‘Times I cave right in)
But this fight you have to win (This time we have to win)
And your songs you love to sing
May your dreams forever live

You’re my Sunday, Make my Monday come alive,
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

You’re my star, yes you are

its a thrill to see your imagination
just watching you is an education
what’s in your mind is my fascination
it blows my mind it sets my heart to racing

You’re my Sunday, Make my Monday come alive,
Just like Tuesday you’re a new day, wakes me up, Wednesday’s raining, Thursday’s yearning, Friday nights, Then it all ends at the weekend, you’re my star

Un regal que venia amb retard!

L’altre dia va arribar per fi el regal que el Joel va demanar al Papa Noel per a mi! ha viatjat bastant doncs vé de USA via Airmail. I resulta que és aquesta preciositat de samarreta:D

A que és preciosa? quan la vaig veure em va encantar és de Ahpeele i definitivament, ha valgut la pena l’espera

Reprenent la rutina

Després de 10 dies de vacances ja tornem a la rutina de la feina! I per sort no és com m’havia imaginat, no ha estat tan horrorós com em pensava. És el bo de fer-te unes pèssimes expectatives, que després a la mica que milloren ja sembla un festival!

D’altra banda els bons ànims també poden contribuïr en que els reis s’han portat molt i molt bé! no, Montse, no m’han arribat les entrades per Coldplay, i és que veient el que costaven sent en un camp de fútbol a l’aire lliure vam pensar que era innecessàri i millor demanavem altres coses =)

En total m’han portat

- unes arracades molt xules

- un moneder (serà pel propòsit del nou any d’estalviar? en aquest cas: Marc de l’entitat de l’estrella se t’han avançat amb fets i no paraules XDDD)

- un llibre sobre la història de Roma

- molts diners per subsistir a les rebaixes

- un pijama

Està prou bé tenint en compte que també em va portar regals el Papa Noel no?

I a vosaltres,  què us han portat?

Quines campanades vau veure?

El dia 31 crec que és un dels dies en que els guionistes deuen estar més feliços de l’any. I no perquè s’acabi sinó perquè és la data en que la televisió pot posar tota aquella “merda” que tingui acumulada en els despatxos dels directors. I és que el 31 poses la tele sense ni pensar-t’ho: cal veure les campanades, i és igual el que vindrà abans o després: si una família cutre i hortera en que l’actriu es disfrassa d’home i l’actor de dona, un festival de música amb un play-back que es veu a milles o -fins i tot- un documental sobre el nazisme a la 2!!!

Jo vaig optar per veure tansols les campanades, és a dir els 10 minuts de programa que van fer en Tomás Molina i en Tomás Molina al TNC. Segurament molt més senzill que tanta tonteria amb capa  com la del Ramonchú o el vestit estiuenc de l’Anne Igartiburu, i a més amb unes campanades originals i fàcils de seguir: no us sembla que ara les dónen més lentes? fa uns anys no em donava quasi temps a empassar!

Els Molina van estar bastant bé, potser el de debò una mica timidot però van reaccionar perfecte a la tocada d’ous dels de bolonya  (que no entenen què és fer una vaga sense molestar al personal i que a més no va servir per a res perquè quasi ningú ho va veure tant contents amb la festa que estaven).

Per últim esperar que aquest any nou ens porti una millor televisió, uns millors informatius i un munt de bones noticies!

Com s’han portat els reis?

Aquest any m’he portat súper bé, o això és el que he fet creure als reis perquè no s’han estat de res i m’han omplert l’arbret de regals! Aquí sota la llista:

- la familia mr potato ( si per mi, però al David li deixaré XD)
- la colonia Escada mmmh!
- un conjunt de roba interior
- money que sempre va bé ( i més ara que venen rebaixes!)
- entrades per anar al llibertí
- unes arracades d’swarovski ( no sé com s’escriu XD)
- un llibre de Catalunya Romàntica (pel Q però jo també el faré servir XD)
- una cadira súper xula i còmoda per a l’habitació
- un pijama per dormir a casa el Q
- i les sabatilles clar! XD
- dues samarretes del Dsigual XD
- un set de pinturetes
- un vestit
- una llibreta i un boli per a les rodes de premsa

-un número de loteria (encara no sé si ha tocat XD ai ai aiiiiii)

I això, doncs que l’any ha comensat perfecte i esperem que continuï així! que no ens gastem molta pasta en les rebaixes, que total ja ens han regalat tot allò que necessitem, que no ens matxaquin molt a la universitat que no ens ho mereixem, que a casa hi hagi bon rotllo i que els caps de setmana siguin solejats per poder sortir d’excursió!

I pel que fa als propòsits …aquest any la veritat és que ni ho he pensat… suposo que els de sempre no? aprovar-ho tot, endreçar l’habitació d’una vegada ja XD, i no dic anar al gimnàs pq pa qué! si tothom sabem que això és mentida XD

Us deixo una llisteta de música per a començar amb bon peu l’any!

Familiar Feeling

Love is in the air 

Catch my disease 

Staple it together 

One way or another

Amsterdam-Alemanya

Ja he tornat de vacances!!! unes vacances genials, primer amb el Joel i després amb ell i els meus pares voltant per Alemania i descobrint coses genials…i no tant genials…

Els primer dies els vam passar a Amsterdam, descobrint els seus canals i la seva recent història ( doncs al ser una ciutat que guanya el terreny al mar només comença a fer-se sentir a partir del segle XVI ). Allà hem pogut veure la vida dels comerciants al canal dels caballers, les cases torçades, la lluita per la majestuositat dels burgesos, el munt de bicis que abarrotaven el carrer… també hem pogut veure el barri jueu, amb una sinagoga inspirada en el temple de Jerusalem, el museu de història jueva, la vida caritativa de les Beguines, dones que volien viure com a monges però sense haver de complir els vots ( no eren llestes ni res), i també elements de la història més recent: la casa on es va amagar l’Anna Frank, el monument al caiguts a la SGM, el monument als pescadors que van revoltar-se contra la deportació dels jueus i l’homomonument, el monument als homosexuals ( n’hi havia molts! vam veure un munt de dracqueens al barri vermell!!! ara les prostitutes són bastant horroroses ehhhh, quines ganes ¬¬ )

Després d’Amsterdam vam quedar amb els meus pares a Berlín, on ells ens esperaven amb l’autocaravana i amb la nostra tenda i vam allotjar-nos a un camping a una hora i picu de Berlín agafant el bus, el metro, el tram i tots els transports inimaginables. A Berlín el millor va ser el Pergamon Museum, on es pot veure l’altar de Pergam amb una explicació d’audioguia genial (en castellà, que és el que importa allà perquè són tots uns nazis que no es dignen a parlar en anglès (amb perdó) !!!!).

Altar de Pergam

També vam poder contemplar el bust de Nefertiti, sembla mentida que ben conservat està!! i vam flipar amb els collars que feien ja al 1000 abans de Crist, riu-te de les boles d’ara!

Bust de Nefertiti

També va estar molt bé veure Postdamer Platz, una paça que va quedar dividida amb la construcció del mur de Berlí i que a l’actualitat conserva alguns trossos de mur rodejats d’un munt d’edificis nous fruit d’un concurs d’arquitectura que es va fer amb la caiguda del mur.

Un troç del Mur de Berlín

Sony Center, a Postdamer Platz

Si hagués de destacar tot el que hi ha a Berlín no acabaria mai, Nicolaivirtel, l’església destrossada que queda al costat del Zoo,  la Dom, les altres dues catedrals, l’opera, el Reichstag, el nou parlament amb la D enorme que es veu segons l’angle on estàs… però tot això queda eclipsat anant a Dresde, on vam passar mig dia baixant ja cap a casa. Dresde és tot magestuositat,  es com entrar a una ciutat on encara hi ha present el segle XVIII. Cada carrer té amagada una sorpresa, les esglésies, la “ronda” on el rei celebrava festes de fins i tot setmanes, l’església protestant, la desfilada de la dinastia, el pont del riu…tot és magestuós! però quasi tot és reconstruït ja que la guerra va arrassar amb tot el que allà hi havia, matant a 35.000 civils.

La “ronda” d’August el Fort

I després de passar per Bamberg i veure el seu ajuntament, la seva gent, la seva festa amb bratsburds i cerveses, per últim vam anar a Dachau. I potser vam fer ver de deixar-ho pel final del viatge, perquè segurament hagués agafat més rabia de la que he agafat als alemanys, que són uns bordes la gran part ( i no sóc molt d’anar posant etiquetes, ho dic perquè semblava que fossis subnormal per no parlar l’alemany…si féssim això a Catalunya…)

Dachau va ser el primer camp de concentració nazi que es va fer. Hitler el va manar construïr només arribar al poder, l’any 1933 (ja sabia al que anava el molt…) i va ser el camp en que es va inspirar la resta. Allà van “viure” com a presoners preventius primer i com a mà d’obra gratuïta després milers de persones, patint humillacions, càstigs al Bunker, treballs forçats i desnutrició, per acabar morts en camares de gas, amb experiments químics, disparats o obligats a penjar-se ells mateixos. A Dachau és on els americans en arribar van trobar un tren ple de cadàvers. El lloc on per falta de carbó no es van incinerar molts cossos, permeten que els aliats comprovéssin la gran quantitat de morts que s’havien originat allà dins.

crematoris de Dachau

En definitiva, unes vacances que han donat molt de sí. Que m’han fet pensar molt, en les meravelles que l’home pot arribar a fer, però també en les seves atrocitats. Tinc ganes de tornar a Alemanya! fer la ruta de cerveseries on es reunien després de la PGM els oradors i el mateix Hitler amb els seus partits. Aprendre més sobre l’Holocaust, sobre la SGM, sobre com ha arribat Europa a ser fins com és ara.

Joel i jo a Dachau